Recentment s’han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen professors de la FIMA.
D’una banda, la Facultat ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.
El projecte es desenvolupa sota la forma de challenge competitiu en tres fases. En aquesta primera fase s’hi van presentar 15 equips internacionals dels quals només cinc van ser seleccionats, i van iniciar la seva feina el 8 de juny. Un d’aquests equips és el liderat per l’empresa Libnova juntament amb el CSIC i la Universitat de Barcelona. L’equip de la UB està liderat pel professor Miquel Térmens i en formen part investigadors de la nostra Facultat (Miquel Centelles i Juanjo Boté) i de la de Dret (Asunción Esteve) i Matemàtiques i Informàtica (Jordi Vitrià i Mireia Ribera).
D’altra banda, a la darrera convocatòria de projectes de recerca finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació ha estat concedit el projecte Media4Teach, liderat per la professora de la FIMA Lydia Sánchez i en el qual participen els professors de la Facultat Sergio Villanueva i Jorge Franganillo. El projecte està coliderat pel catedràtic emèrit de la Facultat d’Educació Joaquim Prats i compta amb la col·laboració de l’empresa de verificació periodística Newtral, liderada per Ana Pastor, periodista i presentadora de La Sexta.
Media4Teach té per objectiu analitzar els fenòmens de desinformació i com des de la formació del professorat de secundària es pot fomentar el pensament crític. En les societats democràtiques com la nostra, els mitjans tenen un paper informatiu, formen l’opinió pública, ofereixen marcs amb els quals interpretar la realitat i implica un element de contrapoder. No obstant això, l’aparició d’Internet ha canviat substancialment la manera com s’usa i consumeix la informació. Fenòmens tan actuals com les anomenades “notícies falsejades”, el discurs sobre “fets alternatius”, o les anomenades “bombolles de filtres”, revelen una amenaça de desinformació, així com una falta de consum crític de la informació. Els professors que han de formar els joves del futur no han rebut formació en alfabetització mediàtica. Així, l’objectiu principal d’aquest projecte és determinar la relació entre la capacitat d’anàlisi crítica del contingut informatiu, l’alfabetització mediàtica adquirida al llarg de la formació prèvia i la dieta informativa consumida pels estudiants al màster de Formació de Professorat de Secundària a Espanya.
