Activitats

Seminari sobre "Biblioteques públiques i lectura digital"

Data

Data: 19 d'octubre, a les 17 h

Lloc: Sala de Juntes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (Universitat de Barcelona)

Organitza: CRICC

Inscripció: Formulari d’inscripció.

Es presentaran experiències sobre la lectura digital en biblioteques públiques.


Ponents:

  • Biblioteche, lettura, intelligenza artificiale: il progetto di un nuovo modello di biblioteca pubblica. Maurizio Vivarelli. Università di Torino.
  • Clubs de lectura virtuals a Biblioteques de Barcelona. César Moreno Villanueva. Direcció d’Acció Cultural i Educativa, Biblioteques de Barcelona.
  • eBiblioCAT: experiència d’una plataforma pública de continguts digitals per als usuaris del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Modera: Maite Comalat, professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals.

Intensiu Digital 2021: Impacte i necessitats dels projectes amb col·leccions digitals

Data

Data: 20 d’octubre, de 9.15 a 14 h

Lloc: Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA)

Organitza: Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals (UB)

Comitè organitzador: Lluís Anglada (CSUC), Silvia Arano (NUBILUM), Albert Díaz (Museu del Disseny), Núria Ferran (UB) i Ciro Llueca (UOC)

Inscripció: Activitat gratuïta amb registre previ (places limitades).

L'Intensiu Digital no expedeix certificats d'assistència.

Torna l'Intensiu Digital, aquest cop ja en format presencial. Serà el 20 d’octubre al matí. La jornada s’adreça, un any més, als professionals d’arxius, biblioteques, museus i d’altres institucions, organitzacions i empreses que custodien o treballen amb fons i col·leccions digitals. 

El repte d’aquesta edició pretén reflexionar a partir del context de pandèmia en què ens trobem i l’escenari que ens deixa per pensar sobre els tipus de projectes que s’han fet fins ara, en clau d’impacte i de necessitats. Ens fem més preguntes, i aquestes també van variant. Pensem en com acompanyar i donar suport als canvis i reptes socials, científics, culturals i educatius a partir dels continguts digitals.

Imatge: Getty Images/iStockphoto


Programa:

9.15-9.30 h.

  • Benvinguda, a càrrec de Miquel Térmens, Degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Digitals de la Universitat de Barcelona.
  • Presentació de la Jornada, a càrrec d’Albert Díaz, Cap del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

9.30-10.15 h. Sessió inaugural (Modera: Núria Ferran).

  • Europeana Impact Playbook / Nicole McNeilly. Impact Advisor. Europeana Foundation [participació per videconferència]

10.15-11.15 h. Taula rodona (Modera: Albert Díaz).

Participants:

  • Quim Rubio. Responsable de projectes de la Fundació Carulla i responsable del Premi Lluís Carulla.
  • Héctor Gardó. Cap de projectes de la Fundació Bofill.
  • Carles Vicente. Director de Memòria, Història i Patrimoni de l’Institut de Cultura de Barcelona.

11.15-11.45 h. Cafè.

11.45-12.45 h. Primer bloc d’experiències (Modera: Sílvia Arano).

  • 11.45-12.05 19 CCAA y 500 noches: Escovid19data, respuesta colaborativa y abierta a una pandemia de datos / David Rodríguez i Pablo Rey. Co-fundadors del projecte.
  • 12.05-12.25 El DDD de la UAB: 15 anys de trajectòria / Cristina Azorín. Servei de Biblioteques, UAB.
  • 12.25-12.45 CIRAX: col·laboració, transparència i contrast en la pràctica docent / Dra. Teresa Sancho. Directora Grau Ciència Dades, UOC.

12.45-13.45 h. Segon bloc d’experiències (Modera: Ciro Llueca).

  • 12.45-13.05 L’Explorador Social: la plataforma en línia que fa la dada realitat / Albert Esteve, demògraf i investigador, director del Centre d'Estudis Demogràfics-CED i professor Serra Húnter a la Universitat Pompeu Fabra-UPF.
  • 13.05-13.25 Base de dades centralitzada de víctimes i persones represaliades durant la guerra civil i el franquisme (ihr.world) / Concha Catalán, Co-fundadora i presidenta Innovation and Human Rights.
  • 13.25-13.45 Activar las colecciones mediante narrativas digitales. Caso: Sintoniza con la Memoria / Roberto Alexis Torres Mandiola, Director de la Consultora Wonder Digital [participació per videconferència].

13.45-14.00 h. Cloenda.

  • Lluís Anglada, Director de l’Àrea de Ciència Oberta del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC).

Jornades de bones pràctiques europees en patrimoni bibliogràfic i documental

Data

Data: 4, 18 i 25 d'octubre, de 16 a 20 h

Lloc: Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) i virtualment. Emissió en directe via Zoom. Totes les sessions es retransmetran en streaming a través del canal de YouTube de la Facultat.

Organitza: CODICIS Proyecto Erasmus +

Inscripció: Formulari d’inscripció. Les sol·licituds per assistir-hi presencialment o veure-ho per Zoom s’atendran per ordre d’arribada.

El pròxim 4 d’octubre es duran a terme a la sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona les Jornades de bones pràctiques europees en patrimoni bibliogràfic i documental, organitzades per CODICIS Proyecto Erasmus +, que té com a objectiu formar professionals especialitzats en patrimoni bibliogràfic i documental de Perú, Mèxic i Bolívia, i en el que col·laboren la Universitat de Barcelona i la Università degli Studi di Catania.


Programa:

Dilluns 4 d’octubre de 2021

Sessió 1: Formació, gestió i deontologia professional (Coordinadora de la sessió: Carina Rey)

16.00-16.30 h. (GMT+2) Paraules de Benvinguda.

  • Miquel Térmens. Degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. (Universitat de Barcelona).
  • Francisco Rizo Patrón. Coordinador general del projecte CODICIS. (Universidad Católica San Pablo).
  • Simona Inserra. Coordinadora de l’equip CODICIS de Catània. (Università degli Studi di Catania).
  • Pedro Rueda Ramírez. Coordinador de l’equip CODICIS de Barcelona. (Universitat de Barcelona).

16.30-17.30 h. (GMT+2) La formació universitària en Documentació.

  • Ponent: Ernest Abadal (Universitat de Barcelona). 

Catedràtic de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals i vicerector de la Universitat de Barcelona. El seu àmbit de docència i investigació són les tecnologies aplicades a la documentació i, especialment, les publicacions digitals. Actualment coordina un projecte sobre ciència oberta a Espanya i el Grup d’Investigació “Cultura i continguts digitals”.

17.30-18.30 h. (GMT+2) La gestió del patrimoni bibliogràfic de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla. 

  • Ponent: Eduardo Peñalver (Universidad de Sevilla). 

Llicenciat en Geografia i Història a la Universidad de Sevilla. Doctor en Estudis Filològics Hispànics per la Universidad de Sevilla per la seva tesis doctoral La Imprenta En Sevilla: 1601-1700. Ha impartit l’assignatura de “Catalogación del Patrimonio Bibliográfico” i “Gestión del Patrimonio Bibliográfico” en el Màster Documents i Llibres. Arxius i Biblioteques. Actualment és el Cap de Secció de Fons Antic i Arxiu Històric de la Biblioteca de la Universidad de Sevilla.

18.30-19.30 h. (GMT+2) Respectar la memòria: ètica en la gestió del patrimoni. 

  • Ponent: Paz Fernández y Fernández Cuesta (Fundación March).

Llicenciada en Història i Màster en Informació i Documentació per la Universidad Complutense de Madrid. Ha impartit docència a la Facultat d’Humanitats i Documentació de la Universidad Carlos III de Madrid. Bibliotecària a la Biblioteca Islámica de la AECID (Ministerio Asuntos Exteriores y Cooperación), a la biblioteca del Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales del Instituto Juan March i, des de 2008, directora de la Biblioteca / Centro de apoyo a la investigación de la Fundación Juan March.

Dilluns 18 d'octubre de 2021

Sessió II: Bones pràctiques en l'estudi i difusió del patrimoni. (Coordinador de sessió: Jesús Gascón)

16.00-17.00 h. (GMT+2) Estratègies de difusió del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

  • Ponent: Neus Verger (Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona).

Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. És responsable de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona i bibliotecària de carrera des de 1987. Membre del grup de treball de llibre antic de REBIUN-CRUE (Red Española de Bibliotecas Universitarias).

17.00-18.30 h. (GMT+2) Il progetto incunaboli

  • Ponent: Simona Inserra (Università degli Studi di Catània).

És investigadora i professora de Bibliotecologia i Conservació del Patrimoni d'Arxius i Llibres en el Departament d'Humanitats de la Universitat de Catània. Ha estat membre de l'Associació de Biblioteques d'Itàlia i va presidir la secció de Sicília entre 2008 i 2011. És directora tècnica del laboratori de restauració del llibre Antico Valori a Catània, col·labora amb Officine Culturali en el Monestir Benedictí i en el Museu Cívic del Castell d’Ursino a Catània. Dins de les seves últimes obres publicades tenim “Incunables a Catània I i II: Biblioteca Regional de la Universitat de Catània”

  • Ponent: Marco Palma (ex-professor de la Università degli Studi di Cassino e del Lazio Meridionale).

Llicenciat en literatura clàssica, va ensenyar Codicologia a l'escola especial per a arxivers i bibliotecaris de la Universitat de Roma “La Sapienza” i paleografia llatina a la Facultat de Lletres i Filosofia de la Universitat de Cassino. Actualment és responsable de les sèries “Escriptures i llibres de l'Edat mitjana” i “Incunaboli” de l'editorial Viella a Roma.

  • Ponent: Domenico Ciccarello (Università degli Studi di Palerm).

Bibliotecari en la Universitat de Palerm i subdirector de la Biblioteca Diocesana de Trapani. Posseeix un doctorat en Ciències del Llibre en la Universitat de Siena. Actualment, participa en el projecte de recerca “Investigació Sobre La Indagació De la Congregació De l'Índex” i en el projecte “Incunables” i és membre de la Societat Italiana de Ciències Bibliogràfiques i Bibliotecàries (SISBB).

18.30-19.30 h. (GMT+2) Del SAF a la ACUB. Assajant un model per a la conservació, gestió i difusió dels arxius femenins de l'Església.

  • Ponent: Irene Brugués (Arxivera. Àmbit Cultural de Benedictines).

Doctora en Informació i Documentació de la Societat del Coneixement per la Universitat de Barcelona. Actualment és la directora tècnica i arxivera d’Àmbit Cultural de Benedictines que gestiona els arxius monàstics de Sant Pere dels Puel·les de Barcelona i Sant Benet de Montserrat.

Dilluns 25 d'octubre de 2021

Sessió III: Conservació preventiva i preservació digital. (Coordinador de sessió: Mònica Baró).

16.00-17.00 h. (GMT+2) El laboratori de restauració de la UB.

  • Ponent: Montserrat Florensa (Laboratori de Conservació. Universitat de Barcelona).

Restauradora per l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Catalunya, compta amb un diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona. Va ser professora de Conservació Preventiva en el màster d'Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en la restauració de documents de diverses institucions. Actualment és Restauradora de paper i obra gràfica en el Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Recerca del Servei de Restauració de la Universitat de Barcelona.

  • Ponent: Anna Rossell (Laboratori de Conservació. Universitat de Barcelona).

Llicenciada en Belles arts, graduada en Arts aplicades al Llibre i llicenciada en Ciències Econòmiques. Durant 15 anys ha compaginat el treball entre el seu taller de restauració de document gràfic i llibre antic i el seu lloc al capdavant del Museu Monestir de Santa Maria de Pedralbes com a encarregada de la conservació i restauració de la col·lecció i de l'Arxiu Històric de la comunitat de religioses clarisses. Ha impartit docència en diversos cursos i ha restaurat documentació de diverses entitats públiques. Des del 2018 treballa en el Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona.

17:00-18:00 h. (GMT+2) Conservazione e digitalizzazione: dialogo e collaborazione. 

  • Ponent: Alberto Campagnolo (Università degli Studi di Udine).

Va estudiar restauració de llibres en el European Course for Conservators-Restorers of Archival and Book Heritage i va treballar a la Biblioteca Apostòlica Vaticana. Estudis de Conservació d'Arxius i Patrimoni del Llibre en la Universitat de Ca ‘Foscari, Venècia. Compta amb un mestratge en tecnologia i cultura digital de King’s College London, i un doctorat de Ligatus Research Centri. Des de 2018 és professor adjunt en la Universitat d’Udine i col·laborador des de 2013 en VisColl, és editor en cap de Journal of Paper Conservation i membre del comitè executiu de la IADA.

18.00-20.00 h. (GMT+2) Taula rodona. Digitalització i preservació. (Coordinació: Miquel Térmens).

  • Ciro Llueca (Universitat Oberta de Catalunya).

Director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge de la UOC i director de l'Editorial UOC. En l'actualitat és coordinador del Grup Biblioteques i Propietat Intel·lectual de FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística) i coordinador del Grup de Repositoris de REBIUN-CRUE (Red Española de Bibliotecas Universitarias).

  • Francesca Navarro (Biblioteca de Catalunya).

Diplomada en Biblioteconomia i Documentació i Llicenciada en Documentació. Des de 2009 treballa a la Biblioteca de Catalunya. Actualment és responsable de la digitalització tant interna com externalitzada de la institució, coordina la publicació de les col·leccions de la Biblioteca de Catalunya en el repositori Memòria Digital de Catalunya, col·laborant amb el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) en les diferents fases del projecte. Així mateix, coordina ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i COFRE (Repositori de Preservació). És membre de la Subcomissió Tècnica del Dublin Core.

  • Assumpta Pujol (Universitat de Barcelona).

Va estudiar Documentació a la Universitat de Barcelona. Va exercir com a tècnica de projectes de la Unitat de Projectes i posteriorment va ser responsable de la Biblioteca de Medicina de la Universitat de Barcelona. Actualment treballa a la Unitat de Gestió de la Col·lecció del Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Recerca de la Universitat de Barcelona.

Conferència virtual de Javier Campillo Galmés: "La edición del exilio republicano en Toulouse: 1945-1960"

Data

Data: Dijous 1 de juliol de 2021, a les 17 h (UTC +1)

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/4322370054054fda9ed010c739042213

Participants: Javier Campillo Galmés (Instituto Cervantes de Toulouse)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum:

Durante los siglos XIX y XX, Toulouse acogió, por su proximidad a España, a diferentes oleadas de inmigrantes económicos y refugiados políticos que la convirtieron en lugar donde establecerse o antesala de un posible retorno. En agosto de 1944, cuando la ciudad es liberada de la ocupación alemana, se abre para los miles de españoles refugiados de la guerra civil la posibilidad de volver a recuperar sus señas de identidad políticas y culturales. Las diferentes familias políticas (republicanos, socialistas, comunistas, anarquistas o catalanistas) retoman su actividad editorial: a la publicación de su prensa orgánica, se une la necesidad de informar y cohesionar el grupo, de reafirmar la doctrina, de hacer balance de los últimos cinco años de penalidades y de los anteriores tres años de guerra.

En 1945 Toulouse es una ciudad de 250 000 habitantes con una comunidad española que supone el diez por ciento del total. El exilio se organiza con la vista y el reloj puestos en el regreso inminente. Toulouse se convierte en la «capital» de un exilio que desea hacer balance de la lucha y la clandestinidad, prestar testimonio de los años de padecimiento, recordar a los camaradas caídos y acoger a los supervivientes. De entre todas estas iniciativas por publicar e imprimir, destacará la prolífica actividad editora libertaria con sus múltiples sellos, sus colecciones, sus novelas cortas, sus revistas y su prensa, que mantienen el ideal, adoctrinan, informan e instruyen. Destaca, dentro de las iniciativas culturales de esos años, la creación en 1947, de la Librairie des Éditons Espagnoles, una empresa librera y editora, que va a animar el panorama cultural de la comunidad exiliada.

La presentación consistirá en un viaje por la ilusión, el desencanto y la memoria de unas publicaciones que quisieron mantener, al otro lado de los pirineos, unos ideales que habían eclosionado en la península durante el primer tercio del S. XX, y que, en condiciones mucho más precarias, volvieron a ser impresas en las tipografías francesas. El exilio no estaba dispuesto a que ideal y memoria cayeran en el olvido y se dedicó a transmitirlos, desde Toulouse, con su prensa, sus libros y sus colecciones.


Javier Campillo Galmés (Palma, 1967). Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (1990) i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1995) per la Universitat de Barcelona). Va iniciar la seva carrera com a documentalista a la Universitat de les Illes Balears, i des de 1993 ha estat el responsable de les biblioteques dels Instituts Cervantes de Túnez, Roma i Toulouse, sent aquest últim el centre en el qual ha creat i desenvolupat un fons especialitzat sobre l'exili republicà. S'ha especialitzat en l'estudi de l'edició de l'exili a França i en l'activitat i producció cultural de l'exili a Toulouse i la seva regió. Ha estat comissari de l'exposició "Imprentas de la patria perdida" (Instituto Cervantes, 2018).

 

Taula Rodona #VisibilitatLGBTI: Personatges i Personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació, organitzada pel projecte GENDIMS

Data

Amb motiu del Dia Internacional contra la LGBTIfòbia, el pròxim 18 de maig tindrà lloc la Taula Rodona #VisibilitatLGBTI: Personatges i Personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació, organitzada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA. 


El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules. 


La Jornada es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA. A causa de les mesures de prevenció per la covid-19, presencialment únicament podrà participar l'estudiantat de l'assignatura 'Estètica i Audiovisuals' a la Sala d'Actes. 


Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com la Fernanda Pires (UAB) i el Rafael Ventura (Tecnocampus-UPF), que ens explicaran recerques que han portat a terme al voltant de la representació de personatges LGBTI+ als mitjans i la recepció per part de l'audiència d'aquestes representacions. 
També comptarem amb la participació d’estudiants de la FIMA, que ens presentaran diferents projectes d'assignatures i TFG que incorporen l'anàlisi o representació de Personatges LGBTI+ a la ficció. Comptarem amb la Noemi Bogya, estudiant de segon curs de Comunicació Audiovisual, i amb la Núria Tolosa, estudiant d'últim curs també de CAV. 


Es tracta d’una taula rodona que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació i anàlisi dels personatges i personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació. 

Conferència virtual de Javier Ruiz Astiz: "La historia interna del libro antiguo a través de las fuentes archivísticas: la imprenta navarra del siglo XVII"

Data

Data: Dijous, 20 de maig de 2021 a les 17 h (UTC +1).

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/22a2fa2687404970bb6253eb7cabd8e6

Participants: Javier Ruiz Astiz (Universidade da Coruña)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum:

El estudio del libro antiguo lo podemos abordar desde dos prismas netamente diferentes: la historia externa y la interna. Esta última –como señalaba Víctor Infantes (2012)– nos permite conocer los entresijos editoriales de un sinfín de impresos que hoy pueblan diversas bibliotecas. Se trata de una metodología de estudio que confronta con el mero análisis de ejemplares, pues este no nos permite adentrarnos en la intrahistoria de aquel negocio de manera fehaciente. Por el contrario, será en los archivos históricos donde podremos rescatar del olvido fieles testimonios sobre la Historia del Libro.

Para mostrar las posibilidades que encierran dichos recursos archivísticos se pretende reconstruir determinados aspectos relacionados con la imprenta en la Navarra del siglo XVII. Así, dentro de la amplia casuística documental existente nos centraremos en dos tipologías que podemos consultar en el Archivo General de Navarra: procesos judiciales y escrituras notariales. Gracias a ellas se constatan todo tipo de informaciones sobre los actores (impresor, librero, autor, editor) que intervinieron en la imprenta de la época, los productos que se editaron y los que simplemente se planearon. Asimismo, conseguimos aproximarnos a las características materiales de los impresos y a los entresijos comerciales relacionados con el libro en un reino como el navarro.


Javier Ruiz Astiz. Llicenciat en Història (2005) i Doctor en Història (2010) per la Universidad de Navarra. Posteriorment ha cursat dos màsters relacionats amb el món dels arxius i el patrimoni bibliogràfic: el Máster de Archivística de la Universidad Carlos III de Madrid (2011) i el Máster en Gestión de Documentación, Bibliotecas y Archivos de la UCM (2013). S'ha especialitzat en l'estudi de la societat hispana en els segles moderns des d'una perspectiva sociocultural, analitzant els comportaments violents, nocius i pecaminosos. En els últims anys s'ha centrat en la història del llibre antic i la impremta a la Navarra Àurea. Ha desenvolupat funcions d'investigador predoctoral i postdoctoral en diverses universitats gràcies a diversos contractes competitius, a més de treballar com arxiver en diferents arxius administratius i històrics. En l'actualitat exerceix com a docent de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació a la Facultad de Humanidades y Documentación de la Universidade da Coruña.

Conferència virtual de l'Ana Martínez Rus: "La obra de Rafael Giménez Siles, editor y librero"

Data

Data: Dijous, 29 d'abril de 2021 a les 17 h (UTC +1).

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/340d2f92639c47659688215cf73e01c5

Participants: Ana Martínez Rus (Universidad Complutense de Madrid).

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum en castellà:

Rafael Giménez Siles fue un destacado protagonista del movimiento editorial de avanzada, que renovó el mundo del libro a fines de los años 20. La pujanza de su firma editorial, Cenit, le llevó a ocupar cargos en la Cámara del Libro de Madrid, contribuyendo a su modernización y democratización. Asimismo, pasó a formar parte de la Escuela de Librería como profesor de “Técnica comercial del libro”, desde donde lanzará la propuesta de la Feria del Libro a sus compañeros editores.

Pero el inquieto Rafael Giménez no se conformó con el éxito de las ferias de Madrid y se embarcó en la creación de la Agrupación de Editores Españoles para la difusión y propaganda del libro en castellano en 1934. Una de las principales actividades de esta entidad fue llevar la experiencia de las ferias al resto del país con los camiones librería, siguiendo la estela de Misiones Pedagógicas de difundir libros a todos rincones del país. De esta manera pretendía fomentar el mercado interior ya que era conocedor de la débil red de distribución y puntos venta de libros.  

Durante la guerra civil Giménez Siles desplegó uno de los mayores proyectos editoriales de la España republicana, aparte de convertirse en presidente de la Cámara del Libro de Madrid. La Distribuidora de Publicaciones, S. A. y sus dos firmas satélites, Editorial Nuestro Pueblo y Estrella, Editorial para la Juventud, al calor del Partido Comunista, representaron el mayor esfuerzo de la República en guerra por llevar libros al frente, a los hospitales y a la retaguardia.

En México, tras pasar por un campo de internamiento en el midi francés, desarrolló una prolífica y brillante vida editorial y librera. Dirigió la empresa EDIAPSA y creó el mayor complejo librero del continente con las Librería de Cristal. A diferencia de otros editores exiliados, Giménez Siles se marchó con una dilatada experiencia en el mundo del libro. Asimismo, solicitó la nacionalización como mexicano a los pocos meses de llegar al país azteca.


Ana Martínez Rus. És professora Titular en Història Contemporània des de 2010. S'ha especialitzat en història de l'edició i de la lectura a Espanya durant el segle XX i en la història del segle XX espanyola. Actualment és membre del Seminario Interdisciplinar de Estudios sobre la Cultura Escrita (SIECE). També forma part de l'equip del Portal Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: Història cultural de l'edició iberoamericana contemporània (s. XIX-XXI) del CSIC, dirigit per Pura Fernández. Alhora, és part integrant del grup d'investigació Lectura, Escritura y Alfabetización (LEA) de la Universidad de Alcalá i membre del consell de redacció de la revista Hispania Nova i del comitè científic de Represura.

Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària (Dia Internacional de la Dona)

Data

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el pròxim 17 de març tindrà lloc la Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària, organizada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA.

El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules.

La Jornada tindrà lloc de manera presencial a la Sala d’Actes de la Facultat, però també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA.

Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com l’Anna Clua Infante (UOC), la Montserrat Rifà Valls (Universitat Autònoma de Barcelona) i el Gerard Coll-Planas (UVic-UCC), que ens explicaran experiències d’incorporació de la perspectiva de gènere i LGBTI+ als seus centres.

També comptarem amb la participació d’estudiants de grau de la FIMA, que ens presentaran els seus projectes final de grau amb perspectiva. Dels estudis de Comunicació Audiovisual tindrem al Roger Centeno, la Maria Ribas i la Maria Suárez. Per la seva banda, la Maria Escribano i la Raquel García dels estudis de InfoCom. Finalment, també comptarem amb la Helena Ybeas, dels estudis de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

Es tracta d’una jornada que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació de la perspectiva de gènere en el nostre dia a dia en el context de docència universitària.

Conferència virtual "La venta de novelas por suscripción en España en el siglo XVIII"

Data

Data: Dijous, 18 de març de 2021. A les 17 h. (UTC +1)

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/cfb5963459e74460b9a22568036af529

Participants: María Jesús García Garrosa (Universidad de Valladolid)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

"La comercialització i lectura de llibres en el segle XVII compta amb dues fonts d'informació de primera ordre: els anuncis de premsa i les llistes de subscriptors. La conferència plantejarà algunes conclusions a les quals condueix l'anàlisi d'ambdós per entendre el desenvolupament de la novel·la a Espanya durant l'última dècada del segle XVIII".

Taula rodona "Pliegos Alzados. La historia de la edición, a debate"

Data

Data: dijous, 28 de gener de 2021 a les 17:00 h.

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/9526833d2b104239931831319136cfee

Participants

  • Fernando Larraz (Universidad de Alcalá) 
  • Ana Martínez Rus (Universidad Complutense de Madrid)

Moderador: Lluís Agustí (Universitat de Barcelona)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC 

Diàleg amb motiu de la publicació del llibre Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate publicat per l'editorial Trea.