Beyond the Score: Sound Manipulation, Emotions and Attitude in Mass-Market Music

1 comment

 

Faure-Carvallo, A. (2022). Beyond the Score: Sound Manipulation, Emotions and Attitude in Mass-Market Music. En E. Encabo (eds.), Screens, Music and Audiences (pp. 63-73). Cambridge Scholars Publishing. Disponible a https://www.cambridgescholars.com/product/978-1-5275-8584-3/.


En aquest capítol s'estudia la capacitat simbòlica de la música i el seu impacte emocional en els individus, però posant en el punt de mira els processos de manipulació sonors i el paper que aquest juguen en la nostra percepció musical. El mercat musical pot dividir-se en dues grans categories: la música de masses, controlada per la indústria discogràfica, i la música independent. Aquesta investigació, però, se centra en la música de masses, explorant les seves tècniques de manipulació del so i la seva capacitat comunicativa i simbòlica, amb l'objectiu de demostrar que els processos de producció no només estan dissenyats per assegurar la qualitat del so.

La metodologia que empra aquest estudi és de tipus qualitativa i interpretativa, adoptant un mètode descriptiu fenomenològic per mitjà de l'entrevista a cinc productors professionals de la música. La mostra ha de complir amb tres criteris: en primer lloc, que siguin especialistes en música de mercat massiu, en segon lloc, haver treballat en una discogràfica major, i, en tercer lloc, que estiguin en actiu. El model d'entrevista, amb un total de 30 preguntes, es va portar a cap sobre una revisió de documentació de producció musical, i va ser validada per sis docents de la Universitat de Barcelona i l'ESMUC.

Els resultats de les entrevistes i les declaracions dels entrevistats van permetre crear una imatge en la qual la música de mercat massiu és dependent dels enregistraments. Així, els productors de música fan ús de tècniques i altres procediments especialitzats amb capacitat simbòlica per crear i regular les actituds i emocions que volen transmetre els artistes a través de les seves peces musicals. La tasca de la producció musical es duu a terme seguint una sèrie de requisits estrictament marcats per la indústria, que moltes vegades demanda l'ús de models de so fixos, amb l'objectiu d'emmotllar-se a les darreres tendències i garantir cert èxit a escala comercial. Els entrevistats eren conscients que els oients s'identifiquen amb estils musicals diversos, i que aquesta identitat els ajuda a definir les seves personalitats. Per tant, el seu principal propòsit és crear una comprensió mútua amb els consumidors a través dels enregistraments que produeixen. Per aconseguir-ho, estableixen dos nivells, emocions i actituds. Pel que fa a les emocions, trobem l’evocació de l'emoció, referit a la manipulació del so d'una cançó per tal que evoqui emocions específiques, com per exemple fer al·lusió a la nostàlgia a través de certs recursos de producció d'un estil específic. Per altra banda, trobem la funció de preparació per les emocions, predisposant l'oient a les emocions que pot provocar una cançó a través de l'ús de sons que solen associar-se amb certes emocions. El tercer cas és la regulació de les emocions, en el sentit de accentuar o atenuar l'emoció de les cançons per mitjà d'elements musicals determinats. En el cas de les actituds, els recursos de producció es dirigeixen a la personalitat, trets socials i ideològics dels sons i estils musicals específics. Hi ha, també, tres passos. En primer lloc, la comprensió d'actitud; en segon lloc, l'expressió de l'actitud, i finalment el despertar d'actituds específiques. Tots aquests aspectes es relacionen amb tendències, i són clau per l'acceptació del públic.