El 17 de desembre de 1979, Albert Padrol (Lleida, 1948) i Pep Bernadas (Gironella, 1952) fundaven Altaïr, una llibreria especialitzada en viatges. Més que llibreria tenia la vocació de ser un lloc de trobada i d'intercanvi d'informació fiable i actualitzada entre els viatgers a països llunyans o poc coneguts. En aquella època el nostre país no tenia la llarga tradició viatgera comparable a la de França o Anglaterra i, encara que sembli impossible, Internet no existia.
Al principi Altaïr era al carrer Riera Alta, 8, al cor del Raval de Barcelona. Va ser la primera llibreria especialitzada en viatges de tot l'Estat, i es va convertir en el referent dels viatgers independents. Aviat va quedar petita, i el 1986 es va inaugurar un nou i generós local al carrer de Balmes. El 2001 es traslladava a l'actual ubicació de la Gran Via. L'Albert i en Pep, més que llibreters es consideraven viatgers.
Qualsevol que volgués emprendre un viatge per lliure a l'Índia, Mèxic o Burkina Faso, per posar alguns exemples, havia de visitar Altaïr. Era habitual trobar-los ocupats aconsellant als clients sobre guies i mapes, vacunes i de les millors rutes perquè el viatge tingués èxit. Com no podia ser d'una altra manera, el 1988 naixia Orixà, l'agència de viatges vinculada a Altaïr, una de les oficines és a l'interior de la llibreria.
«ALTAÏR. Etimologia. Del árabe al-tair; la que vuela // Astronomía. Estrella de primera magnitud, visible en la constelación de El Águila durante todo el año en el Hemisferio Norte // Literatura. Nombre del barco somalí de Henry de Monfreid, en su novela Los secretos del Mar Rojo // Simbología. En la cultura árabe, pájaro de buen augurio, portador de fortuna // Viajes. Librería especializada en geografía, viajes y naturaleza desde 1979 // Edición. Revista de grandes viajes, fundada en 1991».
Aquestes definicions van acompanyar cadascun dels editorials de la revista Altaïr, para ir más lejos. La primavera de 1991 sortia el primer número, amb la voluntat de ser la revista de capçalera dels grans viatgers; era el reflex de la filosofia de la llibreria. A principis de 1999 Altaïr iniciava la segona època. Els canvis van ser importants, amb uns continguts i uns plantejaments totalment renovats. La periodicitat passava a ser trimestral i posteriorment bimestral. Cada entrega era un monogràfic dedicat a una única destinació, cada exemplar es convertia en una guia actualitzada. Tant per la qualitat dels continguts, com de les imatges i de les informacions pràctiques, es va convertir en material de consulta obligada. Tinc la fortuna de conservar els primers exemplars: el número 1, dedicat al Perú, està una mica rebregat, perquè va fer el viatge d'anada i tornada a aquest país. Quan l'ensenyava als guies locals me’l volien prendre. El 2013, donada la forta disminució d'ingressos, es va deixar de publicar. El maig/juny sortia el darrer número, era el 83, dedicat als Parcs Nacionals dels Estats Units.
Altaïr també edita llibres, té dues col·leccions, Heterodoxos, on es publiquen clàssics de la narrativa de viatge, i Ilustrados Altaïr, llibres acompanyats de fotografies que aprofundeixen sobre determinats temes, siguin zones geogràfiques o petits països com Andorra.
Fins ara hem parlat en passat. Altaïr és present i futur. El fons actual és de 60.000 llibres, juntament amb un importantíssim fons cartogràfic. És la llibreria més gran d'Europa en la seva especialitat. Els llibres estan ordenats per continents i, dins cada continent, per països. Disposen de globus terraqüis, complements d'articles de viatge i altres productes relacionats amb l'oci i la cultura. Gairebé cada dia s'hi fa una activitat: presentacions, fòrums, debats i/o projeccions.
El 5 de febrer es va celebrar la taula rodona «Del paper al digital: passat, present i futur de l'edició». Els quatre participants expliquen el que ha representat passar del paper al digital en les seves experiències professionals. Pep Bernadas dóna a conèixer la nova revista digital Altaïr magazine, és la continuació i amb els mateixos criteris de rigor i qualitat que va tenir Altaïr en paper. Bernadas elogia les bondats del digital, les possibilitats de comunicar són gairebé il·limitades. A continuació Josep del Hoyo, director de Linx Edicions, explica què ha significat passar a digital l'enciclopèdia Handbook of the birds of the World, i dels avantatges, infinits, que representa publicar-ho en aquest format. Després intervé Marc Rocas, director per a Espanya de Ztory, una empresa sueca dedicada a la distribució de revistes digitals, Altaïr és la darrera incorporació. Rocas fa una aferrissada defensa d'aquest medi, cita algunes frases d'experts per reforçar la seva idea. Finalment parla Pere Ortín, periodista i director d'Altaïr magazine. Perquè els assistents al fòrum siguem conscients de l'estalvi que representa, fa circular un prototipus en paper del que hauria estat el nou Altaïr d'haver-se editat així; pesa gairebé un quilo i ocupa unes 250 pàgines. Sense comentaris.
Des del desembre passat la llibreria té una nova secció: «Objectes del món». Unes quantes vitrines distribuïdes per les dues plantes mostren una colla de joies ètniques, escultures de petit format, màscares, teixits, ceràmiques, capses, objectes provinents de tots els racons del planeta. Tots fets a mà, de manera tradicional, conservant l'esperit, l'aura d'allò únic, que ens permet entendre millor les diferents cultures. Una novetat més és el Cafè d'Altaïr, un acollidor espai on poder provar menges poc convencionals, compartir un mate, tastar una cervesa artesanal o preparar el proper viatge. La privilegiada ubicació d'Altaïr al centre de la ciutat converteix el cafè en un magnífic lloc de trobada.
Altaïr pateix i molt la crisi. En Pep i el seu equip no es rendeixen. Com diu la màxima «si no pots vèncer l'enemic, uneix-t'hi». Així ho han fet al passar a digital Altaïr magazine. Conscients del seu patrimoni i prestigi, han apostat per innovar i dotar la llibreria de nous continguts: la cafeteria i «Objectes del món». Com es va dir al fòrum, les grans empreses del digital volen, necessiten, tenir una presència física per afavorir la seva marca. Altaïr ha donat molts passos endavant, han estat valents apostant a la vegada per la renovació més radical, el magazine i al mateix temps per preservar un espai físic, la llibreria, i el seu esperit inicial com la continuació d'un projecte començat fa trenta-sis anys. Ah! me n'oblidava, en Pep Bernadas és professor de l'Escola de Llibreria.
Text i fotografies: Marcel Albet Guinart
Afegeix un nou comentari