La Montserrat Marcet (Rubí, 1962) es defineix com a llibretera de professió i lectora de llibres i àlbums il·lustrats de passió. Durant trenta anys va treballar en una llibreria de Rubí. Ha cursat un terç del màster GRETEL de la Universitat Autònoma de Barcelona (de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura). Ha participat en uns quants cursos, seminaris i tallers relacionats amb el món del llibre, la il·lustració, l’edició i la dinamització de la lectura. La seva formació universitària en psicologia segurament li ha facilitat les coses.
El divendres 24 de gener de 2020, La Piccola celebrava la inauguració. La plaça de Sant Vicenç de Sarrià de Barcelona, habitualment tranquil·la, per un parell d’hores va ser quasi envaïda per una gernació. Convidats, amics i coneguts vam compartir amb l’Alexandra, l’amfitriona i llibretera, la festa. Cava i parmigiano es van esfumar.
La Míriam fa anys va tenir un somni, ser llibretera, tenir la seva llibreria. El temps passa ràpid, la família, els fills, les feines, la vida, i el somni continuava sent un somni. Va cursar el postgrau de l’Escola de Llibreria, i va començar a creure que el somni es podia fer realitat. Finalment s’ha complert, des del 13 de desembre de 2019 al centre de Calella, la bonica població costanera del Maresme, ha obert portes Mastegamosques, un nou espai de cultura, oci, de llibres i de joguines.
«Ser inmigrante es una condición humana muy común, y muy difícil también. Los gobiernos cuidan de manera puntillosa quién puede quedarse, quién debe irse... pero no logran tener el control... los deseos son mas fuertes. Querer tener un negocio propio en esta apacible ciudad [Gavà] de la costa catalana se ha convertido en un proyecto muy hermoso... Veamos cómo sortearemos todas las dificultades... ¡Visítanos, estamos abiertos para todos!»
Text de presentació de Tres Paraguas penjat a Facebook el 30 d’agost de 2018
El text que encapçala aquesta ressenya és el mateix que hi ha escrit al vidre de l'aparador de la Quera, gairebé no calen gaires explicacions, o poder sí. La llibreria Quera va ser fundada el 1916, al centre històric de Barcelona, en un dels carrers més singulars, Petritxol, i aquí continua 103 anys després. En Raimon Quera, l’actual propietari, representa la quarta generació de la mateixa família al capdavant del negoci.
Oumar Diallo Seydi va néixer el 1971 a Sédhiou a la regió de Casamance, al Senegal. Quan va arribar a Catalunya, va treballar al camp, i a Mataró va fer de mediador. Persona culturalment inquieta, autodidacta i amb iniciativa, el 2014 juntament amb Saiba Bayo i Moustapha Senghor, funden a Barcelona Ediciones Wanafrica.
Abigail L. Enrech (Lleida, 1982) funda La Llama el novembre de 2017, una concept store, una hibridació d’objectes, llibres i exposicions que té l’humor com a leitmotiv. Conscient que hi havia un nínxol de mercat per explorar, l’humor ‒cap llibreria de les grans de Barcelona té una secció dedicada a aquesta matèria‒, va decidir tirar endavant el projecte. Sosté que La Llama fins ara és la primera i única llibreria del planeta especialitzada en humor.
Coincidència volguda o no amb la celebració de la 45a Feria Internacional del Libro de Buenos Aires –on la ciutat de Barcelona ha estat la convidada–, el passat 16 d’abril de 2019 obria Lata Peinada, la nova llibreria que s’instal·la al barri del Raval de Barcelona. Està especialitzada en literatura dels països llatinoamericans, de Terra del Foc a Tijuana passant pel Brasil en traduccions al castellà.
Aproximadament a 20.000 quilòmetres i unes 24 hores de vol de Barcelona, a Oamaru, a l’Illa del Sud de Nova Zelanda, hi ha l’Adventure Books, una llibreria especialitzada en l’Antàrtida i les terres polars, en viatges i exploracions, muntanya i escalada, història natural, nàutica i aventures. El fons comprèn llibre antic i nou.
Oamaru és una bonica població costanera del Pacífic. A mitjans del segle XIX va esdevenir un gran port, baleners i mercants hi feien parada, va ser un centre de comunicacions estratègic. La seva àrea d’influència anava de les muntanyes Kakanui fins el riu Waitaki, entre el mar i l’interior de l’illa. Aviat el tren la va comunicar, al sud amb Dunedin, al nord amb Christchurch (la ciutat on el passat 15 de març hi van morir 50 persones en un atemptat). Els ramats de bens d’aquell temps eren immensos, els propietaris es van enriquir ràpidament amb la venda de llana i carn. Van construir grans mansions al més pur estil victorià. Va ser un dels primers llocs del món on es va comercialitzar carn congelada. És van edificar magatzems, bancs, instal·lacions portuàries, escoles amb pedra calcària de gran qualitat, tan abundant a la zona. Fins que va arribar la crisi mundial de 1880. A partir d’aquell moment, Oamaru va ser coneguda com «la ciutat més ben construïda i la més hipotecada d’Autralàsia».
Blog de l'Escola de Llibreria 2013-
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya
El Blog de l’Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Els continguts del blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC.