Teresa Rovira

El passat 15 de juliol, es van publicar al DOGC les bases de la tercera convocatòria del Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques, al qual poden optar totes les biblioteques públiques que formen part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que durant l’any 2014 hagin endegat projectes innovadors i de creació de xarxa social. La professora i vicedegana de la Facultat, Maite Comalat, tornarà a formar part del jurat que emetrà el veredicte.

La bibliotecària Teresa Rovira (1918-2014), va ingressar a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1936, però els seus estudis es van estroncar el 1939, quan va haver d’exiliar-se a França amb la seva família (la Teresa era filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili). Els va reprendre el curs 1949-50 i es va graduar l’any 1952. El 1953 va obtenir una plaça a la biblioteca popular d'Esparreguera, i el 1958 va passar a la Biblioteca de Catalunya, on —juntament amb Carme Ribé— va proposar la creació d’una biblioteca pilot al costat de l’Escola de Bibliotecàries, a conseqüència de la qual cosa van néixer les biblioteques de la Santa Creu i de Sant Pau, que va dirigir a la dècada dels vuitanta. Entre 1981 i 1983, va ser cap de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona. Va ser també professora de l'Escola. Teresa Rovira era especialista en literatura infantil i juvenil, i durant els darrers anys de la seva vida, va tenir un paper molt actiu en la lluita pel retorn dels anomenats papers de Salamanca.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya està organitzant diverses activitats que es duran a terme a Tarragona en memòria de la bibliotecària Teresa Rovira, traspassada el passat 23 de setembre de 2014.

El 27 de maig a les 19.30 h, es farà una taula rodona als Serveis Territorials de Cultura (c. Major, 14), amb la participació de Josep-Lluís Carod-Rovira, Montserrat Duch i la professora Assumpció Estivill. Moderarà la taula el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. A més, la mateixa Assumpció Estivill és autora d’un article sobre l’activitat de Teresa Rovira com a bibliotecària que apareixerà el mes de juny a la revista Fet a Tarragona, on anteriorment Josep-Lluís Carod-Rovira hi va escriure l’article «Teresa Rovira i Tarragona». Per a l’edició virtual del mes de maig, hi ha prevista la publicació d’un article de Núria Leon i Meritxell Talavera, centrat en les memòries inèdites de Teresa Rovira.

Podeu consultar aquí el programa sencer d'activitats d'homenatge a Teresa Rovira.

Avui, 23 de setembre, ha mort als 95 anys Teresa Rovira i Comas. La bibliotecària Teresa Rovira (Barcelona, 13 de desembre de 1918), va ingressar a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1936, però els seus estudis es van estroncar el 1939, quan va haver d’exiliar-se a França amb la seva família (la Teresa era filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili). Els va reprendre el curs 1949-50 i es va graduar l’any 1952.

El 1953 va obtenir una plaça a la biblioteca popular d'Esparreguera, i el 1958 va passar a la Biblioteca de Catalunya, on —juntament amb Carme Ribé— va proposar la creació d’una biblioteca pilot al costat de l’Escola de Bibliotecàries, a conseqüència de la qual cosa van néixer les biblioteques de la Santa Creu i de Sant Pau, que va dirigir a la dècada dels vuitanta. Entre 1981 i 1983, va ser cap de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona. Va ser també professora de l'Escola.

Teresa Rovira era especialista en literatura infantil i juvenil i autora, en col·laboració amb Carme Ribé, de la Bibliografía histórica del libro infantil en catalán, i d’Organització d’una biblioteca escolar (amb Concepció Carreras i Concepció Martínez), dues obres de referència en aquest camp. A més, el 1973 va defensar la tesina Noucentisme i literatura infantil. El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi, i el 2008 el Premi Aurora Díaz Plaja de Literatura Infantil i Juvenil per l’article «El llibre per a infants i adolescents. Dels orígens a la desfeta».

Aquests darrers anys, havia tingut un paper molt actiu en la lluita pel retorn dels anomenats papers de Salamanca, i més concretament pel retorn del fons del seu pare Antoni Rovira i Virgili, que es va materialitzar l’hivern de 2012 i del qual ens vam fer ressò en aquest butlletí. L'any 2013 la Generalitat va convocar per primera vegada el premi que duu el seu nom per reconèixer les biblioteques públiques que duen a terme projectes innovadors i creen complicitats amb el territori on s'emplacen. Aquest any se n’ha convocat la segona edició.

Descansi en pau.

El passat 7 de juliol es van publicar al DOGC les bases de la segona convocatòria del Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques per a l'any 2014, al qual poden optar totes les biblioteques públiques que formen part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que durant l’any anterior a la concessió del premi hagin endegat projectes innovadors i de creació de xarxa social. La professora Maite Comalat tornarà a formar part del jurat que emetrà el veredicte.

El Departament de Cultura, a través del Servei de Biblioteques, ha convocat el Premi Teresa Rovira i Comas. Hi poden participar totes les biblioteques públiques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya que durant el 2012 hagin dut a terme projectes innovadors i hagin creat o reforçat la seva imbricació en el territori a través d’una xarxa social on estiguin implicats agents diversos. La biblioteca guanyadora rebrà com a premi un trofeu i un paquet d’activitats de dinamització dissenyat a mida. També es concedirà un accèssit, consistent en cursos de formació al Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. La professora Maite Comalat forma part del jurat que ha d'adjudicar el premi.

Teresa Rovira (Barcelona, 1918), va ingressar a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1936, però els seus estudis es van estroncar el 1939, quan va haver d’exiliar-se a França amb la seva família (la Teresa és filla del polític i historiador Antoni Rovira i Virgili). Els va reprendre el curs 1949-50 i es va graduar l’any 1952. El 1953 va obtenir una plaça a la biblioteca popular d'Esparreguera, i el 1958 va passar a la Biblioteca de Catalunya, on —juntament amb Carme Ribé— va proposar la creació d’una biblioteca pilot al costat de l’Escola de Bibliotecàries, a conseqüència de la qual cosa van néixer les biblioteques de la Santa Creu i de Sant Pau, que va dirigir a la dècada dels vuitanta. Entre 1981 i 1983, va ser cap de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona. Va ser també professora de l'Escola de Bibliotecàries.

Teresa Rovira, bibliotecària i professora de l’antiga Escola de Bibliotecàries, ha vist culminar una lluita d’anys pel retorn dels documents del seu pare, l’historiador, periodista, polític i president del Parlament de Catalunya a l'exili, Antoni Rovira i Virgili.