maig 2022

Henn, Carsten. El hombre que paseaba con libros. Trad., Elena Abós. Madrid: Maeva, 2022. 207 p. ISBN 978-84-18184-88-8. 9,90 €.

El hombre que paseaba con libros, de Carsten Henn, és una novel·la curta, de fàcil lectura, que et deixa un bon sabor de boca. És una història que transmet «bon rotllo» o, com se sol dir ara, una novel·la feel good. El protagonista, Carl Kollhoff, és un llibreter, ja gran, que treballa en una llibreria on la nova propietària no és partidària de mantenir la seva figura dins l’estructura de la llibreria, però que ho fa pel seu propi pare, antic propietari de l’establiment i que ara es troba en una residència. Una de les poques feines que fa el senyor Kollhoff és el repartiment a domicili de llibres a certs clients, els quals, per una raó o altra, no surten de casa. Aquest servei ja és pràcticament residual, ja que la llibretera, Sabine Gruber, fa especial èmfasi a no promocionar-ho.

Natsukawa, Sosuke. El gat que estimava els llibres. Trad., Albert Nolla. Barcelona: La Campana, 2022. 250 p. ISBN 978-84-18226-35-9. 19,90 €.

Un gat que parla.

Un noiet que es fa gran i s’enfronta al món dels adults vivint experiències màgiques en mons paral·lels.

Amb aquesta introducció podríeu pensar que aquest llibre és una faula amb aires d’anime, però això seria una simplificació que no faria justícia a un llibre que inclou reflexions complexes entorn dels llibres, les lectores i el món editorial.

Cosín Fernández, Paulo. Para qué leer: fomentar la lectura en jóvenes y adolescentes. Pról., Javier Urra. Las Rozas: Morata, 2022. 144 p. ISBN 978-84-18381-92-8. 17,80 €.

Un altre llibre que intenta persuadir-nos de la bondat de la lectura, escrit per una persona directament implicada en el negoci editorial. Alguns detalls que m’han cridat l’atenció: Paulo Cosín dedica el seu llibre als seus fills, als seus fillols, a tots els nebots i nebodes, als germans i a les germanes, i a «todos los jóvenes y no tan jóvenes», és a dir, a tothom, «para que descubráis a través de la lectura el para qué de vuestra existencia». M’ha estranyat que en aquesta dedicatòria no hi apareix la seua parella o, com a mínim, la mare dels seus fills, com se sol dir. Però després d’aquesta pàgina inicial n’hi ha dues d’agraïments. La primera persona a qui dona les gràcies és Carmen, «porque compartimos nuestras vidas, por tu ánimo constante, por tu sentido del humor…» etcètera. Ja estic tranquil. El pròleg, signat per Javier Urra, no desentona amb les dedicatòries i els agraïments, gràcies a una peculiaritat estilística que el fa igualment divertit. Cada paràgraf està format per una sola frase en què es diu més o menys el mateix tres vegades, com ara aquesta: «Si la lectura nos interpela, los libros pueden ser terapéuticos, un bálsamo para el alma, un cometa para elevar la mirada más allá de la ideación suicida». O aquesta altra, que funciona com a conclusió: «Lean, léanlo hasta el punto final donde este gran editor y escritor se confiesa, se libera, se prepara para ese viaje del alma».

Cuenca, Luis Alberto de. 200 libros para disfrutar. Madrid: Reino de Cordelia, 2022. 526 p. (Ensayo de Cordelia; 31). ISBN 978-84-18141-99-7. 24,95 €.

Luis Alberto de Cuenca és un intel·lectual atípic, digne d’estudi. Acadèmic de la Real Academia de la Historia, hel·lenista, assagista, poeta (molt destacable) membre del jurat del Premio Princesa de Asturias de las Letras. Ha ocupat càrrecs de responsabilitat com el de director de la Biblioteca Nacional d’Espanya i secretari d’Estat de Cultura d’Espanya. D’entrada, Luis Alberto de Cuenca sembla del perfil del gestor gris de la maleta, avorrit i un punt tèrbol. Res més allunyat de la realitat. El compilador de 200 libros para disfrutar també és l’autor de moltes de les lletres de la famosa Orquesta Mondragón liderada pel carismàtic Javier Gurruchaga. Luis Alberto de Cuenca es caracteritza per ser un transgressor que sorprèn per la seva mirada entusiasta, moderna i transcultural. Un escriptor eclèctic que se sent interpel·lat per Homer i per Quentin Tarantino. Si el fonguéssim en un personatge de ficció, seria, alhora Bruce Wayne i Batman. I això marca bastant la personalitat de Luis Alberto de Cuenca que ha confegit una suma de lectures que en la majoria de casos van sortir publicades en premsa: Abc, El País, Libertad digital. Alguns dels escrits són inèdits i complementaris de la pretensió de l’autor amb el llibre.