Butlletí

Breton, Justine (dir.). Ces petites filles qui lisent. Arras: Artois Presses Université, 2022. 194 p. (Cahiers Robinson; 51). ISBN 978-2-84832-534-7. 16 €.

La revista Cahiers Robinson és una publicació de la Universitat d’Artois (França), de periodicitat irregular (un o dos números l’any) que es presenta com una publicació que «explora, sense limitar-se ni limitar-s’hi, l’àmbit de la literatura infantil, les lectures, els contes i les activitats infantils». Dirigida pel professor de la mateixa universitat, Francis Marcoin, cada número compta amb un editor diferent; en aquest cas, el contingut ha estat coordinat per la professora i investigadora Justine Breton.

Pinyana, Carme. De lectures i digestions: llibres del segle XXI per a insaciables. Pròleg, Maite Simón; epíleg, Cèlia Puchol Saura. València: Scito Edicions, 2021. 220 p. ISBN 978-84-122605-2-6. 15 €.

En una època en què l’edició en paper d’enciclopèdies, bibliografies i repertoris bibliogràfics està en franc declivi és ben meritori que una editorial com Scito Edicions hagi apostat per impulsar aquesta interessant compilació de ressenyes bibliogràfiques que ha fet Carme Pinyana Garí (Almassora, 1961), mestra i llicenciada en Filologia Catalana, editora de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.

Castro Flórez, Fernando. A pie de página: placeres en el desierto de la lectura. [Picassent]: La Caja Books, 2022. 117 p. (Bastardilla; b2). ISBN 978-84-17496-63-0. 9,90 €.

A les primeres pàgines d’aquest breu assaig autobiogràfic, l’autor assegura haver viscut una infància extravagant a Plasència. La dada, lluny de reduir-se a un esgarip efervescent que busqui captar l’atenció del lector amb una primera mostra de sarcasme, és tota una declaració d’intencions. El fet que la ciutat extremenya no sigui un referent nacional pel que fa a l’oferta cultural, determina la singularitat d’un narrador que, des de ben petit, trobà refugi en una biblioteca pública. Parlem, això sí, d’una primera aproximació a la paraula impresa exempta de qualsevol classe de romanticisme bibliòfil. La manca d’interès en les tasques escolars i la troballa de l’enciclopèdia Espasa-Calpe, van ser el detonant d’una relació amb la lectura entesa com una sort de cartografia literària.

Pron, Patricio. No, no pienses en un conejo blanco: literatura, dinero, tiempo, influencia, falsificación, crítica, futuro. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2022. 90 p. (Serie 23 de abril; 18). ISBN 978-84-00-10976-9. Disponible también en línea: http://libros.csic.es/product_info.php?products_id=1601

Muchos de nosotros tenemos la edad exacta para ser considerados por derecho como hijos de dos mundos. El del tiempo de los hechos, anterior a la explosión de las tecnologías digitales a finales de los noventas e inicio de los 2000, y el del tiempo de los instantes, mediado por el avance acelerado de semejantes tecnologías. Unos recuerdan muy bien los días previos a que en sus casas hubiera una conexión a Internet. Otros, en cambio, recuerdan el día en que tuvieron sus primeros teléfonos móviles: armatostes menos sofisticados que una termita holgazana, y aparatosos como unos ladrillos de arcilla. Algunos de nosotros, por otro lado, recordamos las largas —larguísimas— tardes de lectura en las que nada podía distraernos. Tardes en las que el tiempo era una propiedad con la que se medía el paso de las estaciones y la llegada de los cumpleaños, y no un activo del que cada vez tenemos menos.

Manguel, Alberto. Una historia de la lectura. Trad., José Luis López Muñoz. 5.ª ed. Madrid: Alianza, 2022. 663 p. (El libro de bolsillo. Biblioteca de autor). ISBN 978-84-1362-746-5. 16,95 € en paper, 7,99 €  llibre electronic.

En el preàmbul a la nova edició d’Una historia de la lectura, escrita i publicada originalment en anglès en 1995, Alberto Manguel sosté que la història de la lectura és gairebé un gènere literari establert i que són molts els testimonis de lectors més o menys coneguts que narren les seues vides a través de les seues lectures. El seu llibre és una història de la lectura, perquè «cualquier historia como ésa —hecha a partir de intuiciones personales y circunstancias privadas— ha de ser una entre muchas, por impersonal que se proponga ser». Amb un estil digressiu, amanit amb moltes anècdotes curioses o divertides, igualment digressives, l’autor al·ludeix sovint a la seua experiència com a lector. A Buenos Aires, quan era adolescent, va ser durant dos anys un dels lectors de Jorge Luis Borges. Manguel recorda que Borges l’interrompia de vegades durant la lectura i li feia uns comentaris que el captivaven més que els textos que li descobria: «tenía la sensación de ser el singular propietario de una edición cuidadosamente anotada, y preparada exclusivamente para mi uso».

Murià, Anna; Russell, Elizabeth; Oliver, Maria-Antònia [et al.]. Les dones i la literatura catalana. Introd., Georgina Monge. La Selva del Camp: Peu de Mosca, 2022. 133 p. ISBN 978-84-124997-4-2. 13 €. Disponible també en línia a: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/150540. ISBN 978-84-124997-4-2. 13 €.

En un llibre que reprodueix l’edició que l’any 1984 del segle passat en va fer l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona, l’editorial Peu de Mosca acaba de posar a les mans del públic del nostre segle, ja en la segona dècada, Les dones i la literatura catalana. Introdueix aquesta publicació Georgina Monge, que, malgrat els avenços, constata l’actualitat de dos temes centrals: Les dones fan una literatura específica, una literatura de dones? La literatura escrita per dones és prou valorada? Visible ho és, sens dubte, no com en altres temps. Però la valoració de l’obra literària escrita per dones encara pateix de no pocs prejudicis. El debat, doncs, és lluny de cloure’s, i llibres com Les dones i la literatura catalana poden contribuir a una discussió intel·lectual encara necessària.

Riera Rodríguez, Gloria. ¿Cómo enseñar la lectura desde casa? Cuenca, Ecuador: Gobierno Autónomo Descentralizado Municipal del Cantón de Cuenca: Universidad Católica de Cuenca, 2021. 144 p. ISBN 978-9942-27-123-5. Disponible també en línia: https://drive.google.com/file/d/1ax0c7NsNOhoO37_9JTgLzh-qxov9BFWQ/view.

Gloria Riera, l’autora, ens apropa a la realitat lectora a l’Equador i, basant-se en estudis sobre la lectura al seu país, arriba a una sèrie de conclusions que es poden extrapolar a un context molt més ampli i proper.

«Hallamos por doquier analfabetos funcionales, es decir, personas que, a pesar de haber aprendido a leer y escribir, no saben ni pueden utilizar esas habilidades de manera efectiva para defenderse en la vida diaria» (p. 11). Així de contundent comença aquest informe que té com a objectiu fer-nos conscients de la importància de la pràctica de la lectura.

Stavans, Ilan. What is American literature? Oxford: Oxford University Press, 2022. XVIII, 191 p. ISBN 978-0-19-881621-8.

Ilan Stavans és un crític cultural i acadèmic reconegut als Estats Units amb una trajectòria avalada per nombroses publicacions i una dilatada carrera com a investigador i docent. En aquesta ocasió, ens presenta un text d’un enfocament generalista publicat per la prestigiosa Oxford University Press sobre els grans temes que han conformat la literatura dels Estats Units.

Sorel, Patricia. Les libraires, les éditeurs et la loi Lang: un combat pour le livre, 1974-2008. Préface, François Gèze. Paris: École nationale des chartes; Villeurbanne: Presses de l’Enssib, 2021. 238 p. ISBN 978-2-35723-164-1. 18 €.

Patricia Sorel, entre altres coses catedràtica d’història a la universitat de París Nanterre i especialista concretament en la del llibre, centra aquesta recent publicació seva a descriure amb detall el debat furiós i llarg que a França va precedir la llei Lang, la seva proclamació sonada i la seva posterior aplicació fins al 2008.

Aquesta (polèmica?) llei, que du el nom del ministre que la va promoure, es va aprovar per una majoria aclaparadora al Senat francès (276 vots a favor i 9 en contra) el 30 de juliol del 1981 i l’endemà també ho va ser per unanimitat a l’Assemblea Nacional francesa. I, tot i que es va promulgar el 10 d’agost, no va entrar en vigor fins al primer de gener de l’any següent a fi i efecte de permetre als professionals del sector preparar-se per la a seva aplicació.