Introducció al treball etnogràfic: l'observació participant i els diaris de camp

1 comment

El darrer dimecres 16 de novembre de 2022, com a part del programa "Els Dimecres del CRICC", vam rebre Eduard Ballesté Isern, investigador postdoctoral de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctor en Antropologia Social per la Universitat de Lleida. La presentació va girar entorn l'etnografia i el treball de camp.

El ponent va començar l'acte amb una petita introducció a l'etnografia, i va explicar el lligam de caràcter històric entre l'antropologia, l'etnografia i el colonialisme. L'etnografia implica que l'investigador s'introdueixi dins del camp d'estudi per entendre què hi passa. Així, no es poden predir les possibles tècniques qualitatives que s'empraran, sinó que s'aniran generant necessitats un cop el recercador entri al camp. L'etnografia té com a principal objectiu comprendre els fenòmens socials, accions, rituals i rutines que es produeixen al camp des de la perspectiva dels seus membres o natius. Per tant, és vital que hi hagi un diàleg constant entre el camp, la teoria i l'investigador.

Ballesté va subratllar la importància d'estar èticament compromès, i donat el caràcter subjectiu de l'etnografia, de dur a terme una anàlisi dels rols establerts entre recercador i camp. Cal descriure aquests rols, amb el propòsit de tenir-los presents, poder veure des de quina perspectiva s'observa el camp i intentar assolir la màxima objectivitat.

A continuació va parlar del diari de camp, un espai personal on plasmar el dia a dia de la investigació, un agent clau per dur a terme l'etnografia. Es poden fer servir diverses tècniques, com ara fer notes al mòbil, àudios, per escrit, etc. Les dades que s'hi apunten venen determinades per les línies de recerca. Al diari s'hi descriuen les dinàmiques que es donen dins del camp i altres dades empíriques que serviran per realitzar-ne una anàlisi i construir el relat.

Alguns afers a tenir en compte a l'hora de fer una etnografia són l'accés o facilitat, la tria acurada dels informants, les converses informals, el lloc on farem l'observació, les possibles implicacions ètiques, la perspectiva interseccional, etc. Cal, sobretot, deixar el camp el millor possible i no interferir-hi ni produir-hi canvis.

Per concloure, l'Eduard va esmentar algunes formes d'etnografia menys convencionals, com ara l'observació completa o conversió en l'altre, la netnografia o l'autoetnografia.