Divulgació

Aula externa Bib-UB: El món i l'audiovisual

Amb una narrativa colpidora, el llenguatge audiovisual és capaç de transmetre missatges, històries i emocions. Per això, els continguts audiovisuals són avui una part essencial de la nostra societat, i són ben presents en cada moment, en cada racó de la vida quotidiana.

Ara, conscients de la rellevància de l'audiovisual, la Biblioteca de Cabrils i la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona organitzen una sèrie de trobades: el cicle de conferències El món i l'audiovisual. En aquestes xerrades, professors del grau de Comunicació Audiovisual, experts en diverses àrees de la creació i la gestió, abordaran tot un mosaic de temes en torn del cinema, la televisió i els nous mitjans.

Serà el segon dijous de cada mes, de l'octubre de 2019 fins al juny de 2020, i serà d'entrada lliure i gratuïta. Hi haurà temps per escoltar, i temps per opinar i debatre. Tothom hi és convidat!

Aquesta iniciativa, que compta amb el suport del Grup d'innovació docent en Comunicació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, vol generar una actitud activa i una mirada crítica, i busca de potenciar l'interès i la sensibilitat per l'audiovisual, que és una tècnica i alhora un art que s'ha depurat durant més d'un segle.

Biblioteca Pública de Cabrils

octubre 2019–juny 2020
aforament limitat

Programació

La reinvenció de la història: l'ús d'imatges d'arxiu per tornar a viure el passat

29 d'octubre de 2019, 19:00

Josep Rovira, director de documentals del programa Sense ficció (TV3)

Salvador Dalí

Els arxius estan plens d'imatges cinematogràfiques del passat, pel·lícules de ficció, materials comercials, i noticiaris famosos com el NO-DO, més milers de rodatges amateurs de qualitats i valors documentals incalculables.

El conferenciant els ha utilitzats tots ells per revisitar i reescriure artísticament la vida de personatges del passat, com ara el dictador espanyol Francisco Franco i l'artista Salvador Dalí, o fenòmens com el consultori radiofònic de l'Elena Francis.

Les imatges d'arxiu tenen un valor evident per la seva qualitat com a testimoni de la història, i també pel seu interès sociològic i cultural. Un valor que augmenta amb el pas del temps o quan el fet retratat és objecte de polèmica.

Amor romàntic i violència de gènere a les sèries de televisió per a adolescents

14 de novembre de 2019, 19:00

María José Masanet, investigadora en comunicació social, sèries, amor i sexualitat, adolescència i educació mediàtica

Juego de Tronos

Les sèries de televisió son un dels productes mediàtics amb més èxit entre els adolescents i joves i les relacions amoroses i sexuals son una de les principals temàtiques que representen. En aquesta conferència explorarem com son les relacions amoroses i sexuals representades a les sèries i com els adolescents i joves parlen d'elles, és a dir, quin sentit els donen.

Observarem com les narratives amoroses a les sèries adolescents encara es basen en la presentació de masculinitats dominants i feminitats submises i com aquests models estan estretament lligats a la concepció més estereotipada de l'amor romàntic.

Explorarem també els vincles entre els mites romàntics i la violència de gènere. Per acabar, reflexionarem sobre com utilitzar aquestes sèries per treballar amb adolescents els mecanismes de violència simbòlica que poden dominar les seves relacions interpersonals.

Els efectes especials cinematogràfics

12 de desembre de 2019, 19:00

Jaume E. Vilaseca, investigador i professional en el camp de la comunicació i els mitjans audiovisuals, centrat en la postproducció d'imatge

Els efectes especials són un conjunt de tècniques i elements que s'utilitzen a la televisió i al cinema per crear ambients, personatges o realitats impossibles en la vida real, o bé efectes massa cars o perillosos d'obtenir per mitjans normals. Resulta més segur i econòmic gravar l'explosió d'una maqueta a escala reduïda que rodar una explosió real a escala humana, amb el risc de mort o de ferides per als actors i l'equip de rodatge.

Així mateix, també es fa ús d'efectes especials per millorar elements reals prèviament filmats amb mitjans convencionals. Això pot fer-se per mitjà de la inclusió o extracció d'elements en un plànol o també mitjançant la millora d'objectes que ja estaven presents en el moment del rodatge.

Sovint s'utilitzen diverses tècniques en un mateix pla o escena per aconseguir l'efecte desitjat i amb freqüència els efectes especials són «invisibles»; l'espectador no s'adona que la seqüència que està veient és en realitat un efecte especial. En són un exemple els decorats de pel·lícules històriques on l'arquitectura i els voltants no són pas reals, sinó recreats.

Mitjans audiovisuals i salut: representació d'estigmes i propagació de mites

13 de febrer de 2020, 19:00

Sergio Villanueva, investigador en comunicació i salut

Any rere any, més persones fan servir els mitjans i internet per informar-se sobre temes de salut sense preguntar als professionals de referència. Al seu torn, cada cop els mitjans són més importants per llançar campanyes de prevenció i sensibilització en temes de salut. La relació entre mitjans i la salut és, així, un important tema de discussió.

En aquesta sessió es facilitaran eines per combatre la difusió de mites, i es debatrà amb el públic com els mitjans representen certes situacions de salut que impliquen un estigma social.

La construcció de l'imaginari cinematogràfic femení: de l'objecte al subjecte

12 de març de 2020, 19:00

Daniel Jariod, director de documentals i director artístic del Festival Memorimage de Reus

Els barrufets

Els darrers anys han vinguts marcats per una rebel·lió de les cineastes envers el paper que han jugat les dones tant dins com fora de la pantalla. Un paper marcat per una voluntat d'objectualització, quan no d'invisibilització, de les figures femenines.

Revisarem els mecanismes de control de la representació femenina que ha generat el cinema i l'audiovisual, explorant figures retòriques recurrents com ara el fridging, el principi de la barrufeta o la decapitació virtual del cos femení. I explorarem els canvis que les dones cineastes han introduït en la construcció de l'imaginari femení, tot preguntant-nos si existeix una retòrica fílmica específicament femenina.

Entendre el mapa del tresor: la metàfora audiovisual al cinema

14 de maig de 2020, 19:00

Javier Sanz, codirector del film Puzzled love (presentat al Festival de San Sebastián) i director del documental Lejos de la orilla (emès a TV3)

Skyfall

En ocasions la imatge supera allò que representa i transcendeix tot adquirint un significat més enllà de l'evident. Gràcies a aquesta possibilitat, el cinema permet explicar conceptes i emocions complexes de manera senzilla i directa, tot i que no sempre aquesta transmissió es produeix des de la consciència.

Totes les pel·lícules contenen, en major o menor mesura, metàfores visuals. En alguns casos són tan eficaces que, amb un simple moviment de càmera, podem entendre que s'està produint una reencarnació. En d'altres, les metàfores visuals no són òbvies per a l'espectador perquè, de manera deliberada, s'han concebut per comunicar-se amb el seu inconscient.

L'ull darrere la càmera: l'ofici del director de fotografia en el cinema

11 de juny de 2020, 19:00

Pedro Valero, realitzador televisiu i director de fotografia en ficció, documental i publicitat

Roger Deakins

La llum és l'element narratiu essencial del cinema per tal d'expressar misteri, alegria, romanticisme, tensió emocional, sorpresa, o bé recrear somnis del passat o ciutats del futur.

Del cinematògraf de Lumière a les petites càmeres digitals actuals, el director de fotografia esdevé els ulls d'un projecte cinematogràfic, de manera que estableix el to, l'ambientació, el subtext narratiu i l'embolcall expressiu del setè art. Meitat tècnic i meitat artista, el director de fotografia trasllada a la pantalla l'art mil·lenari d'explicar històries.

Aquesta xerrada pretén exposar el seu procés creatiu, a més de descriure les referències històriques, i les constants influències tècniques i artístiques del responsable de donar llum a les històries en el cinema.