Butlletí

Arbós, Federico. Reseñas y remembranzas: al filo del pasado siglo. Benalmádena: EDA Libros, 2019. 242 p. (Lecciones de cosas. Ensayo; 25). ISBN 978-84-949448-4-0. 15,90 €.

Per als amants de la literatura, el llibre Reseñas y remembranzas de Federico Arbós és una joia. Ens endinsem als articles que l’autor va escriure des de l’any 1990 fins al 2006, lectures imprescindibles per a tots aquells que es vulguin acostar a les literatures espanyola i àrab. El llibre està dividit en diverses parts en les quals trobem entrevistes i homenatges, i també escrits sobre art i teatre.

Dussert, Éric; Laucou, Christian. Du corps à l'ouvrage: les mots du livre. Paris: La Table Ronde, 2019. 229, [25] p. ISBN 978-2-7103-8371-0. 24 €.

Quan arriba a les nostres mans, el llibre, és un tot que entra pels ulls i el sostenim a les mans. El mirem i el remirem, de vegades llegim la contracoberta, busquem el preu i, en el millor dels casos, el paguem i ens l’emportem. Només queda un acte, la lectura d’aquest artefacte que en paraules d’Umberto Eco, «és tan perfecte que mai no desapareixerà».

Luri, Gregorio. Sobre el arte de leer: 10 tesis sobre la educación y la lectura. 2.ª ed. Barcelona: Plataforma, 2020. 104 p. ISBN 978-84-17886-42-4. 10 €.

Podría resultar afectado o presuntuoso que una afirmara que aprender a leer ha sido lo más importante que le ha pasado en la vida. Quizá porque la palabra lector se ha vinculado excesivamente con la imagen romántica de la cultura, vino en mano, profunda y reflexiva (curioso que la palabra lector no nos dirija, sirva de ejemplo, a una niña con su cuento ilustrado). No obstante, después de leer Sobre el arte de leer, un fresco y enérgico aire pedagógico te invade y no cabe sino declamar, esta vez desde la humildad y el profundo agradecimiento, que efectivamente leer es el mejor regalo y acto de amor que puede dejar un maestro.

Jiménez Pérez, Elena (coord.). Educación lectora. Madrid: Síntesis, 2018. 212 p. ISBN 978-84-9171-088-2. 21 €.

Educación lectora és un recull de vint-i-un estudis que volen presentar-nos el món de la lectura des de diferents perspectives. S’estructura en dos grans blocs: els primers capítols ens apropen a la lectura des d’una perspectiva externa, és a dir, des dels diferents escenaris que tenen la lectura com a eix principal, com ara les biblioteques. L’altre gran bloc s’endinsa en l’essència de la lectura, la comprensió lectora, l’ús que en fan els estudiants, les aproximacions i les estratègies.

Montero Aroca, Juan. La novela negra: un lugar (Estados Unidos) y un tiempo (1920-1965). Valencia: Tirant Humanidades, 2020. 403 p. (Plural). ISBN 978-84-18155-07-9. 29,90 €.

És poc freqüent la publicació d’assaigs sobre la novel·la criminal en el nostre país i menys encara si és centrat únicament en el moviment literari de la novel·la negra nord-americana, del qual encara ara en sobresurt el pioner, La novela negra de Javier Coma, publicat el 1980. Només per aquest fet ja hauríem de saludar l’aparició de La novela negra: un lugar (Estados Unidos) y un tiempo (1920-1965), de Juan Montero Aroca; ara bé, a vegades es troben llibres en què títol i contingut no s’adiuen, i aquest n’és un.

Chica, Carmen (coord.). Cómplices: de Paco con Paco Camarasa. Barcelona: Alrevés, 2019. 259 p. ISBN 978-84-17077-86-0. 20 €.

Aquest és un llibre amb dues parts molt diferenciades. La primera consta d’una presentació, un pròleg de Carlos Zanón i 25 col·laboracions individuals. Cadascuna d’elles, escrita per un «cómplice» de Paco Camarasa. Dos d’aquests capítols són escrits a dues mans.

Albarello, Francisco. Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas. Buenos Aires: Ampersand, 2019. 224 p. (Comunicación y lenguajes). ISBN 978-987-4161-24-6. 18 €.

L’últim llibre de Francisco Albarello, Lectura transmedia: leer, escribir, conversar en el ecosistema de pantallas, analitza en profunditat els canvis culturals que la pràctica de la lectura en pantalla ha introduït en la nostra vida quotidiana. Com a continuació de la recerca doctoral de l’autor, aquest estudi sorgeix en un moment en què la pantalla hegemònica, la de l’ordinador de sobretaula, ha cedit part del seu protagonisme a les pantalles portables i ubiqües dels telèfons mòbils i les tauletes. Albarello, doctor en Comunicació Social per la Universidad Austral, alimenta aquí el debat sobre com es llegeix en l’actualitat i ofereix arguments a favor dels nous hàbits i de les noves capacitats que els lectors desenvolupen en l’actual ecosistema de pantalles.

Estudio de la percepción de los profesionales del sector del libro sobre el presente y futuro de la industria [en línia]: visiones del sector del libro en la era exponencial. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2019. 104 p. <https://fundaciongsr.org/wp-content/uploads/2020/01/Visiones-libro-era-exponencial-2.pdf>. [Consulta: 5 maig 2020]. ISBN 978-84-89384-98-9.

És força coneguda la tasca de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR) en l’àmbit de la lectura i el llibre a l’hora de generar coneixement i produir innovació i expertesa en àmbits lligats a la cultura impresa i també digital, i per extensió en les biblioteques. Aquesta labor es produeix a partir de la recerca feta per investigadors i experts sempre en col·laboració amb la comunitat, i el seu resultat més directe són sovint projectes experimentals que donen com a resultat informes i estudis que són divulgats i transferits públicament sovint en forma de «models d’utilitat», això és, de nous procediments per treballar amb més eficàcia en l’àmbit del foment de la lectura, de les biblioteques, de la cultura.

O’Connell, John. El club de lectura de David Bowie. Trad., Laura Ibáñez; ilust., Luis Poadín. Barcelona: Blackie Books, 2019. 288 p. ISBN 978-84-17552-66-4. 19,90 €.

David Bowie. No calen més presentacions. Tothom qui hagi viscut durant l’últim quart del segle XX, sap qui era. L’ha ballat, l’ha taral·lejat. L’haurà vist actuar en alguna pel·lícula. El recordarà amb un llamp travessant-li tot el llarg de la cara, vestit de mil maneres, i sabrà que tenia una pupil·la més grossa que l’altra. Tothom sap, per utilitzar una expressió molt suada, que David Bowie era un artista polifacètic. Jo, sense ser-ne un mitòman, també formo part d’aquest «tothom» i sabia tot això. I potser ara seré un heretge laic, però m’arriscaré: coneixia més la seva faceta d’actor que la de músic (enteneu-me: les seves evolucions musicals, així com les diverses personalitats que va adoptar durant la seva carrera de cantautor, m’eren difícils de resseguir i identificar).

Historia del cómic [en línia]: guía bibliográfica. Elaborado por Antonio Rodríguez Vela. Madrid: Biblioteca Nacional, enero 2019, act. 06/05/2019. [235] p. [Consulta: 1 abril 2020].

Us agrada el còmic? O, plantejo la pregunta d’una altra manera: la vostra feina requereix que feu alguna selecció de còmics per a la seva venda o préstec? Si la resposta és que sí, potser us és d’utilitat aquesta guia de la qual us parlarem avui: Historia del cómic: guía bibliográfica.