Creació d’un chatbot amb ChatGPT com a suport a la catalogació en biblioteques, arxius i centres de documentació. Comparació de models de llenguatge en versió gratuïta i prèmium.
Un nou informe publicat a la col·lecció «Informes del CRICC» presenta un estudi exhaustiu sobre la construcció i utilització d’un model generador de text preentrenat (GPT) en biblioteques, arxius i centres de documentació, amb una comparació detallada entre les versions gratuïtes i prèmium d’aquests models de llenguatge.
El projecte té com a objectiu millorar les pràctiques de catalogació i gestió de recursos en entorns GLAM (galeries, biblioteques, arxius i museus) mitjançant la implementació d’intel·ligència artificial.
Inicialment, s’exploren els conceptes teòrics i les bases de la catalogació assistida per intel·ligència artificial. Posteriorment, es descriuen els passos pràctics necessaris per crear un GPT personalitzat que s’ajusti a les necessitats específiques del personal bibliotecari. Això inclou la configuració inicial del model, l’entrenament amb dades específiques i els ajustos continus per optimitzar-ne el rendiment. S’hi destaca la importància de configurar correctament les instruccions i paràmetres del GPT per assegurar respostes útils i precises en tasques com la catalogació en format MARC21, la descripció detallada d’imatges, la identificació de portades i la traducció de textos.
A més, l’informe avalua comparativament les versions gratuïta i prèmium del model GPT-4, i analitza el seu rendiment en diverses tasques bibliotecàries. La comparació es basa en diversos criteris, que inclouen la precisió de les respostes, la capacitat de personalització, el suport tècnic disponible i les limitacions i avantatges de cada versió.
Els resultats mostren que, tot i que la versió gratuïta de GPT-4 és útil per a tasques bàsiques, la versió prèmium ofereix una major precisió i un millor maneig de tasques complexes i específiques, fet que la fa més adequada per a entorns professionals exigents.
L’estudi també inclou exemples pràctics d’utilització d’aquests models en la vida real, descrivint casos d’ús específics en la catalogació de llibres antics, la transcripció i traducció de textos multilingües i la identificació de gravats històrics. Aquestes aplicacions demostren el potencial dels GPT per millorar l’eficiència i la qualitat del treball en biblioteques i arxius.
Finalment, s’ofereixen recomanacions per a la integració efectiva dels models GPT en les operacions diàries de les biblioteques. Aquestes operacions inclouen la necessitat d’una formació contínua del personal, l’adaptació regular del model basada en la retroacció dels usuaris i la importància de mantenir actualitzades les dades i les instruccions del GPT per assegurar la seva rellevància i efectivitat. L’informe subratlla la importància de la col·laboració entre bibliotecaris i experts en intel·ligència artificial per maximitzar els beneficis d’aquesta tecnologia en el sector de la informació i la documentació.
Boté-Vericad, Juan-José; Fabeiro, Rosa; Anglada, Ramon. (2024). Creando un chatbot con ChatGPT como soporte a la catalogación en bibliotecas, archivos y centros de documentación: comparación de modelos de lenguaje en versión gratuita y premium. http://hdl.handle.net/2445/213600. Barcelona: Universitat de Barcelona.
