Villena, Luis Antonio de. Biblioteca de clásicos para uso de modernos: diccionario personal sobre griegos y latinos. Barcelona: RBA Libros, 2022. 282 p. (RBA Libros). ISBN 978-84-1132-061-0. 22 €.

Luis Antonio de Villena és un dels poetes de la generació dels novísimos, és a dir, la nova onada d’escriptors més que disruptius dels finals dels seixanta i principis dels setanta del segle passat que combreguen amb la idea de la postmodernitat. Sens dubte, Luis Antonio de Villena representa el trencament amb els darrers fils d’influència temàtica del franquisme i l’emmirallament de l’Arc de Sant Martí de la primera democràcia. No entendríem la Movida madrileña sense les aportacions estimulants i frívoles, a la manera de Truman Capote, interpretades per la veu particular, definida per ell mateix, com a «epicureisme homoeròtic». Cal advertir que la frivolitat de Luis Antonio de Villena no és buida de contingut, es fonamenta sobretot en els clàssics grecs i llatins que coneix per formació.

Gill, Eric. Un ensayo sobre tipografía. Pról. y trad., Íñigo García Ureta; posfacio, Juan Forn. Madrid: Trama, 2022. 155 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-18941-54-2. 20 €.

L’any 1910, l’arquitecte racionalista Adolf Loos imparteix la conferència «Ornament i delicte», que més tard, publicada en forma de llibre, tindrà una notable influència en l’arquitectura i el disseny. La idea que l’objecte útil ha de prioritzar l’acompliment de la funció per a la qual es concep deixant de banda l’ornatus forma part del clima d’època en què es mou l’escultor i tipògraf Eric Gill (1882-1940), de qui Trama recupera ara An essay on typography (1931) amb una nova traducció castellana —titulada Un ensayo sobre tipografía— a càrrec d’Íñigo García Ureta.