abril 2022

Le Carré, John. Proyecto Silverview. Epílogo de Nick Cornwell; trad., Ramón Buenaventura. Barcelona: Planeta, 2022. 296 p. ISBN 978-84-08-25181-1. 20,90 €.

Les novel·les de John Le Carré han estat sempre sinònim d’èxit, de crítica i de públic i, des de 1965, amb la publicació de les seves primeres obres, han gaudit del reconeixement dels entusiastes de les novel·les d’espies. Els seus llibres han estat portats al cinema, amb èxits espectaculars (La casa Rússia, La noia del tambor, El sastre de Panamà), sempre amb aquella estranya fascinació que generen les històries de secrets d’estat, de dobles personalitats, d’enganys i xarxes encobertes.

Sabater, Toni. Als peus de la lletra: notes sobre literatura. València: Drassana, 2021. 266 p. (Jàssena; 16). ISBN 978-84-122265-5-3. 19,75 €.

«Els llibres no supleixen la vida,
però la vida tampoc no supleix els llibres».
Joan Fuster

Hi ha qui viu com qui fa política, amb ideologia i convicció, qüestionant cada escenari domesticat del món que l’envolta. Aquestes vides, que ens acostumen a fascinar, les solem descriure com aventureres, itinerants, bohèmies o, fins i tot, virtuoses i il·lustrades. I com no, ens agrada llegir-les, participar d’elles d’alguna manera. Si les llegim, ens convertim en companys de crim, en sequaços de les seues heroïcitats; ens convertim en Enkidu, Pàtrocle, Sancho, Watson o Obèlix. I Toni Sabater (València, 1969) –que d’això en sap un tros– ens fa l’ofrena d’introduir-nos en les peripècies dels escriptors que han fet de les seues vides una proesa i que, alhora que vivien, edificaven les narracions que poblarien la cultura occidental.

Smith, Esther K. Cómo hacer libros: crea encuadernaciones únicas a base de plegar, cortar y coser. Ilust., Dikko Faust, Lindsay Stadig; fotog., David Michael Zimmerman; trad., Darío Giménez Imirizaldu. Barcelona: Editorial GG, 2021. 128 p. ISBN 978-84-252-3270-1. 22,90 €.

Hi ha llibres que, per si sols, són bonics. Vull dir que són un gust: tocar-los, passar el dit pel llom, palpar-ne la coberta, passar-ne les pàgines amb delit i notar-ne l’alt gramatge de cada full… I clar, com no ha de ser un plaer per als sentits un llibre que precisament es titula Cómo hacer libros?

Duhamel, Georges. Carta sobre los bibliófilos. Trad. y ed., José Luis Checa Cremades. Madrid: Trama, 2021. 63 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-18941-44-3. 12 €.

La publicació de la Carta sobre los bibliófilos de Georges Duhamel (1884-1966) és una bona ocasió per parlar i explorar la profunditat d’aquest incondicional amor vers els llibres anomenat bibliofília. Avui us convidem a llegir aquest opuscle que va ser portat a la impremta el 1926, amb el títol original de Lettre sur les bibliophiles.

La vida intel·lectual de Georges Duhamel no només és molt rica, sinó també molt apassionada. L’autor del pròleg d’aquesta edició de Trama Editorial, José Luis Checa Cremades, insisteix sobre l’aspecte polifacètic de Georges Duhamel, membre de l’Académie française des del 1936, un autor implicat a resoldre el misteri de l’existència i convertir la vida humana en un projecte apassionat.

Stinson, Kathy. Els llibres de la senyora Jella: una història inspirada en l’obra de Jella Lepman. Il·lust., Marie Lafrance; trad., Susana Tornero. Barcelona: Joventut, 2020. [32] p. ISBN 978-84-261-4704-2. 14 €.

«Redrecem doncs aquest món del revés, començant amb els nens:
ells ens mostraran als adults el camí que hem de seguir»
Jella Lepman, 1945

Vet aquí una vegada una dona alemanya anomenada Jella. Quan va esclatar la Segona Guerra Mundial va haver de fugir del país amb els seus fills. Eren jueus i sota el règim nazi les seves vides corrien perill. No van poder tornar fins que es va acabar la guerra el 1945 i es van trobar un país devastat. Les persones supervivents s'esforçaven per reconstruir la seva vida i la senyora Jella va pensar que per ajudar els infants a tirar endavant, ella els ompliria el seu cor de llibres.

Martín Escribà, Àlex; Canal i Artigas, Jordi. Trets per totes bandes. Volum 2, «L’època contemporània de la novel·la negra i policíaca». Prefaci, Massimo Carlotto. Barcelona: Alrevés, 2021. 345 p., 32 p. de làm. col. ISBN 978-84-17847-90-6. 20 €.

La invitació a sopar: la presentació, els autors
Trets per totes bandes... consta de dos volums, i aquí només es parlarà del segon, dedicat a la literatura policíaca dels anys setanta ençà. El primer volum d’aquesta obra, «L’època clàssica de la novel·la negra i policíaca» (Barcelona: Alrevés, 2019), va ser ressenyat per Anna Maria Villalonga a aquest mateix blog. Ambdós volums han estat traduïts al castellà a la mateixa editorial Alrevés, amb el títol A quemarropa, en dos volums publicats de forma simultània amb les edicions catalanes.

Thompson, Mindy. The bookshop of dust and dreams. New York: Viking, 2021. 330 p. ISBN 978-0-5931-1037-9.

Ambientada al 1944 a Nova York, The bookshop of dust and dreams («La llibreria de pols i somnis») explica la història de la Poppy Fulbright, una nena de 13 anys, i de la seva família. Durant generacions, els Fulbright han gestionat Rhyme and Reason, una llibreria màgica: persones de diferents èpoques van i venen, com en una màquina del temps. La botiga, a més, està viva i mostra les seves emocions de diferents formes.

Gornick, Vivian. Cuentas pendientes: reflexiones de una lectora reincidente. Trad., Julia Osuna Aguilar. Madrid: Sexto Piso, 2021. 166 p. (Narrativa). ISBN 978-84-18342-14-1. 18,90 €.

Gornick, Vivian. Comptes pendents: apunts d'una relectora crònica. Trad., Martí Sales. Barcelona: L'Altra Editorial, 2021. 158 p. ISBN 978-84-123925-0-0. 18,90 €.

Aquests «comptes pendents» de l’escriptora jueva Vivian Gornick, nascuda al barri proletari novaiorquès del Bronx l’any 1935, són la traducció d’un llibre publicat per primera vegada en llengua anglesa a Nova York l’any 2020 amb el títol Unfinished business: notes of a chronic re-reader. No és el primer text traduït a l’Estat espanyol d’aquesta autora, més coneguda per la seva obra crítica, d’assaig i (auto)biogràfica. Des de l’any 2017 és el quart volum publicat per l’editorial mexicana amb seu a Madrid Sexto Piso. Aquesta traducció, com l’anterior, són obra de Julia Osuna Aguilar, traductora experimentada i especialista en la novel·la contemporània.[1]

Larraz, Fernando; Mengual, Josep; Sopena, Mireia (eds.). Pliegos alzados: la historia de la edición, a debate. Gijón: Trea, 2020. 302 p. (Historia de la cultura y la edición). ISBN 978-84-17767-32-7. 25 €.

Tras la difusión de la imprenta en Europa a partir del siglo XV, el negocio del libro estuvo dominado por los grandes libreros-impresores, como los famosos Aldo Manucio o Cristóbal Plantino. Las tareas propias del editor (la selección de las obras a publicar y su diseño, la búsqueda de financiación y medios de difusión...), recaían en individuos e instituciones de lo más variado. Como señala en el prefacio de Pliegos alzados Gonzalo Pontón, la figura del editor no comenzó a ser importante y reconocida como tal hasta el siglo XVIII. Esos editores y las casas editoriales fundadas por algunos de ellos, serían, junto a escritores y lectores, los grandes protagonistas del mundo del libro en la época contemporánea. La obra editada por Fernando Larraz, Josep Mengual y Mireia Sopena se centra precisamente en analizar ese «tiempo de los editores», en particular en el siglo XX anterior a la irrupción de lo digital, que ha supuesto en este ámbito, como en tantos otros, un cambio que sabemos inmenso, aunque sea aún difícil de cuantificar y explicar.

Satz, Mario. Bibliotecas imaginarias. Barcelona: Acantilado, 2021. 208 p. (Cuadernos; 107). ISBN 978-84-18370-59-5. 14 €.

La obra que tenemos entre manos es una prodigiosa colección de historias que transitan por tres ámbitos históricos y culturales que definen a la perfección el sello vital y la perspectiva del mundo de su autor: Oriente Medio, con los orígenes de la religión judeocristiana y del Islam, la Europa que bebe de estas y otras fuentes de la Antigüedad, y la alejada Asia, que no se queda atrás en el desarrollo de una cultura, también bibliográfica, de honda tradición.