Bozkurt, A., Xiao, J., Lambert, S., Pazurek, A., Crompton, H., Koseoglu, S., Farrow, R., Bond, M., Nerantzi, C., Honeychurch, S., Bali, M., Dron, J., Mir, K., Stewart, B., Costello, E., Mason, J., Stracke, C. M., Romero-Hall, E., Koutropoulos, A., Toquero, C. M., Singh, L., Tlili, A., Lee, K., Nichols, M., Ossiannilsson, E., Brown, M., Irvine, V., Raffaghelli, J. E., Santos-Hermosa, G., Farrell, O., Adam, T., Thong, Y. L., Sani-Bozkurt, S., Sharma, R. C., Hrastinski, S., & Jandrić, P. Speculative Futures on ChatGPT and Generative Artificial Intelligence (AI): A Collective Reflection from the Educational Landscape. (2023). Asian Journal of Distance Education (AJDE), 18 (1). https://www.asianjde.com/ojs/index.php/AsianJDE/article/view/70.
Gema Santos-Hermosa col·labora en aquesta publicació a Asian Journal of Distance Education (AJDE) amb altres experts internacionals en educació oberta. La seva contribució ha estat en la redacció de l’article i també en dos casos sobre ChatGPT a l’educació, dins la secció final de “Speculative Future Narratives through Fictional Storytelling”.
Mentre que ChatGPT s’ha tornat molt popular recentment, la intel·ligència artificial té una llarga història i filosofia. Aquest article té la intenció d’explorar les promeses i les trampes de l’IA Generative Pre-trained Transformer (GPT) i les tecnologies potencials futures mitjançant l’adopció d’una metodologia especulativa. Es proporcionen narracions especulatives de futur amb un focus específic en contextos educatius en un intent d’identificar temes emergents i discutir les seves implicacions per a l’educació al segle XXI. S’identifiquen i es discuteixen les capacitats (d’ús) de la IA en l’Educació (AIEd) i els possibles efectes adversos que sorgeixen de les narracions. Se sosté que ara és el millor moment per definir la contribució humana vs. la contribució de la IA a l’educació, ja que la IA pot dur a terme cada vegada més activitats educatives que solien ser el privilegi dels educadors humans. Per tant, és imperatiu repensar els rols respectius de la tecnologia i els educadors humans en l’educació amb una mentalitat orientada cap al futur.
Santos-Hermosa, G. (2023). The Role of Institutional Repositories in Higher Education: Purpose and Level of Openness. En: Otto, D., Scharnberg, G., Kerres, M., Zawacki-Richter, O. (eds.). Distributed Learning Ecosystems. Wiesbaden: Springer VS. https://doi.org/10.1007/978-3-658-38703-7_4
L’objectiu d’aquest capítol és considerar els repositoris com a sistemes d’aprenentatge distribuïts, explorant de quina manera com poden influir en l’educació superior permetent que els aprenents i els professors dipositin els seus recursos educatius per a la compartició oberta i l’ús en processos d’ensenyament i aprenentatge. Per això, s’aborden tres qüestions essencials. La primera és l’estat actual dels repositoris institucionals en l’educació superior a escala internacional. Es proporciona una visió general que cobreix contingut, metadades, llicències, aspectes educatius i de reutilització, etc., per identificar els diferents nivells de desenvolupament d’aquests repositoris, seguida d’una contextualització més específica del cas europeu. La segona qüestió, causalment relacionada amb la primera, és la qüestió de què s’ha de fer per incrementar (encara més) el nivell d’obertura i interconnexió dels repositoris per integrar-los en l’educació. En altres paraules, com podem avançar des del contingut obert i els recursos educatius oberts (OER) fins a les pràctiques educatives obertes (OEP), i des de la interoperabilitat del protocol OAI-PMH (iniciativa per a la interoperabilitat de repositoris oberts – protocol per a la recollida de metadades) fins a les dades enllaçades i els ecosistemes informatius oberts? Finalment, també es debaten diverses iniciatives en curs com a models de bones pràctiques a tenir en compte.
Santos-Hermosa, G., Quarati, A., Loría-Soriano, E., Raffaghelli, J.E. (2023). Why Does Open Data Get Underused? A Focus on the Role of (Open) Data Literacy. En: Raffaghelli, J.E., Sangrà, A. (eds.). Data Cultures in Higher Education. Cham: Springer, p. 145-177. (Higher Education Dynamics; vol. 59). https://doi.org/10.1007/978-3-031-24193-2_6
Les dades obertes s’han conceptualitzat com una forma estratègica de coneixement públic. En estreta relació amb els avenços en el govern obert i la ciència oberta, la principal afirmació és que l’accés a les dades obertes pot ser un catalitzador de la innovació social i la capacitació dels ciutadans. No obstant això, la denominada bretxa de les dades (obertes) (DO), com a problema relacionat amb la situació de l’ús i el compromís de les dades obertes, és motiu de preocupació.
En aquest capítol, es presenten les tendències d’ús de les DO, centrades en el paper que juga l’alfabetització en dades (obertes) tant entre els usuaris com entre els productors: ciutadans, professionals i investigadors. De fet, s’intenta abastar el problema de les DO mitjançant un enfocament holístic que inclou dues àrees de recerca i pràctica: les dades governamentals obertes (DGO) i les dades de recerca obertes (DRO). Després de descobrir diversos factors que bloquegen el consum de DO, s’assenyala que s’estan publicant més DO (encara que amb un ús baix), i es repassa la investigació sobre l’alfabetització en dades. Tot i que les intencions de les parts interessades són moltes i variades, és possible que calgui prestar més atenció a les capacitats que les posen en condicions de potenciar les DO. Finalment, se centra en diverses activitats d’aprenentatge permanent que recolzen l’alfabetització en dades obertes, descobrint els reptes que hi ha al davant per alliberar el poder de les DO en la societat.
