Reingold, Matt. Jewish comics and graphic narratives: a critical guide. London, etc.: Bloomsbury, 2023. XII, 188 p. (Bloomsbury comics studies). ISBN 978-1-3503-0158-0.

Com ja saben la majoria dels aficionats dels llibres amb vinyetes i bafarades, el mercat editorial del còmic està dominat per les tres grans indústries existents: Japó, Estats Units i Europa (amb un petita participació espanyola). Els seus productes ens arriben massivament i són consumits per una creixent multitud de persones lectores. Però el còmic és un mitjà present a tot arreu i cada país (per marcar un límit geogràfic) acostuma a tenir els seus propis creadors que elaboren narratives gràfiques per al consum de la seva pròpia audiència. Si tenen sort, alguns fins i tot acaben per treballar en algun mercat important, però a escala local podem considerar a la majoria d’aquests autors i les seves obres com una mena de cròniques de la societat que els envolta. Aquest tret particular del còmic valida el mitjà com a vehicle de transmissió dels principals trets culturals de la comunitat que produeix aquestes «historietes» (de la mateixa manera que ho fa, en l’àmbit literari, el gènere de la sèrie negra).

Requena Hidalgo, Cora. El mundo fantástico en la literatura japonesa (de Nara a Edo). Gijón: Satori, 2023. 191 p., [16] làm. col. ISBN 978-84-19035-52-3. 23 €.

Ja sigui pel cinema, la literatura, el manga o l’anime, ja fa algunes dècades que certes criatures fantàstiques populars japoneses comencen a ser més o menys conegudes fora de les seves fronteres. No resulten del tot desconeguts els fantasmes que ens van presentar pel·lícules com The ring o La maldición, éssers com els kappa, que hem vist en molts animes, i fins i tot algunes llegendes que ens han arribat de forma més directa a través de llibres com els de Lafcadio Hearn. Qui s’hagi endinsat mínimament en la cultura japonesa, tard o d’hora haurà creuat camins amb yōkais, yūreis, onis i similars. Potser hi ha qui no en sigui conscient, però només fa falta haver vist algunes de les pel·lícules més populars de Studio Ghibli, com El viatge de Chihiro o La princesa Mononoke, o fins i tot haver llegit els mangues o vist els animes de Bola de Drac o Naruto, i fins i tot alguna pel·lícula de Kurosawa Akira, per haver conegut algun dels fenòmens o criatures fantàstiques que configuren aquesta rica i sempre en constant evolució cosmogonia japonesa.