La investigadora del CRICC Priscila Álvarez, en col·laboració amb Luca Carbone i la Dra. Laura Vandenbosch, publica un article sobre anàlisi de lletres musicals:
Els artistes musicals poden ser fonts poderoses de representació del que significa tenir un estatus alt. La literatura prèvia ha demostrat que els artistes mostren el seu alt estatus cantant sobre factors econòmics, com ara conduir cotxes cars. Tanmateix, no sabem si els artistes també exhibeixen un alt estatus en les seves lletres identificant-se amb un grup social concret i mostrant poder mitjançant la cosificació i subjectificació sexual.
Tenint en compte el gènere i l’ètnia dels artistes, aquest estudi analitza 4117 lletres populars a Spotify entre el 2016 i el 2019 en sis països occidentals (EUA, Regne Unit, Països Baixos, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà). Una anàlisi manual de les lletres mostra que gairebé la meitat (46%) de les cançons representen l’estatus en termes de capital econòmic (per exemple, portar joies), un 26% a través del capital social (per exemple, conèixer persones famoses), un 16% a través del capital cultural (per exemple, beure xampany), i un 6% mitjançant la cosificació i subjectificació sexual (per exemple, mostrar cossos nus sobre cotxes cars). La major part d’aquestes representacions d’estatus es troben en les lletres de rap i entre artistes masculins negres i marrons.
Aquestes troballes ofereixen noves proves i perspectives teòriques sobre la difusió dels ideals neoliberals de materialisme, utilitarisme, masculinitat hegemònica i cosificació en les lletres musicals i el seu potencial reforç de les jerarquies racials-ètniques i de gènere.
Carbone, Luca; Alvarez-Cueva, Priscila; Vandenbosch, Laura. Status markers in popular music across six countries: a content analysis of gender, race/ethnicity, genre, and capital in music lyrics. Sex roles (2024). https://doi.org/10.1007/s11199-024-01483-0
