Unger, Gerard. Teoría del diseño de tipos. València: Campgràfic, 2021. XVI, 270 p. ISBN 978-84-96657-58-8. 28 €.

Al «Prefaci» de la primera edició de l’Ortotipografia, un manual dirigit als professionals de la lletra impresa que va veure la llum a principis de l’any 1995, es feia referència al trasbals que el món del llibre havia sofert en els darrers anys com a conseqüència d’una vertiginosa revolució tècnica. Els seus autors, els malauradament desapareguts Josep M. Pujol i Joan Solà, apuntaven que si es comprimís en l’espai d’una hora els cinc segles i mig d’història de la impremta, un caixista estaria treballant durant més de tres quarts, el linotipista estaria en acció menys d’onze minuts, el teclista de fotocomposició n’hi estaria només un parell i l’eliminació total del plom, amb la implantació de l’àmbit digital i l’autoedició, no necessitaria ni noranta segons. S’acabava de substituir una tecnologia antiga i experimentada, amb els vells rituals del plom i l’antiga saviesa resultant de la pràctica acumulada, per una que ja s’havia imposat però que havia comportat certs sacrificis atès que el més important fins aleshores havia estat resoldre problemes bàsics de funcionament dels nous aparells i dels nous programes. Era als professionals de l’autoedició, «sotraguejats per la potència fabulosa d’una tecnologia desfermada que no dominaven»,[i] que de sobte s’havien trobat sols davant la pantalla del seu ordinador exercint la feina artesanal dels antics caixistes i linotipistes, a qui calia oferir una mena de «codi tipogràfic» amb els coneixements que fins feia ben poc només disposaven uns pocs especialistes del món de les arts gràfiques.