Muñoz, Gustau. La vida dels llibres. Catarroja; Barcelona; Palma: Afers, 2019. 236 p. (Literatures; 16). ISBN 978-84-16260-76-8. 17 €.

En acabar de llegir La vida dels llibres, de Gustau Muñoz, la primera cosa que m’ha vingut al cap és una altra lectura, l’entrevista a Bernard Pivot a Le métier de lire: réponses à Pierre Nora: d’Apostrophes à bouillon de culture, publicada per Gallimard l’any 1990. Se’n va publicar una traducció castellana no fa molt: De oficio, lector: respuestas a Pierre Nora (Trama, 2016).[1] Després de quinze anys parlant setmanalment de llibres a la televisió pública, Bernard Pivot es definia com un «gratteur de têtes», algú que havia intentat despertar la ment i estimular la intel·ligència dels qui seguien les seues recomanacions bibliogràfiques. Per això, i per la mitjana d’hores de lectura diàries que deuen compartir aquests dos lectors –el francès en confessava més de huit–, no he trobat millor manera de qualificar Gustau Muñoz que dir que és un excel·lent «gratteur de têtes».

Vallès-Botey, Teresa (ed.). Escribir a contracorriente: fuentes para el estudio del pensamiento literario de Carlos Pujol. Granada: Comares, 2019. XVII, 276 p. ISBN 978-84-9045-871-6. 25 €.

Entre els editors barcelonins importants al segle XX, hi ha una certa desproporció entre el coneixement que el comú dels lectors té dels que van dur a terme el gruix de la seva feina en editorials petites i a partir sobretot dels anys seixanta (Castellet, Barral, Beatriz de Moura, Herralde) i els que van fer el gruix de la seva carrera en empreses d’una certa entitat o fins i tot en grans corporacions, com és el cas de Josep Janés, Germán Plaza, Enrique Badosa, Mario Lacruz... o Carlos Pujol Jaumandreu (1936-2012), veritable pal de paller durant diverses dècades de l’editorial Planeta. Potser això respongui a una qüestió de glamur o de no haver estat mai al centre dels saraus que envolten el negoci editorial, però és clar que, d’una banda, la importància de la tasca de Carlos Pujol no és en cap cas desdenyable i, a més, que l’impacte d’algunes de les seves feines, com ara per exemple a la col·lecció de Clásicos Universales Planeta, van tenir una incidència enorme en unes quantes generacions de lectors. Per no mencionar que durant quatre dècades va ser membre del jurat del Premi Planeta, amb la pila d’episodis que això li va permetre viure de primera mà, i que molt coherentment amb el seu tarannà mai va fer públics...