Barcelona, 17 d’octubre de 2022. Fa més de vint anys, una reunió a Budapest va donar el tret de sortida del nucli del que ara es coneix com a ciència oberta, una nova manera d’investigar que busca fer-la millor, més col·laborativa i transparent. Tanmateix, i malgrat múltiples avenços, encara queda camí per completar aquesta transició. Un nou estudi en què ha participat la professora Gema Santos-Hermosa, del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals, ha analitzat els principals factors facilitadors i les barreres percebudes en aquest moment per implantar-la a Espanya.
El treball, publicat a la revista Profesional de la Informació, ha analitzat els principals factors facilitadors i les barreres percebudes en aquest moment per implantar-la a Espanya, i compta amb la participació d’equips de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de València i la Universitat de Navarra. El treball ha recollit les opinions de diferents actors del sistema científic al voltant de diversos pilars de la ciència oberta.
El nou estudi mostra una fotografia actual de les barreres i dels factors que facilitarien el camí cap a la ciència oberta, i aporta coneixement útil i aplicable que hauria d’ajudar a implantar noves polítiques. En conjunt, tot indica que el canvi només s’aconseguirà si s’organitza un marc polític clar i comú que ordeni el sistema d’avaluació i si es dota el sistema del finançament necessari per donar-hi suport. En l’actualitat, tant les noves lleis de la ciència com la d’universitats inclouen la ciència oberta. Per tant, caldrà esperar a veure fins a quin punt el desplegament d’aquestes normes la promocionarà realment en el sistema acadèmic.
Organitzat a través d’entrevistes i enquestes, l’estudi ha recollit la visió d’investigadors, agents avaluadors, editors de revistes, vicerectors d’universitats i personal bibliotecari. Els treballs d’aquest tipus se solen basar únicament en l’opinió dels primers i generalment només a través d’enquestes, però el nou treball té en compte la perspectiva dels cinc agents clau. En concret, i en relació a l’accés obert de les publicacions i la publicació en repositoris, es reconeix com un factor positiu que en pot augmentar l’impacte i la visibilitat. No obstant això, es troben a faltar polítiques institucionals de foment o obligatorietat, i es demanen incentius curriculars i econòmics que permetin impulsar-les. Una dada significativa del camí que cal recórrer és que, malgrat que la Llei de la ciència de 2011 obliga a compartir en obert els documents resultants de convocatòries finançades amb fons públics, només un 58 % de les recerques els havien aportat dos anys després que la llei entrés en vigor.
Foto: Priscilla Du Preez / unsplash.com
Un fet semblant succeeix en relació amb l’ús de dades obertes en recerca. Hi ha una percepció clara del seu benefici, però es troben a faltar polítiques o estratègies globals. En el cas dels investigadors joves, que depenen en gran manera de les seves publicacions per continuar la carrera acadèmica, expressen més reticències a l’hora de compartir unes dades que els ha portat molta feina aconseguir i que sovint volen rendibilitzar durant els anys següents.
Un dels factors clau per avançar en la ciència oberta és l’avaluació de la recerca. Ara mateix, conviuen un sistema tradicional basat en el factor d’impacte de les revistes en què es publiquen les recerques i altres sistemes alternatius, més d’acord amb els principis de la ciència oberta. Tanmateix, diferents actors recalquen que aquests últims segueixen sense tenir unes directrius clares, cosa que en dificulta la implantació. Així, per afavorir el canvi, tant la Unió Europea com l’Associació Europea d’Universitats i més de 350 entitats de tot Europa, advoquen per introduir aspectes qualitatius en l’avaluació científica i deixar de fer un ús inapropiat dels indicadors bibliomètrics en aquest àmbit.
Les opinions que recull el nou treball permeten concloure que el moment és propici per avançar en la implantació de la ciència oberta, però el canvi només es podrà completar si hi ha una clara voluntat institucional.
