Vouillamoz, Núria. L’hora del conte, recer de lectura: converses al voltant dels àlbums a la biblioteca escolar. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2024. 150 p. Premi Marta Mata de Pedagogia 2022. ISBN 978-84-125816-3-8. 23 €.
Quan diem o sentim a dir «l’hora del conte» podem imaginar activitats o propostes diverses segons l’espai, l’àmbit o el context on es produeixen. Pot tractar-se d’una sessió de narració de contes en una biblioteca o a l’aire lliure, amb suport visual o no. Pot ser també, en l’àmbit familiar, el moment de lectura en veu alta a la canalla per mirar d’instaurar l’hàbit de la lectura i que es pot fer a qualsevol hora, tot i que s’acostuma a fer abans d’anar a dormir. Tanmateix, de manera genèrica, es pot tractar de la lectura en veu alta i en públic d’un conte tradicional, d’una faula, d’una llegenda o d’un relat curt. Hi ha, per tant, moltes possibilitats per a l’anomenada l’hora del conte, però totes tenen un fet en comú, com a mínim. Després descobrirem que en poden tenir més. Aquesta característica és l’oralitat. El relat o la lectura es narren o es llegeixen en veu alta. És la veu el mitjà d’aquest acte comunicatiu, que acarona les orelles i desperta l’imaginari de qui escolta.
Quan diem o sentim a dir «l’hora del conte» també pensem que els receptors serà un públic infantil perquè considerem que són els infants el públic natural de les rondalles. No hi estic gens d’acord. A tothom li agrada sentir una bona història, que no vol dir una història plaent. De fet, hi ha un gènere explícitament per al públic adult: el gènere eròtic.
En el cas de la monografia que ens ocupa, es proposa una activitat per a nens i nenes d’educació infantil i primària de lectura en veu alta d’àlbums il·lustrats, amb conversa literària dialògica posterior; però no és tan sols això. En aquesta proposta hi ha una gran experiència formadora, una important metodologia que la sustenta i un exercici de l’activitat dilatat en el temps que, com no podia ser d’una altra manera, s’ha anat adaptant als temps i les necessitats de l’escola on s’ha dut a terme.
La seva autora treballa des de fa divuit anys a la biblioteca escolar de l’Escola Gerbert d’Orlhac de Sant Cugat del Vallès, on ha pogut dur a la pràctica aquesta experiència de foment de la lectura i de formació literària que, una vegada recollida, analitzada, dotada d’un marc teòric i explicada, li ha valgut el Premi Marta Mata de Pedagogia de l’any 2022 que atorga l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
La Núria ens defineix l’experiència de manera no només teòrica, metodològica i pràctica sinó que també ens presenta el recull de textos literaris que ha fet servir per dur-la a la pràctica creant una molt interessant classificació pròpia, en el que ella anomena «constel·lacions», que entrellacen i relacionen uns textos amb els altres en les diverses subdivisions. D’aquesta manera possibilita i fa evident, per als seus lectors, la interrelació entre els diferents textos literaris. És un fet no menor en lectors en formació ja que, a més de facilitar el reconeixement d’estructures literàries similars, temes concordants i estètiques visuals relacionades o contraposades, si és el cas, entre d’altres possibilitats, ofereix una visió expandida de la literatura que ajuda a aprofundir en la lectura literària, alhora que afavoreix l’hàbit lector, i fomenta la lectura amb el gaudi de la descoberta del text proposat. Forma també els lectors en la lectura d’imatges i, així mateix, la tria de les temàtiques que es tracten en cada àlbum il·lustrat, afavoreix l’adquisició de coneixements i el desenvolupament emocional dels participants.
En el decurs de l’activitat crea expectatives i fomenta l’elaboració d’hipòtesis i d’inferències, a la vegada que, en la conversa literària posterior, acompanyada per una de les facetes de la seva tasca de mediadora, facilita la reflexió sobre el text llegit entre iguals creant uns vincles, no només entre els infants sinó també amb l’adult que condueix la sessió.
Ens trobem amb una obra molt completa on podem apreciar la importància de la formació en mediació literària, tant per les citacions que fa l’autora dels seus referents, que ho són en aquests i altres àmbits de la literatura infantil i en l’estudi de la lectura i el seu foment, com per la selecció de les obres, com també en les diferents etapes i espais que conformen l’activitat.
És també una obra molt pràctica que permetrà reproduir la proposta, ja que l’autora facilita les eines i estratègies que ha fet servir i que ens permetran implementar-la, si no exactament, variant el corpus d’obres, per exemple, que la Núria no considera com a únic possible i tancat. Podem utilitzar tot aquest bagatge per recrear una experiència similar, ja que l’activitat és rodona i abasta tots els àmbits adients i necessaris que calen per a la formació lectora i literària dels infants, per al desenvolupament del seu esperit crític, com a procés d’introspecció i de creació de sentit tot treballant la figuració, la imaginació, la previsió, la retrospecció, la participació, la construcció de sentit i la valoració i l’avaluació de l’àlbum proposat en cada sessió.
Val a dir que la Núria no es deixa res. Fa una anàlisi acurada i detallada dels diferents apartats de l’activitat, ressenya de manera personal i aprofundida el corpus d’obres que ha utilitzat, ens en dona consells per a la funció mediadora que no és altra que el descobriment i l’acompanyament, sustentats, com ja s’ha dit, en referents com ara Munita, Patte, Colomer, Duran, Duthie, Corcoran i Evans, entre d’altres i per citar-ne uns quants, concep la literatura com a part de la vida i com a diàleg, remarca la importància de la biblioteca escolar en tot aquest procés i en aquesta proposta, destaca la importància de la selecció d’àlbums il·lustrats de qualitat i la seva adequació estilística i temàtica tot i ser aquesta una apreciació subjectiva i no estar exempta de polèmica, i expressa la necessitat d’incloure matèries relacionades amb l’aprenentatge de la lectura i sobre la literatura infantil en la formació de docents, a la qual m’afegeixo.
Aprofito l’avinentesa per remarcar la importància que tenen les biblioteques escolars, amb un/a responsable amb formació bibliotecària i l’abandonament en què es troben els centres i alumnes que no en disposen amb l’incompliment de la llei que les regula. No em cansaré de reivindicar-les pel seu important paper tant en la formació lectora i literària com en el suport curricular, com a espai segur i de socialització, de formació digital i de suport als docents i a tot el personal de l’escola.
Podem apreciar, doncs, que amb una activitat aparentment senzilla i de fàcil implementació, la biblioteca escolar juntament amb l’escola i gràcies a professionals dedicades i compromeses fan possible dur a la pràctica accions lectores que, amb una durada temporal a mitjà o llarg termini, incideixen significativament en la formació de lectors/es en un sentit ampli i que, sens dubte, milloren el rendiment acadèmic dels seus destinataris, tal i com ens mostren diversos estudis al respecte, i instauren un hàbit que els/les prepara per a la vida en múltiples aspectes.
Cèlia Millán González
Bibliotecària infantil i juvenil i narradora
Afegeix un nou comentari