Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones, l’estudiantat de l’assignatura Disseny d’interacció del GIDD i del doble grau d’InfoCom, impartida per la professora Núria Ferran, ha participat en una sessió de treball en grup centrada en l’anàlisi crítica de la relació entre tecnologia, algoritmes i desigualtats de gènere, a partir del dossier 8M Diari ARA: Els algoritmes també són masclistes (accessible al CRAI dins de la base de dades FACTIVA). L’activitat, plantejada en format col·laboratiu, tenia com a objectiu posar en comú els aprenentatges de les lectures i connectar-los amb qüestions clau del disseny d’interacció, com ara els biaixos i la responsabilitat del disseny, el paper de la intel·ligència artificial en la presa de decisions tecnològiques i l’impacte social de les experiències digitals. Els grups 1, 2 i 3 van treballar l’article “Els algoritmes també són masclistes”, que mostra que els algoritmes no són neutrals, sinó que reprodueixen i amplifiquen els biaixos presents en les dades, les decisions de disseny i els contextos socials on s’han creat. El text exposa exemples molt diversos, com les recomanacions acadèmiques diferenciades per gènere, els biaixos en processos de selecció de personal, els problemes dels sistemes de reconeixement de veu i imatge o les desigualtats en entorns laborals, bancaris i de salut. També remarca la importància de disposar d’equips diversos, algoritmes transparents i revisió crítica dels sistemes tecnològics. A partir d’això, els grups van haver d’inventar un cas realista de biaix de gènere en un producte digital i proposar solucions de disseny. Els grups 4, 5 i 6 van centrar-se en “És possible una IA feminista?”, un article que planteja que una tecnologia més justa no depèn només de la innovació tècnica, sinó també de la regulació, la governança i l’educació crítica. El text defensa la necessitat d’incorporar perspectiva de gènere en el desenvolupament de la IA, alerta de la manca de dones en els equips que la creen i analitza el paper de la regulació europea, especialment en els sistemes d’alt risc. Alhora, subratlla que regular no és suficient si no hi ha també un canvi cultural i una alfabetització que permeti entendre els impactes socials de la IA, inclosos riscos com els deepfakes o altres formes de violència digital. En aquesta part de l’activitat, els estudiants van preparar un debat guiat sobre si la regulació és o no suficient per garantir una IA justa. Finalment, els grups 7 i 8 van treballar l’article “La misogínia digital és un model de negoci”, dedicat a la masclosfera i a la manera com les plataformes, els algoritmes de recomanació i les lògiques de monetització poden afavorir la propagació de continguts misògins. El text explica que aquests discursos no només circulen per motius ideològics, sinó també perquè generen interacció, atenció i benefici econòmic. També assenyala que la personalització algorítmica pot empènyer especialment els adolescents a cambres d’eco i continguts cada cop més extrems, i que aquesta dinàmica forma part d’un ecosistema digital que recompensa la polarització. A partir d’aquesta lectura, l’alumnat va elaborar un mapa del sistema que connectava plataformes, algoritmes, creadors de contingut, audiències i model de negoci, i va reflexionar sobre què pot fer-hi el disseny d’interacció. En conjunt, la sessió va permetre identificar diversos aprenentatges compartits. D’una banda, que la tecnologia no és neutral: tant els algoritmes com les interfícies i les decisions de disseny incorporen valors, prioritats i exclusions. De l’altra, que la IA i les plataformes digitals tenen conseqüències socials molt concretes, i que per això calen eines de regulació, transparència, revisió crítica i educació digital. Finalment, l’activitat també va posar en relleu que el disseny d’interacció pot jugar un paper clau tant en la prevenció de biaixos com en la detecció de dinàmiques de discriminació i violència digital. Amb aquesta proposta, la FIMA reforça una mirada crítica sobre la tecnologia i promou que l’estudiantat entengui el disseny no només com una pràctica funcional o estètica, sinó també com una pràctica amb implicacions ètiques, socials i polítiques. La sessió del 8M va esdevenir, així, un espai per pensar com es dissenyen les experiències digitals i quin paper poden tenir els futurs professionals a l’hora de construir tecnologies més justes i inclusives.
L'entrada L’estudiantat de Disseny d’interacció reflexiona sobre els biaixos de gènere en la IA en una sessió especial pel 8M ha aparegut primer a Notícies de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.