Derlatka, Caroline (text); Ugolotti, Sara (il·lust.). Quan obres un llibre. Trad., Lidia Bayona. Rubí: Picarona, 2024. [32] p. ISBN 978-84-9145-736-7. 13,50 €.

Versió en castellà: Cuando abres un libro. ISBN 978-84-9145-735-0.

L’autora d’aquest àlbum s’estrena com a escriptora glossant de manera poètica i suggeridora la seva experiència com a animadora a la lectura. El seu text (que en l’original és més ben rimat que en l’edició en català) incita el lector o lectora a trobar tot allò que hi pot haver en un relat: viatjar molt enllà, lluitar contra uns pirates, creuar l’arc de Sant Martí, etc. Per accedir a totes aquestes aventures, basta, segons ella amb obrir un llibre.

Gracia Santos, Guille; Iturriza Mendia, Aitor; Nava Laiz, Nacho. Feltrinelli: el editor que quiso cambiar el mundo. Madrid: Altamarea, 2024. [224] p. (Marea gráfica). ISBN 978-84-19583-45-1. 23,90 €.

El paper romàntic de l’editor, aquesta és la idea que moltes persones perceben d’aquest agent de la cultura. Amb un fons d’armari intel·lectual profund i amb l’objectiu de millorar i fer avançar la societat. O el món sencer.

A l’hora de la veritat, però, els editors tenen més de botiguers que de missioners. Gutenberg va inventar la impremta per fer una gran quantitat de llibres estalviant-se la despesa dels copistes, malgrat acabar arruïnat. Al llarg del temps podem trobar diferents pòlisses per al mateix ofici: editors-impressors, més tard editors-llibreters, editors-escriptors (ara més de moda que mai amb l’autoedició) i editors-editors (en què massa vegades la pela es maldissimula amb la purpurina del glamur intel·lectual). Molts d’aquests hàbits ja s’escampen per l’antic Imperi romà i amb el tràfic de còpies de manuscrits de la Biblioteca d’Alexandria: nihil novum sub sole.[1]