desembre 2024

Pujol Cruells, Adrià. O no: llegir, escriure, publicar. Barcelona: Arcàdia, 2024. 318 p. (Deriva). ISBN 978-84-127457-3-3. 22,50 €.

Aquest llibre no és un manual. Aquí no hi trobareu receptes màgiques per abordar la creació, i molt menys la fórmula perfecta per ser un escriptor famós. No. Aquest llibre va DE LITERATURA. De debò i en majúscules. Tenim al davant un text que pretén ser una conversa («Ja veuràs, doncs, que tot hi dringarà com dringa una tertúlia encesa» [p. 14]), un fluir de reflexions exposades amb l’honestedat de qui ja fa temps que brega dins de l’àmbit literari i sap de què parla. I és precisament en aquest to, allunyat de qualsevol intent de pontificar –i fins i tot d’aconsellar, amb aquest «O no» sempre a final de frase–, que aprenem un munt de coses que ens semblen explicades en veu baixa, en un etern off the record confident i valuós.

Martínez Rus, Ana. Edición y compromiso: Rafael Giménez Siles, un agitador cultural. Valencina de la Concepción: Renacimiento, 2022. 634 p. (Biblioteca del exilio. Anejos; 52). ISBN 978-84-19231-47-5. 34 €.

Aquesta extensa i intensa biografia (més de 600 pàgines) de la professora de la Complutense especialista en història de l’edició i la lectura representa una aportació important a la història de l’edició espanyola i llatinoamericana. Però, al mateix temps, és una valuosa contribució a la memòria democràtica, no només de les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme –que van portar a l’exili mexicà el protagonista–, sinó també de la dictadura del general Primo de Rivera, que el 1928 ja l’havia condemnat en Consell de Guerra a sis mesos de presó acusat de difondre a la revista Post-Guerra un manifest estudiantil contra Alfons XIII.

Sylvia Lagarda-Mata. Veus de mort als Encants Vells. Barcelona: Àfora Edicions, Focus: Comanegra, 2024. 342 p. Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona 2024. ISBN 978-84-19590-87-9. 20,90 €.

[També en castellà]

Sylvia Lagarda-Mata, barcelonina de soca-rel, com ella mateixa es defineix, porta uns quants anys (i encara més pàgines) escrivint sobre els mites i la iconografia barcelonina. Tot i que la seva vida professional ha girat majoritàriament a l’entorn de la comunicació, ha escrit uns quants llibres divulgatius sobre pirates, bandolers, diables i fantasmes, i tres novel·les, comptant la que ara ens ocupa.

Salter, Colin. 100 novels that changed the world. London: Pavilion Books, 2023. 224 p. ISBN 978-0-008599-08-9.

100 novels that changed the world, de Colin Salter, és una obra ambiciosa i intel·lectualment estimulant que pretén oferir una llista curada d’obres mestres literàries que, d’una manera o altra, han donat forma al curs de la literatura mundial i, per extensió, al pensament humà. L’obra de Salter és més que un catàleg de novel·les importants; és una immersió profunda en les narracions, els temes i els impactes socials d’aquestes obres, i resulta un gran company en l’exploració dels contorns de la literatura mundial, malgrat les limitacions necessàries que imposa qualsevol llista tancada.

Rault, David. Caracteres: un cómic sobre la formidable historia de los caracteres tipográficos y de sus autores. Prefacio, Erik Spiekermann; trad., Marta Gámez Márquez. Málaga: Jardín de Monos, 2023. 133 p. ISBN 978-84-948018-4-6. 29,90 €.

Fins al tombant del segle passat, la tipografia havia assolit una presència de serietat en què la tradició havia guanyat la partida a la modernitat. Aquesta idea es va consolidar en el temps. Fins al punt que en certa ocasió, després d’una classe sobre ortotipografia, una alumna em preguntava si la tipografia encara tenia sentit quan l’oferta de tipus a les xarxes digitals era tan elevada que no acabava de veure clar que es pogués continuar parlant de modernitat i tradició. Aquesta idea que podríem emmarcar en el que es coneix com el camp del pensament líquid (Bauman), amb una fluïdificació de la història, no és tan descabellada com podria aparentar; és clar, si no ens n’eixim del marc del pensament líquid que tot ho amara i en el qual els pilars bàsics s’associen més al quadre La persistència de la memòria (1931), conegut popularment com Els rellotges tous o Rellotges fosos, que a les columnes clàssiques del classicisme grec.

Grau, Marta. Deixa’m anar. [Paterna]: Galés, 2024. 245 p. Premi Mallorca de Narrativa 2023. ISBN 978-84-126599-2-4. 9,90 €.

Som realment lliures per decidir sobre la nostra vida? Són totes les maternitats acceptades? Aquests són alguns dels dilemes que planteja la novel·la Deixa’m anar, obra de Marta Grau, guardonada l’any 2023 amb el Premi Mallorca de Narrativa.

Bookshops, censorship and freedom of expression [en línia]: state of play, common challenges and resources to stand up against censorship. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2024. 22 p. (Industry insights). <https://risebookselling.eu/wp-content/uploads/2024/09/Industry-Insights-Bookshops-and-freedom-of-expression.pdf>. [Consulta: 19 nov. 2024].

Em plau comentar un treball de recerca de tot just 20 pàgines sobre «Llibreries, censura i llibertat d’expressió: estat de la qüestió, desafiaments comuns i recursos per fer front a la censura», que ha publicat l‘EIBF dins del programa RISE Bookselling de la Unió Europea.

Scali, Eleonora. Tutto quello che devi sapere per pubblicare un libro. Arcola: Nerocomescrivi, 2024. 148 p. ISBN 979-12-22717-11-1.

Eleonora Scali desgrana en aquest manual tot el que cal saber per publicar. El subtítol és revelador: Oportunitats i enganyifes del món editorial explicats per una escriptora. Per què ens en podem refiar, d’aquesta autora? Doncs perquè ella ha experimentat en primera persona el que explica.

100 anys de l’Editorial Barcino. Barcelona: Fundació Carulla, 2023. 111 p. (La nadala; any 57). ISBN 978-84-16726-09-7. 10 €.

En el pròleg amb què el crític literari Domènec Guansé encapçalava el seu Abans d’ara (1966), un recull de retrats literaris d’escriptors catalans, rememorava amb detall la vida cultural del període en què se situen els personatges evocats, entre el 1922 i el 1939. Aquesta última data representava la desfeta, el naufragi, la derrota. Però per què considerava el 1922 com l’any liminar de la literatura catalana? Per a Guansé, el 1922 no va ser un any qualsevol, sinó que va marcar «un nou període de la nostra literatura, particularment intens i amb característiques ben pròpies». Moltes coses van començar i van acabar en aquesta data. Josep Carner, ingressat al cos diplomàtic, acabava de deixar Barcelona. D’aleshores ençà només va tornar a Catalunya en comptades vegades i sempre per poc temps. I Eugeni d’Ors, que havia estat defenestrat uns anys abans de la Mancomunitat, s’instal·lava definitivament a Madrid.

Literatura catalana: de la postguerra a la postmodernitat. Catarroja, etc.: Afers, 2024. 310 p. (Literatures; 33). ISBN 978-84-18618-85-7. 20 €.

Els Marges és una revista de prestigi en el panorama del coneixement i aprofundiment, mitjançant estudis rigorosos, de la literatura catalana contemporània. Els Marges, fundada l’any 1974: un any abans de la mort del dictador Franco, aquest 2024 ha complert cinquanta anys. Exactament els anys que fa de tantes fites, personals i intel·lectuals, de la meva generació. Els Marges, que ha tingut la vocació de promoure l’estudi de la literatura catalana posterior a la Guerra Civil, a través de professors, crítics i especialistes sobresortints en el seu camp, ha caminat amb nosaltres il·luminant el que poc se sabia (la guerra ens va furtar tants mestres) i el que s’estava fent en l’àmbit de les lletres en els dies de la recuperació del català com a llengua literària.