Sílvia Argudo

La professora de la FIMA Sílvia Argudo va participar, el passat 1 de juny de 2023, a les XVIII Jornadas Españolas de Información y Documentación, organitzades per FESABID a Granada, amb la comunicació titulada «InfoCom UB: la consolidación de un doble grado en Información y Documentación y Comunicación Audiovisual», feta en col·laboració amb Maite Comalat i Aurora Vall.

Aquest treball va formar part d’un bloc d’experiències i comunicacions sobre competències professionals, en el qual també es va parlar dels professionals de les biblioteques públiques, del perfil del bibliotecari escolar i d’un projecte europeu per a la formació en competències digitals de docents i bibliotecaris. A continuació es van presentar altres comunicacions sobre diferents projectes i iniciatives dissenyades per biblioteques i arxius, moltes de les quals de Catalunya.

El passat 29 de maig de 2023, la professora Sílvia Argudo va impartir la seva darrera classe al grau en Gestió d’Informació i Documentació Digital, ja que pensa jubilar-se pròximament. Amb aquest motiu i «per sorpresa», uns quants companys van irrompre al final de la classe i li van fer ofrena d’un ram de flors, que la Sílvia va agrair, emocionada.

Sílvia Argudo, diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Documentació, va començar la seva carrera docent a la Facultat el curs 2000-01. Ha destacat sempre per una alta exigència i qualitat en la seva activitat, i a la vegada per les innovacions didàctiques, introduint nombrosos elements de ludificació a les classes. A més de la seva tasca docent, també ha estat compromesa amb la gestió del centre, com a secretària del Consell d’Estudis, coordinadora del Pla d’Acció Tutorial i vicedegana d’Afers Acadèmics i Qualitat.

Entre les diverses candidatures per a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig de 2023 hi trobem la presència de dos membres del professorat de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals: Sílvia Argudo (per Vallgorguina) i Josep Àngel Borràs (per les Avellanes i Santa Linya). També la d’un exprofessor (Ciro Llueca, per Figueres) i la d’una exdirectora de l’Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació (Mercè Bosch, per Mataró). A banda, és clar, de moltíssims exalumnes. Podeu veure’n una relació en aquesta entrada de blog.

L’abril de 2021 va començar el projecte DECriS (Digital Education for Crisis Situations: times when there is no alternative), dins del programa Erasmus+ Key Action 2 (Cooperation for innovation and the exchange of good practices), en el qual ha participat la nostra Facultat. L’objectiu del projecte era estudiar el desenvolupament d’estratègies i materials docents digitals per a situacions de crisi, com les que s’han viscut en l’època de la pandèmia passada en 2020-2021.

El centre coordinador del projecte ha estat la Facultat d’Humanitats i Ciències Socials de la Universitaty d’Osijek (Croàcia) i també en formen part universitats d’Alemanya, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Nova Zelanda i Rússia. Per part de la FIMA, el coordinador ha estat Cristóbal Urbano, i hi han participat també Sílvia Argudo, Juanjo Boté, Gema Santos i Aurora Vall.

Els passats 22 i 23 de maig de 2023 va tenir lloc a Osijek la reunió de tancament del projecte, que va incloure un congrés internacional sobre transformació i inclusió digital de les institucions d’ensenyament superior en situacions de crisi. En aquest congrés, Cristóbal Urbano i Juanjo Boté varen presentar la comunicació «Digital education appraisal and quality perception by students and teachers at DECriS partner HEIs during the COVID-19 crisis: DECriS IO2 Report». Per la seva banda, Joel Vallés (alumne de l’últim curs del grau en Informació i Documentació) i Cristóbal Urbano van presentar la comunicació «A proposal to bring together the European community of creators and users of OER in LIS: a participatory website around an aggregator», a partir del TFG de l’alumne, i en la qual també participà Gema Santos.

Les professores de la FIMA Sílvia Argudo, Maite Comalat i Aurora Vall han participat en la segona edició dels Laboratorios Bibliotecarios (LABBBs) que enguany s’han dut a terme a la seu de Medialab Tabakalera, a Donostia, els dies 15 a 18 de novembre de 2022.

Aquests Laboratoris estan promoguts per la Dirección General del Libro y la Lectura i exploren les possibilitats que ofereix la confluència entre la participació ciutadana i les biblioteques.

La convocatòria d’aquest any girava al voltant dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) i els projectes que hi han participat són: Escape room educativo ‘Mindhackers, guardianes de la red’ (Sílvia Argudo), Descifrando las imágenes (Maite Comalat), Espacio de creación para proyectos hechos a mano (Aurora Vall), ¿PAREMIOQUÉ? Refranes que nos acompañan y nos ‘apañan’ i La isla del tesoro en un espacio de conocimiento constructivista dentro de, y con, la biblioteca. Es va fer un taller de prototipat col·laboratiu de projectes per identificar possibles vies a partir de les quals les biblioteques poden esdevenir laboratoris ciutadans, llocs per a la creació, l’experimentació col·laborativa i l’aprenentatge compartit.

En el marc del Projecte Erasmus+ «DECriS»: Digital Education for Crisis Situations: Times when there is no alternative (DECriS Project: 2020-1-HR01-KA226-HE-094685) va tenir lloc a la nostra Facultat, els dies 4 i 5 de novembre, un Multiplier event (MTE), organitzat per l’equip del nostre centre: Sílvia Argudo, Juan-José Boté, Gema Santos, Cristóbal Urbano i Aurora Vall.

L’MTE va consistir en un seminari en format híbrid que va facilitar l’accés a professionals d’arreu.

L’obertura de l’acte va estar a càrrec de la vicerectora de Política Docent de la Universitat de Barcelona, Conxita Amat.

La primera sessió va començar amb una presentació pública del projecte per part dels seus coordinadors, Boris Bosančić i Tatjana Aparac-Jelušić, i Anita Papić de la Universitat d’Osijek (Croàcia) i d’una ressenya breu d’Anita Papić de l’Escola d’estiu realitzada a Osijek el setembre passat, en la qual van participar estudiants i exalumnes del grau d’Informació i Documentació de la nostra Facultat.

A continuació, Fidelia Ibekwe de l’Aix-Marseille Université, va presentar la seva comunicació: «Increasing student appropriation of course content using arts-informed pedagogy: some reflections on the Covid-19 pandemic and lockdown experience».

Es va completar la sessió amb una taula rodona, moderada pel professor Cristóbal Urbano, en la qual diferents professors universitaris van explicar les seves experiències docents durant la pandèmia. Van intervenir Ana Barbarić (Universitat de Zagreb), Martina Dragija Ivanović (Universitat de Zadar), Eva Méndez (Universidad Carlos III de Madrid), Enrique Orduña-Malea (Universitat Politècnica de València), Blanca Rodríguez-Bravo (Universidad de León) i Dora Sales (Universitat Jaume I, de Castelló).

El panorama que van dibuixar amb les seves intervencions, malgrat la procedència diversa dels participants, tenia molts punts en comú: la forta implicació personal per passar en molt poc temps de la presencialitat a la total virtualitat, els problemes tècnics i materials tant de professors com d’alumnes, les dificultats per conciliar la vida familiar i la vida professional o la necessitat d’uns criteris comuns a l’hora de realitzar les classes, entre altres. Tots van coincidir en el fet que la seva metodologia docent ja no serà la mateixa després d’aquesta experiència. Kornelija Petr Balog de la Universitat d’Osijek va tancar l’acte amb un breu resum de les principals idees de la sessió.

La segona sessió va tenir una primera part dedicada a la presentació dels resultats provisionals del primer objectiu del projecte (first Intellectual Output IO-1) consistent en l’elaboració del document State-of-the-play of the use of OERs at European HEIs during the COVID-19 pandemic, a càrrec de Milijana Mičunović i Kristina Feldvari, de la Universitat d’Osijek, i Sabina Rako de l’SRCE. Van presentar la metodologia de l’estudi, els resultats i una síntesi dels punts claus identificats que van servir de punt de partida per a una interessant reflexió gràcies a les intervencions dels assistents.

Seguidament, la professora Gema Santos va moderar la darrera taula rodona, «Lessons learned from teaching support services and experts involved in digital education support and resources / contributions from different services and experts», en la qual van intervenir Albert Basart (Àrea d'Avaluació de la Qualitat, AQU Catalunya), Anna Magre (La Factoria, Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra), Ebba Ossiannilsson (International Council for Open and Distance Education OER Advocacy Committee), Joan-Tomàs Pujolà (Institut de Desenvolupament Professional - ICE, Universitat de Barcelona) i Eleni Boursinou (UNESCO).

La mirada dels serveis que van donar suport d’una manera o altra a docents i estudiants perquè durant tota la pandèmia poguessin seguir amb la seva docència va ser un bon complement al panorama presentat a la taula rodona de la primera sessió. Les intervencions dels assistents van donar peu a reflexions i consideracions que caldrà tenir en compte d’ara endavant. Stefan Dreisiebner (Universitat de Graz, Àustria) va tancar l’acte amb un breu resum de la sessió.

Les professores Sílvia Argudo, Maite Comalat i Aurora Vall van participar el passat 29 de gener en l’XI Congreso Iberoamericano de Docencia Universitaria (CIDU) organitzat per la Universidad de la Laguna de Tenerife. Aquest congrés s’havia d’haver celebrat el juny de 2020 però la pandèmia va obligar a endarrerir-lo fins al gener del 2021 i celebrar-lo en format virtual.

La comunicació duia per títol «Pasaporte a la Profesión: una experiencia en el Grado en Gestión de Información y Documentación Digital de la UB». El 2006 comença a funcionar a la FIMA el PAT (Pla d’Acció Tutorial); el curs 2016-2017, en el marc del PAT i en col·laboració amb el SAE (Servei d’Atenció a l’Estudiant) de la UB, s’inicia el programa Passaport a la Professió. Aquest programa contempla una formació transversal i paral·lela dels estudiants amb l’objectiu de facilitar-los la inserció laboral en les millors condicions. A la comunicació es descriuen els aspectes principals de l’avaluació del Passaport i les corresponents propostes de millora.