Requena Hidalgo, Cora. El mundo fantástico en la literatura japonesa (de Nara a Edo). Gijón: Satori, 2023. 191 p., [16] làm. col. ISBN 978-84-19035-52-3. 23 €.
Ja sigui pel cinema, la literatura, el manga o l’anime, ja fa algunes dècades que certes criatures fantàstiques populars japoneses comencen a ser més o menys conegudes fora de les seves fronteres. No resulten del tot desconeguts els fantasmes que ens van presentar pel·lícules com The ring o La maldición, éssers com els kappa, que hem vist en molts animes, i fins i tot algunes llegendes que ens han arribat de forma més directa a través de llibres com els de Lafcadio Hearn. Qui s’hagi endinsat mínimament en la cultura japonesa, tard o d’hora haurà creuat camins amb yōkais, yūreis, onis i similars. Potser hi ha qui no en sigui conscient, però només fa falta haver vist algunes de les pel·lícules més populars de Studio Ghibli, com El viatge de Chihiro o La princesa Mononoke, o fins i tot haver llegit els mangues o vist els animes de Bola de Drac o Naruto, i fins i tot alguna pel·lícula de Kurosawa Akira, per haver conegut algun dels fenòmens o criatures fantàstiques que configuren aquesta rica i sempre en constant evolució cosmogonia japonesa.
Per posar una mica d’ordre al batibull de conceptes i criatures que hem anat pescant en les diferents ficcions, aquesta obra que ressenyem, originalment publicada l’any 2009, torna amb aquesta nova edició de Satori que inclou estampes d’ukiyo-e d’algunes de les criatures citades al llibre, un més que necessari glossari i una ampliada introducció que ens posa el marc necessari per entendre quina és la relació que té la societat japonesa amb l’allò fantàstic. I és que probablement els japonesos viuen el món del més enllà d’una manera molt més propera que Occident. La barrera que separa el món dels vius i el món dels morts sembla que es difumina molt més fàcilment al país del sol naixent. Per tant, aquestes criatures, aquests fenòmens paranormals, segueixen encara molt vius en la cultura japonesa.
Requena ha dividit aquesta obra en tres capítols (sense comptar l’esmentat glossari): el primer és una breu introducció a l’origen de la literatura fantàstica japonesa. Ho fa citant algunes de les obres més importants dels diferents períodes històrics que van des de Nara fins a Edo. Aquí hi trobarem mencions a obres ben conegudes com poden ser el Kojiki, Genji Monogatari o Kaidan (que té una famosa versió cinematogràfica), però l’autora demostra un profund coneixement de tots els textos fantàstics que la literatura japonesa ha produït al llarg dels segles. De fet, l’enumeració és constant i fins i tot una mica feixuga per al lector menys familiaritzat amb el tema o amb la llengua japonesa.
El segon capítol està dedicat a una llarga reflexió sobre la definició de «fantàstic» en la cultura japonesa, especialment en comparació amb les definicions occidentals. S’afronta aquest desafiament intercultural a partir de la teoria dels gèneres, citant les teories de Todorov o de Caillois com a punt de partida per establir els límits d’allò que es considera o no fantàstic. Un capítol molt necessari de cara a situar el tema en un marc acadèmic, i que ens ha de servir per entendre les particularitats del gènere fantàstic al Japó. De totes maneres, l’espai destinat a aquest capítol pot semblar excessiu, especialment per al lector que s’acosta al text des d’una posició no acadèmica. La discussió és útil, d’alt nivell, i s’endinsa en les profunditats del debat sobre el gènere, però per a aquells lectors que s’acostin a la lectura més per la seva vessant divulgativa que acadèmica pot ser que trobin aquest segon capítol dur de rosegar, especialment si no s’està gens avesat a les discussions i teories sobre els gèneres.
Finalment arribem al tercer capítol, on trobem el gruix de l’obra i, en el fons, el motiu pel qual el lector es voldrà endinsar en la seva lectura. Aquí, l’autora divideix les seves explicacions en diferents seccions temàtiques que inclouen llocs fantàstics, els bakemono, els yōkai (i dins d’aquests: animals, oni, gaki), els yūrei i els objectes i fenòmens fantàstics. I és aquest capítol el que pren un to molt més divulgatiu. Requena comença definint cada apartat, per entrar després a citar exemples concrets i els seus orígens. Per exemple, a la secció dels bakemono, que es defineixen com a éssers sobrenaturals amb capacitat per canviar temporalment de forma, ens introdueix en les diferents tipologies, com ara els tsukumogami, objectes que després de centenars d’anys en desús prenen vida i comencen a fer malifetes. Això s’acompanya de citacions a molts dels textos on podrem trobar les respectives criatures o fenòmens, ja siguin alguns textos més obscurs i de difícil accés pel neòfit, com exemples extrets de pel·lícules, novel·les o mangues més populars (almenys entre aficionats a la cultura japonesa). Aquí es detallen les diferents versions d’un mateix fenomen o criatura, i també s’inclouen algunes breus (i potser escasses) explicacions de caràcter més històric, social o cultural.
El mundo fantástico en la literatura japonesa és un més que necessari compendi per entendre la relació dels japonesos amb el món sobrenatural. Com dèiem, posa les coses en ordre i ens ofereix un context per entendre-les. Està ple d’exemples i obre la porta que el lector segueixi endinsant-se en la literatura fantàstica japonesa pel seu compte gràcies a la gran quantitat de bibliografia que ofereix. En definitiva, obra imprescindible per a qualsevol que pretengui entendre millor tota aquesta amalgama de ficcions japoneses que a dia d’avui trobem en diferents formes. Però al mateix temps hem de dir que tal i com s’ha concebut, la publicació es presta més a convertir-se en un llibre de consulta que no pas en una lectura que s’hagi d’abordar necessàriament de forma lineal (almenys pel que fa el tercer capítol). Les llargues enumeracions d’obres i exemples fan que la lectura no sigui sempre del tot fluïda, són moltes dades de cop, i és difícil integrar tanta informació. Potser una obra més llarga i que dediqués més espai a cada un dels éssers fantàstics o fenòmens que hi apareixen hagués ajudat a descomprimir el text. Requena demostra que en sap un niu, i que té una ingent quantitat d’informació sobre el tema, però es troba a faltar un tracte més reposat a cada ítem, un aprofundiment que sí que hem trobat en la part més teòrica, però no tant en la resta. Tot i així, reiterem que segueix essent una obra molt útil, segurament indispensable, per endinsar-se en el món fantàstic del Japó.
Oriol Estrada Rangil «El Capitán Urías»
Afegeix un nou comentari