Butlletí

West, Silke Rose; Sarosy, Joseph. Cómo contar historias. Ilust., Rebecca Green; trad., Manuel Manzano. Madrid: Urano, 2021. 206 p. (Crianza y educación). ISBN 978-84-17694-37-1. 15 €.

Cómo contar historias és la traducció d’un manual sobre narració publicat l’any 2019 i reeditat el 2021 sota el títol How to tell stories to children. L’editorial Urano, amb una producció important en el camp del creixement personal, l’ha inclòs dins de la seva col·lecció de criança i educació. Els autors, residents a Nou Mèxic, són una parella de mestres i formadors amb molts anys d’experiència, vinculats a pedagogies no directives i a l’escola lliure. Silke Rose West va fundar l’any 1995 amb altres mestres la Taos Waldorf School i ara dirigeix una escola infantil al bosc. Joseph Sarosy és fundador de la Juniper School, una escola a l’aire lliure. També és escriptor, però sobretot és conegut per The Storytelling Loop, un blog dedicat a l’hora del conte amb més de 70.000 lectors d’arreu del món.

Il materiale emotivo. Roma: Rodeo Drive: RAI Cinema; Paris: Mon Voisin productions, 2021. Pel·lícula. 102 min. Direcció: Sergio Castellitto; guió: Ettore Scola, Furio Scarpelli, Silvia Scola, Margaret Mazzantini, Sergio Castellitto; intèrprets: Ettore Scola, Furio Scarpelli, Silvia Scola, Margaret Mazzantini, Sergio Castellitto. Títol a Espanya: Una librería en París.

Quantes pel·lícules coneixes que tinguin com a escenari principal una llibreria? Aquest és el cas de la ressenya d’avui, la pel·lícula que s’ha estrenat recentment Una librería en París, del director Sergio Castellitto. Basada en una obra de teatre titulada Il materiale emotivo ‒que és el títol original de la pel·lícula‒, Castellitto no només decideix dirigir, sinó que també protagonitza aquesta íntima i fresca història d’un llibreter italià que treballa i viu a la seva llibreria, amb la seva filla en cadira de rodes.

Eco, Umberto. La memoria vegetal. Trad., Helena Lozano. Barcelona: Lumen, 2021. 263 p. (Ensayo). ISBN 978-84-264-0628-6. 18,90 €.

Umberto Eco (Alessandria, 1932 - Milà, 2016) reprèn a La memoria vegetal un dels seus temes ─i objectes─ més estimats: el llibre. El volum, però, no és una obra original, sinó que aplega gairebé una vintena de textos d’origen i tipus diversos com ara assaigs, articles especialitzats i conferències, entre altres, escrits al llarg de poc més de vint anys, des de finals de la dècada dels vuitanta del segle passat fins a començaments del segle XXI, publicats ara en castellà per primera vegada.

Nodelman, Perry. El adulto escondido: definiendo la literatura infantil y juvenil. Trad., Clara Lairla. Zaragoza: Pantalia, 2020. 430 p. (Biblioteca Lijera; 2). ISBN 978-84-942456-8-8. 32 €.

Perry Nodelman (crític, autor i professor) porta investigant al voltant de la literatura infantil des de 1975. Professor de la Universitat de Winnipeg, Canadà, durant 37 anys (ara emèrit i encara actiu), molts dels qui treballem en aquest món el vam conèixer a través del seu Words about pictures (University of Georgia Press, 1988), on tractava de definir el format àlbum i les particularitats de la literatura il·lustrada per a infants. Els seus articles sobre literatura infantil i censura «Todos somos censores» o «Tres grados de censura» (amb un to molt més divulgatiu) són alguns dels més llegits al voltant d’un dels temes més recurrents i espinosos del camp. I les seves recerques i llibres han marcat la investigació acadèmica al voltant de la literatura destinada als infants des de fa dècades.

Ortega Balanza, Marta. Eulàlia Ferrer, editora y librera: una mujer al frente de la Casa Brusi y el Diario de Barcelona. Barcelona: Edicions de la UB, 2021. 404 p. (Género(s); 3). ISBN 978-84-9168-654-5. 25 €.

Resum
Eulàlia Ferrer i Montserrat (Barcelona, 1780-1841), vídua de l’impressor, editor i llibreter Antoni Brusi i Mirabent (Barcelona, 1779-1821) es posà al capdavant del negoci familiar arran de la mort del seu marit causada per l’epidèmia de febre groga de 1821 als 41 anys i amb cinc fills menors d’edat. Antoni Brusi, de posicionament conservador, produïa obres oficials, religioses, literàries i de caràcter pràctic, principalment. Fou nomenat impressor reial i és conegut per haver aconseguit el privilegi per imprimir el Diario de Barcelona. Fou hàbil en el negoci i, entre altres, signà un contracte a París amb Godefroy Engelmann per disposar dels drets de produir litografia durant deu anys. Eulàlia Ferrer, també de línia conservadora i religiosa, destacà en el sector de la impremta en un context patriarcal i totalment advers al desenvolupament d’una dona en l’àmbit professional. L’escenari social i legislatiu de l’Espanya de principis del segle XIX reservava a les dones un paper secundari en la vida pública. Jurídicament, se’ls atorgava unes capacitats menors, i la seva educació s’enfocava principalment a l’àmbit domèstic i al matrimoni.

Barcelona llibres: 2021-2022. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2021. 104 p. Disponible també en línia a: https://issuu.com/bcncat/docs/cat_2021_def

Fa uns mesos, l’Ajuntament de Barcelona va publicar, en paper i en línia, el catàleg de les seves publicacions en venda. El catàleg d’una editorial és un recurs excel·lent per conèixer les senyes d’identitat de l’empresa, els objectius que s’ha marcat, el públic a qui s’adreça... Si la missió d’una editorial és publicar llibres, el seu catàleg és la constatació que aquest objectiu s’ha assolit, i de quina manera. La temàtica, l’estètica, la ideologia de l’editorial es deixen veure a través de les pàgines del seu catàleg. Un catàleg coherent és senyal de solvència, de feina ben plantejada, d’objectius clars i assolits.

Dossier «Entre libros y ferias y (des)equilibrios en el campo editorial», dins Cuadernos de Historia Contemporánea, vol. 41 (2019). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2019, 167 p. Disponible també en línia: https://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/issue/view/3529.

La revista madrilenya Cuadernos de Historia Contemporánea és una publicació de caràcter universitari que publica anualment un volum dedicat a treballs de recerca i de debat a l'entorn de temes d’actualitat i del món contemporani en l’àmbit nacional i internacional. El número que ressenyem acull un interessant dossier referent a les fires del llibre. Es tracta, de fet, de la publicació de les ponències que es varen presentar a les primeres Jornadas Internacionales: de las Ferias a los Libros, celebrades a la Facultat de Geografia i Història de la Universidad Complutente de Madrid el setembre de l’any 2017. El temps transcorregut, d’aleshores ençà, no ha envellit substancialment allò que s’hi va dir, ja que el món de les fires professionals del llibre manté una estructura organitzativa i de continguts força estable i clàssica. I més als darrers dos anys en què, a causa de la tristament mediàtica pandèmia mundial de la covid-19, aquestes han quedat una mica en suspens, o bé amb «serveis mínims», de manera que no ha estat encara un moment per proposar grans canvis de plantejament en aquest sector.

Muestra del Libro Infantil y Juvenil (36a: 2020: Madrid). XXXVI Muestra del Libro Infantil y Juvenil, 2020. [Madrid]: Comunidad de Madrid, 2021. 158 p. Disponible també en línia. ISBN 978-84-451-3900-4.

Fa més de trenta anys que les biblioteques de la Comunitat de Madrid organitzen, al voltant de les festes de Nadal, una exposició itinerant amb una selecció de novetats en literatura infantil i juvenil (LIJ) aparegudes durant l’any que acaba. De l’exposició se’n publica cada any el catàleg, imprès i en línia (en aquest cas, en accés obert), que recull la notícia de tots els llibres que formen la mostra. La intenció de l’exposició és donar a conèixer les millors obres publicades a escala estatal, de manera que el repertori és una font d’informació útil a l’hora de conèixer una bona part de la millor producció anual.

Cabré, Ma. Àngels. Flors i violes: la Barcelona literària en clau femenina. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2021. 347 p. ISBN 978-84-9156-328-0. 20 €.

Arribo a Flors i violes després de passejar-me per Barcelona amb el Palomar de la Tina Vallès.[1] Una Barcelona actual, una mirada femenina que fa parlar un home que trepitja l’asfalt i que a cada passa descobreix una ciutat que a cada passa es transforma. És així i així ha estat al llarg de la història. La Barcelona de cadascú que res té a veure amb la de l’altre. Res del que jo he vist, sentit i viscut a la ciutat s’assembla al que has viscut tu. Tot i això, hi ha uns llocs comuns que han fet de Barcelona una ciutat literària. Ja des que Cervantes, diu l’autora de Flors i violes, va decidir que el seu Quixot fes parada en aquesta bella ciutat.

Carrión, Jorge; Olivares Javier. Warburg & Beach. Barcelona: Salamandra Graphic, 2021. [76] p. ISBN 978-84-16131-74-7. 17 € en paper, 7,59 € llibre electrònic i 15,29 € audiollibre.

És ben sabut que els prescriptors culturals juguen un paper fonamental en la difusió de la cultura, així com en els mateixos processos de creació, ja que la prescripció, en molts casos, no deixa de ser un procés de pol·linització que acaba donant uns fruits. Potser la manca de rellevància pública d’aquesta figura, el fet de ser un «simple» transmissor, malgrat el caràcter imprescindible d’aquesta transmissió, aquests menestrals de la cultura, i en el cas que ens ocupa, de la literatura, estan mancats del glamur, real o fictici, de les personalitats de la cultura que adquireixen rellevància pública.