Butlletí

Capilla, Juli. Ars libri: l’aventura del llibre i la paraula. Alzira: Bromera, 2020. 286. [25] p. (Textures; 33). Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. ISBN 978-84-1358-010-4. 20,95 €

Es diu que els episodis importants de les nostres vides van sempre marcats per la seva banda sonora, per la seva cançó. És el poder indiscutible de la música que ens rescata, del més profund dels nostres records, unes vívides i intensíssimes emocions transportant-nos en braços a aquells puntuals episodis. És un poder d’intensitat, d’una intensitat discontínua.

Maguire, Holly. Book nerd: gift book for readers. New York: Workman, 2020. [118] p. ISBN 978-1-5235-1026-9.

Rateta de biblioteca? Doncs mireu, sí. Aquest és el llibre dels lletraferits i els amants dels llibres (perquè l’única cosa que no m’ha agradat d’aquest llibret petit i moníssim és el títol: «nerd»? «Book nerd»: l’introvertit intel·lectual i obsessiu dels llibres; «nerd» contraposat a «geek»: l’extravertit amant de la tecnologia). Etiquetes a banda, si el que us agraden són els llibres per les històries, els llibres com a objectes, el fetitxisme literari (dins d’un ordre, és clar), les piles de llibres per endreçar, les llistes de títols interminables, llegir, rellegir, regalar, els gadgets literaris... aquest és el vostre llibre.

Cirillo, Andrea. Ebook: promozione, distribuzione, vendita. Milano: Bibliografica, 2020. 136 p. (I mestieri del libro). ISBN 97-88-89357-143-2. 23 €.

«I mestieri del libro», (Els oficis del llibre), és la col·lecció a la qual pertany aquest assaig, escrit en italià per Andrea Cirillo. Em sembla que no seré l’únic que, en escoltar aquest nom, evocarà el taller d’una impremta, on l’olor de paper i tinta ho impregna tot, i el soroll de la maquinària esmorteeix les converses dels operaris i els obliga a vocalitzar més i a alçar la veu. Aquesta evocació, però, és tan romàntica com desfasada: en relacionar el concepte «llibre» a l’objecte físic que tots adorem, enquadernat i paginat, estem limitant el potencial i les dimensions que la literatura abasta. Per sort (i ho manifesto així amb ple convenciment), la literatura és present a l’espai digital.

Gago González, José María. Editores y libreros en Mallorca, 1962-1989: entre el compromiso identitario y la sociabilidad cultural. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2021. 191 p., [16] p. de làm. (Objeto perdido; 9). ISBN 978-84-17833-84-8. 23 €.

El passat mes de maig de 2021 es va presentar a Can Alcover, Palma, el llibre Editores y libreros en Mallorca, 1962-1989: entre el compromiso identitario y la sociabilidad cultural, de José María Gago González (Lleó, 1953). És interessant que hagi hagut de venir un lleonès a escriure’l. L’editora Maria Muntaner va dir a la mateixa presentació que «sovint els mallorquins necesitam que venguin de fora a explicar-nos les coses bones que hem fet».

Echevarría, Ignacio. Una vocación de editor: un acercamiento personal a la figura y la labor editorial de Claudio López Lamadrid, lector y prescriptor entre dos siglos. Querétaro, México: Taller Editorial Gris Tormenta, 2020. 131 p. (Editor; 3). ISBN 978-607-97866-8-7. 10 €.

Una vocación de editor es un libro muy personal. No es una biografía al uso, es el cariñoso retrato de un buen amigo, de aquel que sobrevive a la muerte del otro. El mismo Claudio López Lamadrid describía así a Ignacio Echevarría en una entrevista concedida a Jot Down:

Ignacio Echevarría es, aparte de mi amigo del alma, Il miglior fabbro, que decía Dante. Es una persona de penetrante inteligencia, un estupendo crítico literario y el mejor técnico editorial que yo haya conocido. Educado por dos maestros como Norbert Denkel y Francisco Rico, ha llevado a cabo un trabajo memorable en el desarrollo de las Bibliotecas Universales y las Obras Completas, colecciones ambas de Círculo de Lectores/Galaxia Gutenberg. Trabajamos juntos en Tusquets, trabajamos juntos para Círculo… es como un hermano, mi cuate. Llevamos vidas paralelas.

Dillard, Annie. Viure escrivint. Pròleg de Vicenç Pagès Jordà; traducció d’Alba Dedeu. Barcelona: L’Altra Editorial, 2021. 147 p. ISBN 978-84-122546-4-8. 16 €.

Com que al mercat hi ha força llibres d’escriptors sobre l’escriptura en general o la seva obra en particular, sobretot de narradors o novel·listes, uns millors que els altres, cal preguntar-se quin interès té la publicació de Viure escrivint d’Annie Dillard, una escriptora de llarga trajectòria als Estats Units, però que ha començat a ser coneguda per les traduccions de la seva obra al castellà només des de 2016; de fet, aquest llibre n’és la primera traducció al català. Al seu estimulant «Pròleg amb trenta-nou esglaons» (p. 7-16), Vicenç Pagès Jordà, un dels millors narradors catalans actuals i dels que han reflexionat amb més encert sobre l’escriptura, dona pistes de l’interès del llibre.

Maier, Gonzalo. Leer y dormir. Barcelona: Minúscula, 2021. 168 p. (Micra). ISBN 978-84-122111-4-6. 12 €.

Gonzalo Maier és un crític i escriptor xilè, nascut el 1981, columnista per als diaris El Mercurio i La Tercera. És autor de Material rodante (Minúscula, 2015), El libro de los bolsillos (Minúscula, 2016), Hay un mundo en otra parte (Penguin Random House, 2019) y Otra novelita rusa (Minúscula, 2019), entre d’altres.

Huxley, Aldous. Si mi biblioteca ardiera esta noche: ensayos sobre arte, música, literatura y otras drogas. Sel., pról. y trad., Matías Serra Bradford. Barcelona: Edhasa, 2020. 443 p. (Pocket Edhasa; 529). ISBN 978-84-350-2195-1. 9,95 €.

El passat octubre de 2020 va reeditar-se un dels llibres de referència per comprendre la figura de l’escriptor Aldous Huxley (1894-1963): Si mi biblioteca ardiera esta noche. Aquest recull d’articles i petits assajos recopila anys d’opinions, idees i pensaments que tenen molt en comú amb les seves obres de ficció: avui en dia, segueixen molt vigents.

Espinosa, Oliver. La librera y el ladrón. Barcelona: Planeta, 2020. 333 p. (Autores españoles e iberoamericanos). ISBN 978-84-08-22784-7. 19,90 € en paper, 5,99 € llibre electrònic.

La història creada per Oliver Espinosa a La librera y el ladrón gira al voltant del món del llibre antic. La protagonista, Laura, és la propietària d’una llibreria de vell i de col·leccionista heretada del seu pare, la qual fa anys havia tingut molt d’èxit, però que, actualment, passa pel seu pitjor moment econòmic, fet important que marca els esdeveniments en els quals es trobarà implicada la llibrera. Acompanyant la Laura en les seves aventures ens trobem en Pol, un personatge radicalment oposat quant a personalitat i característiques, però que es troba irremeiablement unit a ella, i viceversa, confirmant l’expressió «els pols oposats s’atreuen». Un tercer personatge, Marcos, composa el corpus protagonista d’aquesta obra. Un personatge singular, l’ajuda inestimable del qual serà molt especial per a Laura en els moments difícils que aquesta està vivint.