Faure-Carvallo, Adrien; Gustems-Carnicer, Josep (2022). “Deriva històrica del cant coral a França i Catalunya: influències, vincles i distanciaments”. Bulletin Hispanique, 124(2), p. 7-24. Disponible en línia a: https://doi.org/10.4000/bulletinhispanique.15927
Catalunya i França, a part de ser territoris veïns, han compartit al llarg de la història diversos interessos culturals i tenen passats comuns en alguns aspectes, un dels quals és el cant coral. Aquest estudi pretén fer una anàlisi i revisió del repertori coral basat en la relació entre aquests dos territoris.
Durant l’edat mitjana, en el marc de la música eclesiàstica, el cant gregorià va ser una de les creacions musicals més importants a Occident. Ja en aquesta època, veiem influències de França a Catalunya en diversos aspectes com ara la notació musical. Quant a la música profana, tot i estar condemnada per l’Església, el moviment trobadoresc va arrelar a ambdues bandes dels Pirineus, i trobem influències en els dos sentits. Avui en dia trobem elements formals comuns entre la música dels trobadors i la música tradicional catalana i del sud de França. L’estudi també fa un repàs de les obres catalanes i franceses durant els períodes de l’escola polifònica occidental, l’Ars Antiqua i l’Ars Nova. Durant el Renaixement, a Catalunya s’observa una major influència per part d’Itàlia o dels Països Baixos.
Més endavant, en els segles XVII i XVIII, França es tanca i rebutja la música no francesa. Catalunya, per la seva banda, viu un estancament que només trobarà sortida en la música castellana. En els segles XIX i XX, la música a França, en concret a París, va molt més avançada que a Catalunya, i es viu un èxode d’estudiants catalans cap a la capital francesa, amb el seu posterior retorn. A mitjan segle XX és quan a Catalunya creix el moviment coral.
L’estudi conclou que es dona una dinàmica general d’admiració de Catalunya vers la tradició musical francesa que ha permès aprofitar i interioritzar elements afavoridors del creixement artístic.
