Literatura catalana: de la postguerra a la postmodernitat. Catarroja, etc.: Afers, 2024. 310 p. (Literatures; 33). ISBN 978-84-18618-85-7. 20 €.

Els Marges és una revista de prestigi en el panorama del coneixement i aprofundiment, mitjançant estudis rigorosos, de la literatura catalana contemporània. Els Marges, fundada l’any 1974: un any abans de la mort del dictador Franco, aquest 2024 ha complert cinquanta anys. Exactament els anys que fa de tantes fites, personals i intel·lectuals, de la meva generació. Els Marges, que ha tingut la vocació de promoure l’estudi de la literatura catalana posterior a la Guerra Civil, a través de professors, crítics i especialistes sobresortints en el seu camp, ha caminat amb nosaltres il·luminant el que poc se sabia (la guerra ens va furtar tants mestres) i el que s’estava fent en l’àmbit de les lletres en els dies de la recuperació del català com a llengua literària.

100 anys de l’Editorial Barcino. Barcelona: Fundació Carulla, 2023. 111 p. (La nadala; any 57). ISBN 978-84-16726-09-7. 10 €.

En el pròleg amb què el crític literari Domènec Guansé encapçalava el seu Abans d’ara (1966), un recull de retrats literaris d’escriptors catalans, rememorava amb detall la vida cultural del període en què se situen els personatges evocats, entre el 1922 i el 1939. Aquesta última data representava la desfeta, el naufragi, la derrota. Però per què considerava el 1922 com l’any liminar de la literatura catalana? Per a Guansé, el 1922 no va ser un any qualsevol, sinó que va marcar «un nou període de la nostra literatura, particularment intens i amb característiques ben pròpies». Moltes coses van començar i van acabar en aquesta data. Josep Carner, ingressat al cos diplomàtic, acabava de deixar Barcelona. D’aleshores ençà només va tornar a Catalunya en comptades vegades i sempre per poc temps. I Eugeni d’Ors, que havia estat defenestrat uns anys abans de la Mancomunitat, s’instal·lava definitivament a Madrid.