llibreries

És ben coneguda l’atracció que, al llarg dels últims segles, ha exercit la Mediterrània entre els anglosaxons, especialment entre els més cultivats i sensibles. Potser el símbol més vistós, i alhora més impactant del poder d’aquest lligam, a voltes quasi obsessiu, el trobaríem en la precoç mort de tres poetes romàntics anglesos: Shelley ofegat a la badia de La Spezia, Keats sucumbint a la tuberculosi a la mateixa piazza di Spagna de Roma i Byron, defallint a la malaltia durant el setge de Mesolongi, quan lluitava per la independència de Grècia. Les ànimes més exaltades i vigoroses del Nord acabant els seus dies a les platges del Sud. Hi ha un llibre deliciós de María Belmonte, Peregrinos de la belleza, editat per Acantilado, que narra altres casos d’escriptors i artistes del nord d’Europa, bàsicament anglosaxons, tocats també per la dèria de la Mediterrània.

El text que encapçala aquesta ressenya és el mateix que hi ha escrit al vidre de l'aparador de la Quera, gairebé no calen gaires explicacions, o poder sí. La llibreria Quera va ser fundada el 1916, al centre històric de Barcelona, en un dels carrers més singulars, Petritxol, i aquí continua 103 anys després. En Raimon Quera, l’actual propietari, representa la quarta generació de la mateixa família al capdavant del negoci.

El passat 22 d’abril de 2019 obria a Sant Andreu de Palomar, un dels barris històrics de Barcelona, una nova llibreria, La Tribu. Els tres fundadors són la Dàlia Rajmil (Barcelona, 1981) i els germans Enric Pons (Barcelona, 1979) i Marc Pons (Barcelona, 1982). Quan en Marc es va quedar a l’atur, la primera intenció va ser obrir una llibreria infantil i juvenil. Aviat al projecte s’hi van afegir la Dàlia i l’Enric. Així, de voler ser una llibreria infantil, el projecte es va modificar i ara és una llibreria infantil, juvenil i generalista. Han escollit Sant Andreu atesa l’escassa presència de llibreries al districte.

Diumenge. O Domingo, d’Irène Némirovsky (Salamandra, 2017), és el primer llibre que compro a Pati Blau, recomanat per la Susana, una de les llibreteres. El Domingo de las madres, de Graham Swift (Anagrama, 2017), és un dels llibres que em permeto aconsellar que tinguin i que prescriguin a la llibreria. Els dos són una meravella i són relats protagonitzats per dones, com la història d’aquesta nova llibreria de Cornellà. Els dos tenen també el diumenge com a escenari essencial de la història.

Els experts en borsa anomenen valors segurs a les accions que resisteixen bé les fluctuacions del mercat i que donen un rendiment segur, impermeable a modes i a oscil·lacions. Si aquest terme es pogués aïllar dels condicionants econòmics i traslladar-lo al món de la cultura, més concretament al terreny de les llibreries, crec que no estaria fora de lloc afirmar que la llibreria Documenta és un valor segur.

Començaré aquest escrit amb una petita confessió. Quan van proposar-me escriure aquesta mena de cròniques sobre llibreries, que ara encetem, per al Blog de l’Escola de Llibreria, tenia ja en ment escriure alguna cosa sobre la Mollat de Bordeus. Acabava de visitar-la per segona vegada i m’havia impressionat tant com el primer cop. Però en el moment de posar-me a escriure no recordava –em van haver de fer memòria– que precisament fa un parell d’anys en Josep Cots, llibreter i alma mater de la Documenta de Barcelona, havia escrit una ressenya per a aquest blog sobre el llibre Manifeste pour la librairie... et les lecteurs !, publicat amb motiu del 120è aniversari de l’emblemàtica llibreria bordelesa.[1]

El passat novembre les barcelonines Anun Jiménez (1974) i Gloria Arquillo (1976) obrien La Inexplicable, la nova llibreria del barri de Sants de Barcelona. La Inexplicable neix amb vocació de llibreria literària amb especial atenció a les seccions de poesia, novel·la gràfica i llibre infantil.

Ambdues llibreteres provenen del món de les ONG, es coneixen de fa temps. Bé per desig, bé per necessitat, buscaven un canvi en les seves vides professionals. Muntar una llibreria era una bona opció. L’Anun és de Sants, coneix el barri, sabia que una bona llibreria podia funcionar. Els resultats positius de l’estudi de mercat que van encarregar els va acabar de convèncer que Sants era un bon lloc.

Maurice Sendak va néixer el 10 de juny del 1928 al novaiorquès barri de Brooklyn i, quasi 84 anys més tard, va morir també als Estats Units però a l'estat de Connecticut. Què és el que tothom recorda d'ell? Que fou l'autor i il·lustrador de nombrosos i bells llibres infantils i juvenils i, entre tots ells, destaca Allà on viuen els monstres (Pontevedra: Kalandraka, 2014), conte de menys de vint frases, on «l'única» cosa que hi passa és que han castigat el trapella d'en Max a anar a dormir sense sopar.

Aquest text pretén recollir una sèrie d’apreciacions personals al voltant d’unes quantes llibreries londinenques visitades durant un cap de setmana i escollides amb un punt d’atzar, amb un cert treball previ de recerca a través de la xarxa i amb un criteri de bellesa o atractiu especial de l’espai on s’ubiquen; un criteri que, a priori, podria semblar una mica frívol però que, en el fons, no ho és tant.

«Avui en dia, el llibreter ideal ha de ser un home orquestra»*

Quin és el teu primer record d’una llibreria?

Suposo que l'aparador de l'estanc Ortega, al barri de Rocafonda de Mataró. Suposo que veure totes aquelles revistes i còmics i alguns llibres em despertava desig, no sé si de coneixement, però sí de possessió. Però era molt petit i no puc estar segur. Sí que estic segur, en canvi, que va ser l'estanc Ortega el meu primer punt de connexió amb la premsa: amb l'hàbit, la necessitat d'estar informat. Primer, amb les revistes de videojocs, més tard amb el diari i els seus suplements culturals.