Butlletí

Come avviare una libreria. Genova: Incubatore Creaimpresa, 2018. (Kit start up). ISBN 978-88-3376-077-3. 39 €.

Come avviare una libreria (Com començar una llibreria) és un material creat per l’empresa italiana Creaimpresa, que és un centre d’estudis especialitzat en la creació d’eines per adquirir una formació empresarial adequada i informació sobre temes econòmics, administratius i comercials necessaris per ajudar a implementar una empresa amb èxit. Aquesta empresa ofereix materials de forma immediata i directa a casa vostra, tot el que necessiteu per a la creació d’empreses de tot tipus, entre elles també n’ofereix un de Com començar una llibreria. Aquest material està format per un kit (Kit Start Up) que inclou una guia impresa més un CD-ROM. Aquest kit es pot comprar per correu i pagar en efectiu a la recepció o també es pot comprar en format electrònic per un preu de 39 €.

Parra, Jaime D. (ed. y pról.). Poesía bajo sospecha: españolas nacidas entre 1976 y 1993. Barcelona: Animal Sospechoso, 2020. 317 p. (Mínima). ISBN 978-84-122786-0-6. 20 €.

«La poesia és un animal sospitós per a tota ideologia»  ‒  Nicanor Vélez Ortiz

«El pensament animal, si n’hi ha, depèn de la poesia»  ‒  Jacques Derrida

Així encapçala el llibre i planteja la relació entre la poesia i l’animal, el seu editor Jaime D. Parra (Almeria, 1952), poeta i assagista, doctor en Filologia per la Universitat de Barcelona i col·laborador de cicles com «Poesía bajo sospecha», a la llibreria Animal Sospechoso de Barcelona. Com veieu, tot està relacionat i té un fil conductor. L’antologia recull una selecció de 26 poetes nascudes a l’Estat espanyol entre els anys 1976 i el 1993 amb representació de totes les llengües peninsulars, i que s’han donat a conèixer aproximadament entre el 2010 i 2020.

García Gual, Carlos. Voces de largos ecos: invitación a leer a los clásicos. Barcelona: Ariel, 2020. 330 p. ISBN 978-84-344-3274-1. 19,90 € en paper, 10,99 € llibre electrònic.

En el pròleg al seu últim llibre, Voces de largos ecos: invitación a leer a los clásicos, Carlos García Gual hi adverteix que no ha intentat presentar una visió de conjunt, ajustada al cànon, dels clàssics grecs i llatins, sinó una selecció personal d’uns quants clàssics, tot d’un interès indubtable, encara que no tots s’ajusten a la nòmina oficial dels més indiscutibles i representatius. De fet, n’hi falten alguns dels grans, com ara Safo o Píndar, i no hi apareix tampoc cap representant de la tragèdia clàssica. En canvi, el lector hi trobarà dos o tres autors d’època més tardana, que no solen aparèixer en les aproximacions a la literatura antiga. Els diferents assaigs o capítols d’aquest llibre presenten també notables diferències d’enfocament. Alguns estan dedicats a l’obra de conjunt d’un autor, com ara Homer o Plutarc, d’altres a una part només de la seua producció, com en el cas de Plató o Virgili, o bé a l’única obra d’un autor de biografia desconeguda, com és Dafnis i Cloe, de Longus.

Shelley, Percy Bysshe. Defensa de la poesia. Trad., Marta Pera Cucurell. Martorell: Adesiara, 2020. 82 p. (Vagueries; 25). ISBN 978-84-16948-56-7. 11 €.

En aquest enunciat s’agermanen els dos conceptes clau de Defensa de la poesia, l’assaig escrit pel poeta romàntic Percy Bysshe Shelley (1792-1822), que ara ens arriba en la traducció de Marta Pera Cucurell. Aquest petit volum es completa amb dos breus assajos més: «Sobre l’amor» i «Sobre la vida». «La vida, el gran miracle», escriu Shelley, amb un sentiment que engloba les explicacions que de la vida ens puguem fer, ja sigui per la via científica, filosòfica o teològica.

Gorodischer, Horacio F.; Scaglione, José. Legibilidad y tipografía: la composición de los textos. València: Campgràfic, 2020. x, 193 p. ISBN 978-84-96657-57-1. 22 €.

Fa poc temps, l’editorial Campgràfic ha editat un nou llibre el títol del qual anuncia molt clarament, o quasi, el seu contingut: Legibilidad y tipografía. Els autors són dos reputats docents i professionals argentins en el camp de la gràfica, que han ajuntat esforços i sabers per tal d’oferir al lector un molt ampli panorama sobre les capacitats comunicatives de la tipografia i, per extensió, de la lletra i dels alfabets, alhora que en justifiquen els aspectes funcionals, d’ús i, sobretot, de la transcendència que assoleix un text en la seva formulació i formalització.

Bosch, Emma. Sense paraules: sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, 2020. 135 p. (Premis; 14). ISBN 978-84-120096-8-2. 15 €.

Emma Bosch és llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de Disseny Gràfic i doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi Estudio del álbum sin palabras. Jo la vaig conèixer primer com a autora de llibres il·lustrats sota el pseudònim Neus Moscada i vaig quedar meravellada per la seva producció. Més endavant vaig tenir la sort de participar en una mena de prova pilot de l’activitat 25 Imperdibles, una acció interactiva de descoberta on calia relacionar vint-i-cinc objectes amb vint-i-cinc llibres i àlbums il·lustrats. Els textos i produccions de l’Emma Bosch sempre han estat per a mi una font d’inspiració i aprenentatge, així que he entomat la lectura de Sense paraules amb molta il·lusió.

Berti, Eduardo. Círculo de lectores. Madrid: Páginas de Espuma, 2020. 222 p. (Voces / Literatura; 290). ISBN 978-84-8393-273-5. 17 €.

El círculo de lectores al que Eduardo Berti nos invita a sumarnos en clave oulipiana (por referencia a OuLiPo, el «Taller de Literatura Potencial» o Ouvroir de littérature potentielle fundado en 1960 por el escritor francés Raymond Queneau y el matemático François Le Lionnais) es un círculo de reconocimiento, pluralidad y complejidad. En este contexto, Eduardo Berti fue el primer escritor latinoamericano en pasar a formar parte de OuLiPo en 2014. Antes, otros nombres significados como Marcel Duchamp (1962), Georges Perec (1967), Italo Calvino (1974) y sobre todo otros autores de la literatura francesa, habían engrosado su lista.

García Ortega, Adolfo. El arte de editar libros. Sevilla: Athenaica, 2020. 86 p. (Breviarios). ISBN 978-84-18239-19-9. 12 €.

D’un temps ençà, els amants de la lectura, dels llibres, les llibreries i tot el seu ecosistema estem d’enhorabona per la creixent oferta editorial de «llibres sobre llibres». Un dels últims a incorporar-se a la llista d’aquest gènere el desembre passat ha estat El arte de editar libros, d’Adolfo García Ortega, amb l’editorial sevillana Athenaica Ediciones Universitarias dins de la seva col·lecció «Breviarios», petits assajos d’autor a la manera de la «Serie menor» de la Biblioteca de Ensayo de Siruela.

Vallejo, Irene. Manifest per la lectura. Trad., Núria Parés Sellarès; pròleg, Patrici Tixis Padros; epíleg, Miguel Barrero Maján. Barcelona: Destino, 2020. 76 p. (L’àncora; 265). ISBN 978-84-9710-311-4. 6,50 €. 

Qualsevol dels capítols d’aquest manifest podria haver format part del meravellós llibre que li vam llegir no fa gaire a l’autora, El infinito en un junco (Siruela, 2019) i que vam ressenyar en aquest blog.

Ara, aquesta petita joia ideològica és el resultat de l’encàrrec que li va fer la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya per acompanyar la petició d’un pacte d’Estat per a la lectura i el llibre. I l’autora, corresponent solidàriament al projecte, demanà que els drets d’autor que aquest llibre pugui generar es destinin al suport de projectes i institucions de foment de la lectura. Bells propòsits i belles confluències.

Eaglestone, Robert. La literatura: per què és important. Trad., Octavi Gil Pujol. Barcelona: Saldonar, 2020. 113 p. ISBN 978-84-17611-44-6. 14 €.

Eaglestone, Robert. Literature: why it matters. Cambridge, UK; Medford, MA: Polity Press, 2019. 123 p. ISBN 978-1-5095-3232-2.

Sembla que sí, que en l’actualitat cal justificar per què la literatura és important. Hi ha llibres (i articles) que del tombant de segle ençà malden per convèncer els lectors que la literatura és una part essencial de la cultura, de la vida, i que, naturalment, ha de ser ensenyada.