llibreries

He passat diversos cops davant d’aquesta llibreria. Sempre m’ha cridat l’atenció el seu accés a peu de carrer: la part arquitectònica, el nom i el color del logotip, l’acurat aparador i la seva distinció i proposta cultural.

Per fi, entro. M’atén la Marta, llibretera especialitzada en la secció infantil-juvenil que, a més a més, s’encarrega de l’elaboració dels racons temàtics o centres d’interès i de les activitats culturals.

Em convida ben amablement a endinsar-me en aquest petit paradís i m’explica amb naturalitat i professionalitat tots els productes i espais. Sens dubte una bona acollida i una sensació de proximitat que valoro i aprecio perquè et fa sentir molt bé, com una convidada a una casa on els detalls no et deixen indiferent.

Crisi és un àmbit on l’aprenentatge vol ser una experiència crítica, sensible i compartida. Caminant pel carrer Floridablanca del barri de Sant Antoni de Barcelona, crida l’atenció aquest local minimalista amb llibres ben disposats a banda i banda de les parets. Albirem un passatge lluminós que porta a un espai on s’ensumen o s’intueixen les especialitats o temàtiques d’aquest actiu cultural.

Interessant ocasió per entrar i remenar llibres, o si ets més tímid@, mirar o demanar informació.

Librairie Gibert Jeune
Livres neufs et d’occasion
Classes préparatoires
Grandes écoles
Rentrée des classes

La llibreria Gibert, emblema de la Rive Gauche des de fa 135 anys, tanca les portes de les seves quatre botigues parisenques de la plaça Saint-Michel. Le Quartier Latin perd un dels seus darrers símbols.

És ben coneguda l’atracció que, al llarg dels últims segles, ha exercit la Mediterrània entre els anglosaxons, especialment entre els més cultivats i sensibles. Potser el símbol més vistós, i alhora més impactant del poder d’aquest lligam, a voltes quasi obsessiu, el trobaríem en la precoç mort de tres poetes romàntics anglesos: Shelley ofegat a la badia de La Spezia, Keats sucumbint a la tuberculosi a la mateixa piazza di Spagna de Roma i Byron, defallint a la malaltia durant el setge de Mesolongi, quan lluitava per la independència de Grècia. Les ànimes més exaltades i vigoroses del Nord acabant els seus dies a les platges del Sud. Hi ha un llibre deliciós de María Belmonte, Peregrinos de la belleza, editat per Acantilado, que narra altres casos d’escriptors i artistes del nord d’Europa, bàsicament anglosaxons, tocats també per la dèria de la Mediterrània.

El text que encapçala aquesta ressenya és el mateix que hi ha escrit al vidre de l'aparador de la Quera, gairebé no calen gaires explicacions, o poder sí. La llibreria Quera va ser fundada el 1916, al centre històric de Barcelona, en un dels carrers més singulars, Petritxol, i aquí continua 103 anys després. En Raimon Quera, l’actual propietari, representa la quarta generació de la mateixa família al capdavant del negoci.

El passat 22 d’abril de 2019 obria a Sant Andreu de Palomar, un dels barris històrics de Barcelona, una nova llibreria, La Tribu. Els tres fundadors són la Dàlia Rajmil (Barcelona, 1981) i els germans Enric Pons (Barcelona, 1979) i Marc Pons (Barcelona, 1982). Quan en Marc es va quedar a l’atur, la primera intenció va ser obrir una llibreria infantil i juvenil. Aviat al projecte s’hi van afegir la Dàlia i l’Enric. Així, de voler ser una llibreria infantil, el projecte es va modificar i ara és una llibreria infantil, juvenil i generalista. Han escollit Sant Andreu atesa l’escassa presència de llibreries al districte.

Diumenge. O Domingo, d’Irène Némirovsky (Salamandra, 2017), és el primer llibre que compro a Pati Blau, recomanat per la Susana, una de les llibreteres. El Domingo de las madres, de Graham Swift (Anagrama, 2017), és un dels llibres que em permeto aconsellar que tinguin i que prescriguin a la llibreria. Els dos són una meravella i són relats protagonitzats per dones, com la història d’aquesta nova llibreria de Cornellà. Els dos tenen també el diumenge com a escenari essencial de la història.

Els experts en borsa anomenen valors segurs a les accions que resisteixen bé les fluctuacions del mercat i que donen un rendiment segur, impermeable a modes i a oscil·lacions. Si aquest terme es pogués aïllar dels condicionants econòmics i traslladar-lo al món de la cultura, més concretament al terreny de les llibreries, crec que no estaria fora de lloc afirmar que la llibreria Documenta és un valor segur.

Començaré aquest escrit amb una petita confessió. Quan van proposar-me escriure aquesta mena de cròniques sobre llibreries, que ara encetem, per al Blog de l’Escola de Llibreria, tenia ja en ment escriure alguna cosa sobre la Mollat de Bordeus. Acabava de visitar-la per segona vegada i m’havia impressionat tant com el primer cop. Però en el moment de posar-me a escriure no recordava –em van haver de fer memòria– que precisament fa un parell d’anys en Josep Cots, llibreter i alma mater de la Documenta de Barcelona, havia escrit una ressenya per a aquest blog sobre el llibre Manifeste pour la librairie... et les lecteurs !, publicat amb motiu del 120è aniversari de l’emblemàtica llibreria bordelesa.[1]

El passat novembre les barcelonines Anun Jiménez (1974) i Gloria Arquillo (1976) obrien La Inexplicable, la nova llibreria del barri de Sants de Barcelona. La Inexplicable neix amb vocació de llibreria literària amb especial atenció a les seccions de poesia, novel·la gràfica i llibre infantil.

Ambdues llibreteres provenen del món de les ONG, es coneixen de fa temps. Bé per desig, bé per necessitat, buscaven un canvi en les seves vides professionals. Muntar una llibreria era una bona opció. L’Anun és de Sants, coneix el barri, sabia que una bona llibreria podia funcionar. Els resultats positius de l’estudi de mercat que van encarregar els va acabar de convèncer que Sants era un bon lloc.