Activitats

Conferència virtual de Javier Campillo Galmés: "La edición del exilio republicano en Toulouse: 1945-1960"

Data

Data: Dijous 1 de juliol de 2021, a les 17 h (UTC +1)

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/4322370054054fda9ed010c739042213

Participants: Javier Campillo Galmés (Instituto Cervantes de Toulouse)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum:

Durante los siglos XIX y XX, Toulouse acogió, por su proximidad a España, a diferentes oleadas de inmigrantes económicos y refugiados políticos que la convirtieron en lugar donde establecerse o antesala de un posible retorno. En agosto de 1944, cuando la ciudad es liberada de la ocupación alemana, se abre para los miles de españoles refugiados de la guerra civil la posibilidad de volver a recuperar sus señas de identidad políticas y culturales. Las diferentes familias políticas (republicanos, socialistas, comunistas, anarquistas o catalanistas) retoman su actividad editorial: a la publicación de su prensa orgánica, se une la necesidad de informar y cohesionar el grupo, de reafirmar la doctrina, de hacer balance de los últimos cinco años de penalidades y de los anteriores tres años de guerra.

En 1945 Toulouse es una ciudad de 250 000 habitantes con una comunidad española que supone el diez por ciento del total. El exilio se organiza con la vista y el reloj puestos en el regreso inminente. Toulouse se convierte en la «capital» de un exilio que desea hacer balance de la lucha y la clandestinidad, prestar testimonio de los años de padecimiento, recordar a los camaradas caídos y acoger a los supervivientes. De entre todas estas iniciativas por publicar e imprimir, destacará la prolífica actividad editora libertaria con sus múltiples sellos, sus colecciones, sus novelas cortas, sus revistas y su prensa, que mantienen el ideal, adoctrinan, informan e instruyen. Destaca, dentro de las iniciativas culturales de esos años, la creación en 1947, de la Librairie des Éditons Espagnoles, una empresa librera y editora, que va a animar el panorama cultural de la comunidad exiliada.

La presentación consistirá en un viaje por la ilusión, el desencanto y la memoria de unas publicaciones que quisieron mantener, al otro lado de los pirineos, unos ideales que habían eclosionado en la península durante el primer tercio del S. XX, y que, en condiciones mucho más precarias, volvieron a ser impresas en las tipografías francesas. El exilio no estaba dispuesto a que ideal y memoria cayeran en el olvido y se dedicó a transmitirlos, desde Toulouse, con su prensa, sus libros y sus colecciones.


Javier Campillo Galmés (Palma, 1967). Llicenciat en Geografia i Història, especialitzat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (1990) i Diplomat en Biblioteconomia i Documentació (1995) per la Universitat de Barcelona). Va iniciar la seva carrera com a documentalista a la Universitat de les Illes Balears, i des de 1993 ha estat el responsable de les biblioteques dels Instituts Cervantes de Túnez, Roma i Toulouse, sent aquest últim el centre en el qual ha creat i desenvolupat un fons especialitzat sobre l'exili republicà. S'ha especialitzat en l'estudi de l'edició de l'exili a França i en l'activitat i producció cultural de l'exili a Toulouse i la seva regió. Ha estat comissari de l'exposició "Imprentas de la patria perdida" (Instituto Cervantes, 2018).

 

Taula Rodona #VisibilitatLGBTI: Personatges i Personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació, organitzada pel projecte GENDIMS

Data

Amb motiu del Dia Internacional contra la LGBTIfòbia, el pròxim 18 de maig tindrà lloc la Taula Rodona #VisibilitatLGBTI: Personatges i Personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació, organitzada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA. 


El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules. 


La Jornada es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA. A causa de les mesures de prevenció per la covid-19, presencialment únicament podrà participar l'estudiantat de l'assignatura 'Estètica i Audiovisuals' a la Sala d'Actes. 


Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com la Fernanda Pires (UAB) i el Rafael Ventura (Tecnocampus-UPF), que ens explicaran recerques que han portat a terme al voltant de la representació de personatges LGBTI+ als mitjans i la recepció per part de l'audiència d'aquestes representacions. 
També comptarem amb la participació d’estudiants de la FIMA, que ens presentaran diferents projectes d'assignatures i TFG que incorporen l'anàlisi o representació de Personatges LGBTI+ a la ficció. Comptarem amb la Noemi Bogya, estudiant de segon curs de Comunicació Audiovisual, i amb la Núria Tolosa, estudiant d'últim curs també de CAV. 


Es tracta d’una taula rodona que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació i anàlisi dels personatges i personalitats LGBTI+ als mitjans de comunicació. 

Conferència virtual de Javier Ruiz Astiz: "La historia interna del libro antiguo a través de las fuentes archivísticas: la imprenta navarra del siglo XVII"

Data

Data: Dijous, 20 de maig de 2021 a les 17 h (UTC +1).

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/22a2fa2687404970bb6253eb7cabd8e6

Participants: Javier Ruiz Astiz (Universidade da Coruña)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum:

El estudio del libro antiguo lo podemos abordar desde dos prismas netamente diferentes: la historia externa y la interna. Esta última –como señalaba Víctor Infantes (2012)– nos permite conocer los entresijos editoriales de un sinfín de impresos que hoy pueblan diversas bibliotecas. Se trata de una metodología de estudio que confronta con el mero análisis de ejemplares, pues este no nos permite adentrarnos en la intrahistoria de aquel negocio de manera fehaciente. Por el contrario, será en los archivos históricos donde podremos rescatar del olvido fieles testimonios sobre la Historia del Libro.

Para mostrar las posibilidades que encierran dichos recursos archivísticos se pretende reconstruir determinados aspectos relacionados con la imprenta en la Navarra del siglo XVII. Así, dentro de la amplia casuística documental existente nos centraremos en dos tipologías que podemos consultar en el Archivo General de Navarra: procesos judiciales y escrituras notariales. Gracias a ellas se constatan todo tipo de informaciones sobre los actores (impresor, librero, autor, editor) que intervinieron en la imprenta de la época, los productos que se editaron y los que simplemente se planearon. Asimismo, conseguimos aproximarnos a las características materiales de los impresos y a los entresijos comerciales relacionados con el libro en un reino como el navarro.


Javier Ruiz Astiz. Llicenciat en Història (2005) i Doctor en Història (2010) per la Universidad de Navarra. Posteriorment ha cursat dos màsters relacionats amb el món dels arxius i el patrimoni bibliogràfic: el Máster de Archivística de la Universidad Carlos III de Madrid (2011) i el Máster en Gestión de Documentación, Bibliotecas y Archivos de la UCM (2013). S'ha especialitzat en l'estudi de la societat hispana en els segles moderns des d'una perspectiva sociocultural, analitzant els comportaments violents, nocius i pecaminosos. En els últims anys s'ha centrat en la història del llibre antic i la impremta a la Navarra Àurea. Ha desenvolupat funcions d'investigador predoctoral i postdoctoral en diverses universitats gràcies a diversos contractes competitius, a més de treballar com arxiver en diferents arxius administratius i històrics. En l'actualitat exerceix com a docent de l'àrea de Biblioteconomia i Documentació a la Facultad de Humanidades y Documentación de la Universidade da Coruña.

Conferència virtual de l'Ana Martínez Rus: "La obra de Rafael Giménez Siles, editor y librero"

Data

Data: Dijous, 29 d'abril de 2021 a les 17 h (UTC +1).

Lloc: Virtualment. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/340d2f92639c47659688215cf73e01c5

Participants: Ana Martínez Rus (Universidad Complutense de Madrid).

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

Resum en castellà:

Rafael Giménez Siles fue un destacado protagonista del movimiento editorial de avanzada, que renovó el mundo del libro a fines de los años 20. La pujanza de su firma editorial, Cenit, le llevó a ocupar cargos en la Cámara del Libro de Madrid, contribuyendo a su modernización y democratización. Asimismo, pasó a formar parte de la Escuela de Librería como profesor de “Técnica comercial del libro”, desde donde lanzará la propuesta de la Feria del Libro a sus compañeros editores.

Pero el inquieto Rafael Giménez no se conformó con el éxito de las ferias de Madrid y se embarcó en la creación de la Agrupación de Editores Españoles para la difusión y propaganda del libro en castellano en 1934. Una de las principales actividades de esta entidad fue llevar la experiencia de las ferias al resto del país con los camiones librería, siguiendo la estela de Misiones Pedagógicas de difundir libros a todos rincones del país. De esta manera pretendía fomentar el mercado interior ya que era conocedor de la débil red de distribución y puntos venta de libros.  

Durante la guerra civil Giménez Siles desplegó uno de los mayores proyectos editoriales de la España republicana, aparte de convertirse en presidente de la Cámara del Libro de Madrid. La Distribuidora de Publicaciones, S. A. y sus dos firmas satélites, Editorial Nuestro Pueblo y Estrella, Editorial para la Juventud, al calor del Partido Comunista, representaron el mayor esfuerzo de la República en guerra por llevar libros al frente, a los hospitales y a la retaguardia.

En México, tras pasar por un campo de internamiento en el midi francés, desarrolló una prolífica y brillante vida editorial y librera. Dirigió la empresa EDIAPSA y creó el mayor complejo librero del continente con las Librería de Cristal. A diferencia de otros editores exiliados, Giménez Siles se marchó con una dilatada experiencia en el mundo del libro. Asimismo, solicitó la nacionalización como mexicano a los pocos meses de llegar al país azteca.


Ana Martínez Rus. És professora Titular en Història Contemporània des de 2010. S'ha especialitzat en història de l'edició i de la lectura a Espanya durant el segle XX i en la història del segle XX espanyola. Actualment és membre del Seminario Interdisciplinar de Estudios sobre la Cultura Escrita (SIECE). També forma part de l'equip del Portal Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes: Història cultural de l'edició iberoamericana contemporània (s. XIX-XXI) del CSIC, dirigit per Pura Fernández. Alhora, és part integrant del grup d'investigació Lectura, Escritura y Alfabetización (LEA) de la Universidad de Alcalá i membre del consell de redacció de la revista Hispania Nova i del comitè científic de Represura.

Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària (Dia Internacional de la Dona)

Data

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el pròxim 17 de març tindrà lloc la Jornada #AmbPerspectiva: Gènere i LGBTI+ a la Docència Universitària, organizada pel projecte GENDIMS (Gender Perspective in Information and Media Studies). Es tracta d’un projecte que compta amb finançament del REDICE-20 i del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la FIMA.

El GENDIMS neix de la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere i LGBTI+ a la docència dels graus de la FIMA i ho fa a través d’un projecte de recerca-acció-participativa. Es tracta d’una metodologia que permet realitzar una recerca col·laborativa que afavoreix la reflexió crítica i que, sobretot, promou la transformació social a les nostres aules.

La Jornada tindrà lloc de manera presencial a la Sala d’Actes de la Facultat, però també es podrà seguir en directe a través del canal de YouTube de la FIMA.

Comptarem amb la participació de professores i professors d’altres universitats catalanes, com l’Anna Clua Infante (UOC), la Montserrat Rifà Valls (Universitat Autònoma de Barcelona) i el Gerard Coll-Planas (UVic-UCC), que ens explicaran experiències d’incorporació de la perspectiva de gènere i LGBTI+ als seus centres.

També comptarem amb la participació d’estudiants de grau de la FIMA, que ens presentaran els seus projectes final de grau amb perspectiva. Dels estudis de Comunicació Audiovisual tindrem al Roger Centeno, la Maria Ribas i la Maria Suárez. Per la seva banda, la Maria Escribano i la Raquel García dels estudis de InfoCom. Finalment, també comptarem amb la Helena Ybeas, dels estudis de Gestió d’Informació i Documentació Digital.

Es tracta d’una jornada que pretén promoure la reflexió i incentivar la incorporació de la perspectiva de gènere en el nostre dia a dia en el context de docència universitària.

Conferència virtual "La venta de novelas por suscripción en España en el siglo XVIII"

Data

Data: Dijous, 18 de març de 2021. A les 17 h. (UTC +1)

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/cfb5963459e74460b9a22568036af529

Participants: María Jesús García Garrosa (Universidad de Valladolid)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC

"La comercialització i lectura de llibres en el segle XVII compta amb dues fonts d'informació de primera ordre: els anuncis de premsa i les llistes de subscriptors. La conferència plantejarà algunes conclusions a les quals condueix l'anàlisi d'ambdós per entendre el desenvolupament de la novel·la a Espanya durant l'última dècada del segle XVIII".

Taula rodona "Pliegos Alzados. La historia de la edición, a debate"

Data

Data: dijous, 28 de gener de 2021 a les 17:00 h.

Lloc: Virtualment, UTC +1. Emissió en directe via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/9526833d2b104239931831319136cfee

Participants

  • Fernando Larraz (Universidad de Alcalá) 
  • Ana Martínez Rus (Universidad Complutense de Madrid)

Moderador: Lluís Agustí (Universitat de Barcelona)

Organitza: Exemplar (Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental), adscrit al CRICC 

Diàleg amb motiu de la publicació del llibre Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate publicat per l'editorial Trea.
 

Taula rodona "Investigación en Información, Comunicación y Cultura durante la Pandemia de COVID19"

Data

Data: dimecres, 3 de febrer de 2021, de 15:30 a 17 hores

En línia: via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/guest/3bdf853fc63d43f9bb80bb188233e2b3

Organitza: Centre de Recerca en Informació Comunicació i Cultura

Us comuniquem, com a membres del CRICC, que el pròxim 3 de febrer de 15:30 a 17:00 h esteu convidats a assistir a la taula rodona virtual que se celebrarà amb professionals dels àmbits de la informació i comunicació d'arreu de l'Estat espanyol sota el nom de "Investigación en Información, Comunicación y Cultura durante la Pandemia de COVID19"

L'objectiu d'aquesta activitat és dialogar amb professionals d'aquests àmbits que hagin escrit, en els darrers mesos, un article de recerca o altre tipus de bibliografia sobre la informació, comunicació i cultura durant (i relacionat amb) la pandèmia. 

Ponents:

  • José-Manuel Calabuig: És investigador i professor a l'Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplica de la Universitat Politècnica de València. Actualment és membre del grup d'investigadors MADφ, format per professionals de diferents àrees d'investigació que tot sovint conflueixen: matemàtiques, física, ciències de la informació i documentació, empresa i tecnologia... Va escriure l'article Trabajar con datos abiertos en tiempos de pandemia: uso de covidDATA-19, on exposa la necessitat de recol.lectar les dades de manera uniforme (protocol i estandarització) per facilitar el seu posterior tractament. També assenyala com la pandèmia generada pel coronavirus, que ha exigit un tractament urgent de les dades per poder mantenir informada a la població, ha constatat aquest problema que impedeix la reutilització de les dades.
  • Cristina Navarro: És doctora en Comunicació per la Universidad Rey Juan Carlos (Madrid) i assistant professor a la Gulf University for Science and Technology de Kuwait. Les seves línies d'investigació abasten la comunicació online, els canals social media, el lideratge o la professionalització del sector de les RRPP. Va escriure l'article COVID-19 communication management in Spain: Exploring the effect of information-seeking behavior and message reception in public's evalutation, on s'avalua com les tipologies i les fonts d'informació influeixen en els patrons de cerca d'informació del públic, i la percepció de les estratègies de resposta del govern durant la pandèmia.
  • Juan-José-Igartua: És doctor en Psicologia per la Universidad del País Vasco i catedràtic en l'àrea de la Comunicació Audiovisual i Publicitat a la Universidad de Salamanca. També és director de l'Observatorio de Contenidos Audiovisuales de la mateixa Universitat. Les seves línies d'investigació abasten els processos i efectes mediàtics, la persuasió narrativa, teoria del entreteniment mediàtic, comunicació per la salut, mitjans de comunicació i immigració. Va escriure l'article Usos de la comunicación en los tiempos del coronavirus. Un estudio transcultural, relacionat amb els usos de la comunicació en el context de la pandèmia causada pel coronavirus.

 

Us hi esperem!

Un comerç del llibre atípic: les vendes de la impremta jesuïta de Burgos (1756-1767)

Data

Data: dijous, 26 de novembre de 2020, a les 17 hores

En línia: via BB Collaborate amb connexió a https://eu.bbcollab.com/collab/ui/session/guest/bf7369af8ee44b5bbd3d9204002715be

El Seminari Exemplar del Grup d'Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental organitza una nova conferència a càrrec d'Alberto Gamarra Gonzalo, graduat en Geografia i Història per la UNED i màster en Gestión de la Documentación, Bibliotecas y Archivo (Especialidad Bibliografía Material y Libro Antiguo) per la Universitat Complutense de Madrid. Sota la direcció del professor Manuel José Pedraza està realizant una tesi dedicada a estudiar, en perspectiva comparada, la producció impresa de dos centres editorials “secundaris” en el segle XVIII, Calatayud i Burgos, així com als seus protagonistes. És membre del consell editorial de Titivillus: Revista internacional sobre libro antiguo.

De forma comú les investigacions sobre la comercialització del llibre a Espanya en època moderna han tingut als agents professionals (llibreters i impressors) com a principal objectiu d'estudi. No obstant, assumir que aquests intermediaris van ser els principals proveïdors de llibres en aquests segles implica menyscabar la rellevància que van tenir els canals de distribució d'impresos creats i sostinguts per les ordes religioses, ja fos amb destí al consum intern com projectats al mercat lector, tal i com venen demostrant algunes investigacions recents. Amb l'objectiu de contribuir a definir les característiques i impacte d'aquestes vies de comercialització, en aquesta xerrada s'aprofundirà en un cas concret, el de la impremta jesuïta de Burgos, activa entre 1756 i 1767.

La recent (re)descoberta de dos llibres de la seva comptabilitat per aquests anys (el parador dels quals s'ignorava des de feia gairebé un segle) ens permet estudiar les estratègies de comercialització de la producció de forma integral amb l'economia interna del taller, la producció i el ritme de treball. Així mateix, coneixerem quins impresos i en quins volums van sortir d'aquest establiment; en quines localitats i mitjançant quins agents es van distribuir; quins van ser-ne els preus, costos de comercialització i marges de benefici; o també valorarem el grau d'èxit d'aquest projecte editorial a través dels balanços comptables; tot això sota el reconeixement de la particularitat d'aquesta impremta a causa de la seva propietat institucional, fet que implicava als gestors unes avantatges importants enfront dels professionals del llibre però també algunes limitacions.

Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica

Data

Data: dijous, 5 de novembre de 2020, de 8.30 a 14.10 hores

Activitat en línia amb inscripció prèvia obligatòria (places limitades)

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC), organitzen la 2a Jornada de Ciència Oberta i Comunicació Científica, que tindrà lloc el proper 5 de novembre de forma virtual.
 
Aquesta jornada comptarà amb la participació d’experts en ciència oberta i comunicació, divulgació i impacte científic. Està adreçada a professionals interessats en la comunicació de la ciència, ja siguin personal de recerca, conservadors i conservadores de museus, personal de biblioteques i centres de documentació i altres professionals interessats en aquest àmbit. 
 
Programa:

8:30-9:00. Benvinguda i presentació per part de Pilar Cuerva, cap del Centre de Recerca i Coneixement (CREC) del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Ernest Abadal, director del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC) de la Universitat de Barcelona i Dacha Atienza, cap de l'Àrea Científica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB).

Bloc 1. Comunicació científica i dades obertes: moderador Miguel Navas

  • 9:00-9:30 h - “El proceso de comunicación científica en el Siglo XXI” a càrrec de Nicolás Robinson (Delft Institute of Applied Mathematics, TU Delft).
  • 9:45-10:15 h - “Científicos Atrapados en la Máquina de Hacer Dinero“ a càrrec de Javier Sánchez Perona (Compuestos Bioactivos, Nutrición y Salud. IG-CSIC).
  • 10:30-11:00 h - “Datos abiertos de investigación” a càrrec de Fernanda Peset (professora titular UPV. Coordinadora projecte DATASEA).

Bloc 2. Difusió i posicionament: moderadora Sílvia Redondo

  • 11.15-11:45 h - “Xarxes socials científiques: molt més que egosurfing?” a càrrec de Lydia Gil (autora del blog “Social Media en Investigación”).
  • 12:00-12:30 h - “Identificación e interoperabilidad: el uso de ORCID en el ciclo de la investigación” a càrrec de Paloma Marín-Arraiza (ORCID Engagement Lead Europe).
  • 12:45-13:15 h - “Crear i “curar” un perfil d’autor en Google Scholar Citations: reflexions i pistes” a càrrec de Cristóbal Urbano (professor titular Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. UB).
  • 13:30-14:00 h - “SEO Acadèmic: objectius i procediments” a càrrec de Lluís Codina (professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra i coordinador del Grup de Recerca DigiDoc).

14:00-14:10 h -  Comiat i tancament a càrrec d’Ernest Abadal.