Reingold, Matt. Jewish comics and graphic narratives: a critical guide. London, etc.: Bloomsbury, 2023. XII, 188 p. (Bloomsbury comics studies). ISBN 978-1-3503-0158-0.
Com ja saben la majoria dels aficionats dels llibres amb vinyetes i bafarades, el mercat editorial del còmic està dominat per les tres grans indústries existents: Japó, Estats Units i Europa (amb un petita participació espanyola). Els seus productes ens arriben massivament i són consumits per una creixent multitud de persones lectores. Però el còmic és un mitjà present a tot arreu i cada país (per marcar un límit geogràfic) acostuma a tenir els seus propis creadors que elaboren narratives gràfiques per al consum de la seva pròpia audiència. Si tenen sort, alguns fins i tot acaben per treballar en algun mercat important, però a escala local podem considerar a la majoria d’aquests autors i les seves obres com una mena de cròniques de la societat que els envolta. Aquest tret particular del còmic valida el mitjà com a vehicle de transmissió dels principals trets culturals de la comunitat que produeix aquestes «historietes» (de la mateixa manera que ho fa, en l’àmbit literari, el gènere de la sèrie negra).
Aquest aspecte antropològic cobra més importància en comunitats com la jueva, que ha patit al llarg de la seva història grans traumes de caràcter existencial. Des de l’expulsió dels seus propis regnes o de diferents territoris (sefardites inclosos) que van generar la gran Diàspora jueva, passant l’èxode per Egipte o l’antisemitisme i finalitzant amb l’Holocaust, a mans dels nazis. Com ja podem imaginar, tots aquests fets de caràcter violent han contribuït a forjar la identitat jueva actual i han provocat que la seva producció cultural s’hagi desenvolupat al voltant d’uns eixos temàtics que tenen molt present la seva història com a poble. I el còmic no n’és cap excepció.
A aquest aspecte li hem de sumar encara un d’altre no menys important i particular: la Diàspora va provocar que la presència de comunitats jueves sigui palpable en moltes parts del món més enllà d’Israel (un estat creat l’any 1948). Això afavoreix que, tot i que els temes que tracten la majoria d’obres siguin comuns, la forma d’aproximar-se al judaisme ofereixi una interessant diversitat.
Doncs bé, el llibre que ens ocupa, Jewish comics and graphic narratives, escrit pel professor d’història jueva a Toronto Matt Reingold, cerca explicar exactament això: com la comunitat jueva ha creat la seva pròpia cultura del còmic i quines característiques pròpies presenta a partir d’aquesta base històrica. Amb aquest objectiu en ment, i considerant que és un llibre acadèmic, l’autor estructura el text en cinc grans apartats que permeten oferir una visió panoràmica però bastant completa i lògica de la indústria del còmic jueu i, sobretot, dels lligams que té amb la història i la realitat del seu poble.
El primer pas que efectua l’autor és explorar a la introducció el concepte clau de «narrativa gràfica jueva» on justifica l’abast geogràfic i temàtic de l’estudi (concepte imprescindible quan parlem d’un mercat on podem trobar obres publicades en hebreu o en anglès o a dins i fora d’Israel, per exemple). A continuació, Reingold ens ofereix una visió històrica del còmic jueu per continuar amb una secció dedicada als temes més habituals que podem identificar en els còmics jueus. Aquest capítol es complementa amb el següent, que descriu alguns trets característics de la narrativa jueva (l’ús recurrent de fotografies, la representació de la religió en els còmics o quins conceptes d’identitat de gènere apareixen, entre d’altres).
Segurament, aquest és un dels apartats més interessants del llibre perquè aporta una visió molt específica i particular d’aquestes obres i, a més, permet al lector profà conèixer els diferents punts de vista de la societat jueva al voltant de temes candents com la relació amb els palestins, quines visions tenen de la política israelita, el paper de la religió a les seves vides o, directament, què implica ser jueu. Totes aquestes casuístiques també s’exemplifiquen al darrer capítol, on l’autor ofereix una relació de títols que considera cabdals dins de la producció jueva i que organitza en les categories que ha introduït anteriorment. Els articles de cada obra serveixen a més com una bibliografia d’introducció al còmic jueu i directament podrien funcionar de forma autònoma.
Per tancar el volum, l’autor reforça el paper d’obra de referència del llibre incorporant un bon grapat d’eines de suport: un apèndix amb una relació exhaustiva d’obres jueves publicades en anglès o hebreu, un glossari que serveix per conèixer o aclarir alguns conceptes relacionats amb la societat jueva per al lector gentil o notes que expliquen i contextualitzen conceptes dels cinc capítols principals. El llibre també compta amb la imprescindible bibliografia i un índex analític que facilita la recuperació d’informació.
Amb tota la informació que es posa a la nostra disposició podem considerar Jewish comics and graphic narratives com una bona introducció al món del còmic jueu. És veritat que hem d’afegir que l’autor cita altres estudis publicats sobre còmic jueu, però aquest volum de Matt Reingold funciona, com a mínim, com una visió força única i original d’una part molt específica de l’àmplia cultura del còmic. I també és una finestra oberta a les interioritats de la societat jueva, molt més complexa i variada del que normalment podem copsar com a observadors externs.
Si hem de posar-li algun «però» al text, és potser la manca de més exemples gràfics de les obres citades. Quan parlem d’un mercat relativament desconegut per a la majoria de lectors, sempre s’agraeix poder complementar la lectura amb una bona gamma d’il·lustracions, i així accedir a una panoràmica més completa de la producció i del nivell dels professionals que hi treballen. Els aficionats al còmic som així de curiosos.
Per finalitzar, és evident que ens trobem davant d’una obra adreçada a un públic objectiu força minoritari i això redueix considerablement la seva capacitat d’arribar més enllà de l’àmbit acadèmic (ja estigui relacionat amb l’estudi del còmic o de la societat jueva). I, a més a més, està en anglès! Però és un text completament recomanable per a aquelles persones que estiguin interessades a aprofundir en els còmics més desconeguts o en la cultura jueva.
Héctor Calvet Renedo
Director de la Biblioteca Can Mulà - Jordi Solé Tura, de Mollet del Vallès
Afegeix un nou comentari