març 2025

López-Pampló, Gonçal (ed.). Pensar l’assaig en el segle XXI. València: Universitat de València, 2024. 137 p. (Càtedra Joan Fuster; 32). ISBN 978-84-1118-368-0. 10 €.

Fa temps que Gonçal López-Pampló (València, 1982), durant molts anys editor a Bromera i actualment, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, reflexiona sobre l’assaig com a gènere literari. D’entrada, com a investigador: va dedicar la seva tesi doctoral, defensada a la Universitat de València, a l’assaig com a gènere literari; i també en tant que editor, ja que ha estat director literari en Edicions Bromera i Algar Editorial. A banda de nombrosos articles en revistes especialitzades, ha publicat D’Ors a Fuster: per una història de l’assaig en la literatura contemporània (Universitat de València, 2017), en què a partir de les obres de Xènius i de Joan Fuster, ja assajava alguns principis generals que l’any passat va ampliar en Primera lliçó sobre l’assaig (Abadia de Montserrat, 2023).[1]

Thorn, Ines. Die Buchhändlerin: Roman. Hamburg: Rowohlt Polaris, 2021. 334 p. ISBN 978-3-499-00515-2.

Thorn, Ines. Die Buchhändlerin: die Macht der Worte: Roman. Hamburg: Rowohlt Polaris, 2022. 349 p. ISBN 978-3-499-00814-6.

La sèrie Die Buchhändlerin, composta pels llibres Die Buchhändlerin (2021) i Die Macht der Worte (2022), és una immersió fascinant en la vida, l’amor i els llibres, ambientada en una Frankfurt marcada per les ferides de la Segona Guerra Mundial. En esta obra, Ines Thorn celebra el poder transformador de la literatura i la resiliència de les persones, amb una narrativa que convida a reflexionar sobre els diversos tipus d’amor i el paper de la dona en temps de canvi.

Levet, Natacha. Le roman noir, une histoire française. Paris: PUF, 2024. 413 p. ISBN 978-2-13-084198-2.

Des del 2020, el festival Quais du Polar celebrat a Lió atorga el premi Claude Mesplède a un llibre de no-ficció sobre novel·la negra que contribueixi a millorar-ne el coneixement en forma d’assaig, obra històrica, correspondència, document, investigació, traducció, edició d’obres completes o inèdites, així com noves traduccions o fins i tot obres acadèmiques i universitàries. El 2024, el guardó va recaure en aquesta obra de Natacha Levet, professora i investigadora de la Universitat de Llemotges, especialista en novel·la negra francesa i altres ficcions criminals i membre del Centre d’Investigació sobre Literatures Populars i Cultures Mediàtiques.

Deloignon, Olivier. Une histoire de l’imprimerie: et de la chose imprimée. Paris: La fabrique, 2024. 323 p., [4] f. de làm. col. ISBN 978-2-3587-2281-0.

Hubo un tiempo en que por las puertas de las imprentas salían el progreso y los progresistas, ambos entintados hasta las cejas.

Los primeros fragmentos de Une histoire de l’imprimerie et de la chose imprimée se detienen en los rudimentos intelectuales y culturales que envolvieron los primeros libros impresos: la chose imprimée era algo nuevo que escapaba a la idea tradicional de transmisión cultural. Olivier Deloignon nos advierte en el prólogo: «Nous ne dirons presque rien des questions de foulage, de thixotropie ou de clivage de l’encre». El autor cree que ha llegado el momento de centrarse en cómo percibieron el fenómeno impresor a) los lectores que se sirvieron de él y formaron la atípica y numerosa población de los consumidores, b) los que lo utilizaron y formaron la «toute petite frange de la population» de los litterati o instruidos, y c) los que se arrogaron el derecho de controlar históricamente a los a y a los b: primero los censores y luego todos los demás o guardianes de la ortodoxia, proselitistas, abusadores, miedosos, neoliberales y publicitarios. Dicho de otro modo, estamos ante el clásico estudio binario que debe contraponer las sucesivas revoluciones que plantea la imprenta a las sucesivas reacciones que procuran los que temen los cambios. Pero Deloignon no es un historiador ingenuo –es más, el currículum en historia de la imprenta que se ha construido desde la tesis doctoral de 2008 sugestivamente titulada Ut architectura, ars typographica demuestra que además de ser hombre advertido está bien informado–, por lo que no olvida que las puertas que traen la progresión sufren siempre el ímpetu de la regresión, y que a veces se convierten en puertas giratorias o en paradoja.

Santamarina Sancho, María; Núñez Delgado, Pilar (eds.). Educación literaria en las aulas [fitxer informàtic]: propuestas para actuar. Barcelona: Octaedro, 2023. 179 p. (Horizontes Universidad). ISBN 978-84-19690-67-8. 10,99 €.

Us presentem el llibre Educación literaria en las aulas: propuestas para actuar, editat per María Santamarina Sancho i Pilar Núñez Delgado publicat a Barcelona per Octaedro el 2023, dins la col·lecció «Horizontes Universidad» (179 p.). Ha estat escrit per una sèrie de professors i professores, fins a vint-i-un, procedents de diverses universitats d’àmbit llatinoamericà així com la Universitat de Granada, i té com a objectiu posar en mans de mestres i professorat de Secundària una eina útil i molt necessària per incentivar l’interès de l’alumnat per la literatura des de punts de vista diferents i complementaris amb «vocació transformadora» posant de relleu aspectes tan actuals i necessaris com la igualtat de gènere i la multiculturalitat com a eixos vertebradors.

International bookselling markets [en línia]: report 2023. Brussels: European and International Booksellers Federation - EIBF, 2024. 17 p. <https://europeanbooksellers.eu/system/files/2024-09/2023%20EIBF%20International%20Bookselling%20Markets%20report%20_0.pdf>. [Consulta: 8.2.2025].

Aquest és el quart informe consecutiu elaborat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF d'ara endavant) en el qual es resumeixen les tendències actuals en la venda de llibres al món. Abans d’endinsar-nos en els continguts i principals conclusions de l’informe, és important començar destacant el paper clau de les associacions del món editorial en posar a l’abast del sector –però també de les administracions públiques i del gran públic– informació sobre l’economia, les necessitats i les tendències que caracteritzen la indústria. És aquesta informació la que permet establir objectius, estratègies i sobretot la presa de decisions per a un futur pròsper i sostenible per al món del llibre i, en especial, dels seus llibreters. En aquest sentit, fa uns mesos en aquest mateix blog es publicava una ressenya sobre un recent informe al voltant de les llibreries i la sostenibilitat promogut també per l’EIBF.

Ghelam, Sarah; Robinson, Spencer. Où sont les personnages LGBTQI+s en littérature jeunesse? [Strasbourg]: On ne compte pas pour du beurre, 2024. 157 p. (J’aimerais t’y voir). ISBN 978-2-49406-008-1.

El llibre Où sont les personnages LGTBQI+s en littérature jeunesse (On són els personatges LGTBQI+s de la literatura infantil?) forma part de la col·lecció «J’aimerais t’y voir» (M'agradaria veure-t’hi) i ofereix un espai per reflexionar sobre la recerca i les pràctiques actuals al voltant de les representacions en la literatura infantil, més precisament dins de la producció d'àlbums infantils a França. A més a més, en els seus llibres, les llistes bibliogràfiques completen un treball exhaustiu i molt meticulós per poder donar una perspectiva àmplia i diversa.

Murat, Laure. Relire: enquête sur une passion littéraire. Préf., Laure Adler. Paris: Flammarion, 2024. XI, 302. (Champs. Essais). ISBN 978-2-0804-5161-3.

Som el que rellegim. I rellegim per retrobar-nos amb el jove (o simplement pretèrit) lector que un dia vam ser, per deixar-nos sorprendre de nou o per experimentar el gust agredolç del pas del temps.

El llibre que aquí ressenyem és, en realitat, l’edició de butxaca de la primera edició publicada per Flammarion en 2015 i que suposa un original estudi sobre el mecanisme i l’experiència de la relectura, basat en una enquesta que l’autora, historiadora i professora de literatura a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, Laure Murat (París, 1967), va dur a terme en 2013.

Croce, Priscille. Où sont les albums jeunesse antisexistes? Préfaciers, Elsa Kedadouche, Sarah Ghelam. [Strasbourg]: On ne compte pas pour du beurre, 2024. 120 p. (J’aimerais t’y voir). ISBN 978-2-49406-009-8.

Aquesta obra és una guia que té com a objectiu presentar un estat de la qüestió sobre els àlbums il·lustrats infantils antisexistes que s’han publicat durant els darrers cinquanta anys a França, mostrar-ne els diversos enfocaments i també les seves limitacions. Per fer-ho, dedica un primer capítol a les editorials d’avantguarda (tal com les qualifica l’autora) que han publicat aquests àlbums. L’autora afirma que la publicació dels primers àlbums antisexistes s’inscriu dins del context històric dels esdeveniments de Maig del 68. Un exemple és l’aparició de les Éditions des femmes el 1973, iniciativa pionera a Europa, a partir del Mouvement de Libération des Femmes, però també d’altres, com Dalla Parte Delle Bambine, editorial infantil feminista, o la catalana Lumen, amb la seva col·lecció «En favor de las niñas». Altres iniciatives editorials seguiran, com Le Sourire qui mord i la fita que arriba el 2005 amb el naixement de Talents Hauts, una editorial compromesa amb la lluita contra els estereotips, especialment els sexistes, i amb l’editorial La Ville Brûle. Més endavant, apareixeran a diverses editorials de caire més generalista col·leccions feministes, queers i antiracistes, sobretot durant el període que va de 2015 a 2020. Aquest és el cas de la col·lecció «Sorcières» de l’editorial Cambourakis; o la creació d’editorials compromeses amb aquesta agenda com les Éditions blast, Shed Publishing i On ne compte pas pour du beurre.

Desmurget, Michel. Feu-los llegir!: més llibres i menys pantalles. Trad., Imma Estrany, Núria Busquet. Barcelona: Edicions 62, 2024. 495 p. ISBN 978-84-297-8177-9. 21,90 €.

Desmurget, Michel. Más libros y menos pantallas: cómo acabar con los cretinos digitales. Trad., Lara Cortés Fernández. Barcelona: Península, 2024. 492 p. ISBN 978-84-1100-226-4. 21,90 €.

L’últim llibre de Michel Desmurget és una defensa fèrria de la lectura i dels seus beneficis en els infants, tant intel·lectuals com emocionals i socials, en contraposició a les pantalles. I això es veu de forma explícita des de la coberta, amb el títol imperatiu adreçat a famílies i educadors/es, que no deixa lloc a cap dubte (Feu-los llegir!: més llibres i menys pantalles) i amb la imatge: una colla de nens i nenes a l’aula llegint en tauletes digitals i una nena que en destaca, il·luminada pel llibre en paper que està llegint. Perquè el llibre pot ser el que marqui la diferència.