Faure-Carvallo, A., Gustems-Carnicer, J. y Guaus, E. (2022). Music Education In The Digital Age: Challenges Associated With Sound Homogenization In Music Aimed At Adolescents. International Journal of Music Education. Disponible a <https://doi.org/10.1177/02557614221084315>.
Aquest article té com a objectiu treballar les possibles conseqüències de l’homogeneïtzació del so en els gèneres més escoltats pels adolescents. Els propòsits d’aquest treball són l’estudi de les característiques acústiques dels estils musicals preferents dels adolescents espanyols i la identificació de les característiques homogènies creades a través de tècniques de producció musical. A partir d’aquí, es planteja el desenvolupament d’un enfocament educatiu dissenyat per a preservar la riquesa i varietat estilística de la música. Abans, però, s’ha d’identificar les preferències musicals dels adolescents a la mostra.
La metodologia d’aquesta recerca segueix un disseny exploratori no experimental. Els participants de la mostra són alumnes d’escoles secundàries de l’àrea metropolitana de Barcelona. L’edat mitjana és de 13,27 i els participants, de sis escoles diferents, es divideixen en entorns amb un alt, mitjà i baix estatus socioeconòmic, i perfil sociocultural homogeni, heterogeni i divers, respectivament. Per altra banda, l’anàlisi musical es basa en sistemes com ara Sonic Annotator, Python i R, que extrauen de manera sistemàtica paràmetres acústics calculats en base a l’àudio de cada peça musical. Aquest anàlisi parteix d’un total de 645 clips d’àudio de les cançons preferides dels participants, determinades a partir de sis preguntes obertes. A posteriori, les cançons van ser dividides en categories segons el nombre de vegades que van ser citades pels participants i analitzades per visualitzar aspectes sonors relacionats amb el timbre, la intensitat i el ritme.
Els resultats mostren que els gèneres preferits dels adolescents son pop, reggaeton, hip-hop o rap, trap i música electrònica. A posteriori, l’anàlisi automàtica dels fitxers d’àudio es realitza a través de 3 elements. En primer lloc, el spectral centroid, referit a la brillantor o timbre i usat per quantificar la informació relacionada amb els instruments i equalització usats en la mescla. L’anàlisi mostra com els grups de cançons són similars pel que fa a timbre i variabilitat de tímbrica, i indiquen que les cançons preferides dels adolescents han estat sotmeses a un processament d’àudio similar, amb tendència a una menor variabilitat i amb un punt d’equilibri entre freqüències altes i baixes d’uns 2700 Hz. En segon lloc, l’inter onset interval, que s’empra per quantificar la informació relativa al ritme i predicció del tempo. L’articulació rítmica entre les cançons de les quatre categories és molt semblant, cosa que ens deixa deduir que totes les peces musicals han estat corregides, programades digitalment o cíclicament mostrejades durant la producció. Finalment, s’estudia la sonoritat, que indica una preferència per l’homogeneïtat dinàmica i tractaments d’aquesta molt similar determinada per l’ús marcat de compressió. Aquesta homogeneïtzació dinàmica respon als hàbits d’escolta dels adolescents i a l’àmplia gamma de plataformes per escoltar música, com ara Spotify, que precisen aquest tipus de so.
En conclusió, aquest estudi confirma la tendència que la música preferida dels adolescents continua sent la popular-urbana, i que els gèneres musicals preferits estan subjectes a tècniques de processament d’àudio estandarditzades. Els avanços tecnològics han tingut un gran impacte en el consum i creació de música, de manera que cal introduir-ho als currículums musicals. Cal, també, insistir en el fet que aquests avenços han jugat un paper clau en la creació de tendències i la seva distribució. Tot i que aquesta investigació afirma la tendència cap a l’homogeneïtzació del so, les mateixes eines emprades per produir aquests gèneres poden resultar útils per reescriure i expandir l’espectre creatiu i sonor de la música.
