Escobar, Mario. La librera de Madrid. Barcelona: Ediciones B, 2024. 383 p. ISBN 978-84-666-7818-6. 21,90 €.

Començar una novel·la històrica amb la intenció de fer-ne una ressenya que reflecteixi el que la lectura pot aportar als lectors (des de la visió personal d’una no lectora habitual d’aquest gènere), ha esdevingut un procés de reflexió sobre les bondats que la història novel·lada amb elements de supervendes, com és l’obra que ens ocupa, pot oferir als que els caigui a les mans. I ha estat un exercici de superació només obrir el llibre i trobar-me, en les frases cèlebres introductòries, algunes protagonitzades per personatges que prefereixo obviar i que no prometen una lectura plàcida.

Vouillamoz, Núria. L’hora del conte, recer de lectura: converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2024. 150 p. Premi Marta Mata de Pedagogia 2022. ISBN 978-84-125816-3-8. 23 €.

Quan diem o sentim a dir «l’hora del conte» podem imaginar activitats o propostes diverses segons l’espai, l’àmbit o el context en què es produeixen. Pot tractar-se d’una sessió de narració de contes en una biblioteca o a l’aire lliure, amb suport visual o no. Pot ser també, en l’àmbit familiar, el moment de lectura en veu alta a la canalla per mirar d’instaurar l’hàbit de la lectura i que es pot fer a qualsevol hora, tot i que s’acostuma a fer abans d’anar a dormir. Tanmateix, de manera genèrica, es pot tractar de la lectura en veu alta i en públic d’un conte tradicional, d’una faula, d’una llegenda o d’un relat curt. Hi ha, per tant, moltes possibilitats per a l’anomenada l’hora del conte, però totes tenen un fet en comú, com a mínim. Després descobrirem que en poden tenir més. Aquesta característica és l’oralitat. El relat o la lectura es narren o es llegeixen en veu alta. És la veu el mitjà d’aquest acte comunicatiu, que acarona les orelles i desperta l’imaginari de qui escolta.