abril 2025

Barros, Lúcia. Crianças leitoras: famílias felizes. Prefácio, Fernando Azevedo. Braga: Opera Omnia, 2022. 109 p. ISBN 978-989-8858-85-6.

En català el títol d’aquest llibre podria ser Infants lectors, famílies felices. El seu propòsit fonamental és defensar la tesi que la lectura de bons llibres en família contribueix a la felicitat dels infants i dels adults. Lúcia Barros és professora bibliotecària d’educació primària, docent de l’Escola Superior de Educação del Instituto Politécnico de Viana do Castelo, i també formadora de professors. Doctorada en Estudis de l’Infant – Literatura per a la Infància (Universidade do Minho), des de fa quinze anys treballa en projectes de promoció de la lectura en contextos familiars. Crianças leitoras: famílias felizes recull testimonis d’aquesta experiència i al mateix temps aporta suggeriments i pistes per al lector que vulgui ser mediador de lectura. Es tracta de contribuir a donar una resposta a la pèrdua dels hàbits de lectura de les famílies portugueses i, per això, també de l’alumnat.

Szpilbarg, Daniela; Mihal, Ivana. Participación de las mujeres en el sector editorial latinoamericano [en línea]. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe – Cerlalc, 2024. 61 p. <https://cerlalc.org/publicaciones/participacion-de-las-mujeres-en-el-sector-editorial-latinoamericano/>. [Consulta: 26.3.2025]. ISBN (PDF): 978-958-671-275-0.

Presentado a la manera de un informe que da cuenta de la investigación piloto llevada a cabo en el sector editorial de Argentina, Colombia, Chile, Guatemala y Perú por las investigadoras Daniela Szpilbarg e Ivana Mihal, este trabajo dista mucho de limitarse a ofrecer una somera descripción de la Participación de las mujeres en el sector editorial latinoamericano, mostrándose más bien como, cuando menos, un inmejorable punto de partida para ulteriores investigaciones en el campo de los estudios del libro y la edición. Empleando herramientas sociológicas, principalmente encuestas y gráficas, tanto como un enfoque metodológico comparativo fuertemente anclado en la teoría feminista, con especial atención al modo en que en ésta se ha pensado, por ejemplo, en la categoría de trabajo, Szpilbarg y Mihal le ofrecen al lector y la lectora –especialista o no en temas de edición– un diagnóstico crítico en torno a la importancia de entender, documentar y, por supuesto, transformar las condiciones de la mujer en el sector editorial de América Latina.

Malumián, Víctor. El destino de una caja. Pról., Andrea Palet. [Querétaro]: Gris Tormenta, 2024. 87 p. (Editor; 15). ISBN 978-607-59556-9-8.

Us heu preguntat mai com arriben els llibres a les llibreries? Òbviament, en una furgoneta, és clar, però i el procés fins arribar a aquí? Un cop s’han imprès, què passa, amb els llibres?

Aquest llibret (87 pàgines) explica el procés de distribució dels llibres a partir de la pròpia experiència personal de l’autor. Anys després d’haver constituït una editorial, es va llençar al món de la distribució a l’Argentina. Sobretot de la distribució d’allò que anomenem «editorials independents» i que, segons l’autor, no poden dependre de les distribuïdores multinacionals. Segons Malumián, «el ecosistema del libro necesita, en la misma medida, de la curiosidad del lector, de la pasión del librero, de la sensibilidad de la editorial y de la intervención certera de un buen distribuidor».

López, Alfred J.; Quintana-Vallejo, Ricardo (eds.). The Routledge companion to literature and the Global South. Abingdon-on-Thames: Routledge, 2023. 320 p. (Routledge literature companions). ISBN 978-1-032-07546-4.

English version at the end

Resulta pràcticament impossible, en una ressenya, resumir i comentar de manera significativa un estudi mastodòntic que conté 24 capítols. Per aquest motiu, exposarem el fil conductor principal de cada secció i comentarem amb més detall tres capítols que exemplifiquen la feina feta pels acadèmics que han fet les seves contribucions en aquest Companion.

Martínez Vallés, Luis. La máquina del tiempo y otros viajes temporales. Barcelona: Minotauro, 2024. 254 p. ISBN 978-84-450-1854-5. 18 €.

Començo a escriure aquesta ressenya i, sobre la taula, hi tinc el meu rellotge de butxaca. És un model antic, podríem dir-ne vintage, i mentre teclejo va fent tic-tac. Abans d’acabar la primera línia, crec que l’he sentit marcar uns quatre o cinc segons. El miro, les agulles indiquen les 10 hores i 8 minuts. Retorno a la pantalla, i veig que el rellotge de la barra d’eines marca una hora diferent, les 22:14; el marge em molesta, així que agafo el de butxaca i, tot girant els engranatges, l’avanço uns minuts fins a fer-los coincidir. Tot seguit torno a escriure. Més tic-tacs. Fer aquesta crònica m’ha «costat» (metàfora econòmica) uns 50 segons més, però tampoc sé en què els he invertit. Han passat, s’han esfumat. I ara els dos rellotges diuen que són les 22:16. Quin viatge al futur més prosaic, em dic.

Woods, Evie. La librería perdida. Trad., Isabel Murillo Fort. Madrid: HarperCollins Ibérica, 2024. 445 p. (Narrativa). ISBN 978-84-1064-039-9. 20,90 €.

M’arriba a les mans La librería perdida, d’Evie Woods, i m’adono que no conec l’autora, que mai no l’he llegida. Per tant, abans d’encarar la lectura d’una obra de títol estimulant, decideixo documentar-me una mica sobre els treballs de Woods, pseudònim d’Evie Gaughan, autora de best-sellers com The story collector, The heirloom i The mysterious bakery on rue de Paris.

Lupton, Ellen. Pensar con tipos: una guía clave para estudiantes, diseñadores, editores y escritores. 2.ª ed., rev. y ampl. [Barcelona]: GG, 2024. 255 p. ISBN 978-84-252-3541-2. 26,90 €.

Desde que se publicó por primera vez en inglés (Princeton Architectural Press, 2004), Pensar con tipos de Ellen Lupton ha sido una referencia esencial en el mundo del diseño gráfico en general y para el estudio de la tipografía en particular. Su subtítulo (Una guía clave para estudiantes, diseñadores, editores y escritores) ya era una evidente declaración de intenciones, con un enfoque didáctico dirigido a un público muy amplio. El resultado era una obra erudita pero accesible, en la que los aportes teóricos de una de las más grandes especialistas y divulgadoras mundiales sobre tipografía están acompañados por una amplia y cuidadísima selección de imágenes que complementan al texto y facilitan su comprensión.

Gago González, José M.ª Progresistas, demócratas y valencianistas: editores y libreros en el País Valencià: 1962-1989. València: Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2023. 271 p. (Estudis universitaris; 188). ISBN 978-84-7822-323-7. 18 €.

Podríem pensar que el llibre Progresistas, demócratas y valencianistas: editores y libreros en el País Valencià: 1962-1989, de José María Gago González, és una història completa de la indústria editorial valenciana i del comerç del llibre en el període que anuncia el títol. Voldríem pensar-ho, sobretot, perquè el País Valencià no té encara una obra assimilable a la de Manuel Llanas per a Catalunya.[1] Però si ens fixem en els tres qualificatius que encapçalen el títol, ja podem intuir que aquest estudi posa més l’èmfasi en una manera de ser i de fer que en les qüestions econòmiques o gremials del món del llibre valencià de la segona meitat del segle XX.

Tellier, Virginie; Laroque, Lydie (dirs.). Médiations pour la littérature de jeunesse au XXIe siècle: enjeux et pratiques. Pessac: Presses Universitaires de Bordeaux, 2024. 242 p. (Études sur le livre de jeunesse). ISBN 979-10-300-1062-6.

En 2021 el profesorado del máster en Literatura Infantil que se imparte en la CY Cergy Paris Université organizó, en colaboración con el Centro Nacional de Literatura para Jóvenes (CNLJ), la tercera Bienal sobre Literatura Infantil y Juvenil, en esta ocasión en torno a «La médiation autour du livre de jeunesse en Europe au XXI siècle». La obra que comentamos reúne quince de las aportaciones habidas en aquel encuentro.

A la ratlla del desig: cinquanta anys de crítica cultural: Els Marges (ed.). Lleida: Pagès Editors, 2024. 403 p. (Argent viu; 174). ISBN 978-84-1303-565-9. 23 €.

Cal dir-ho d’entrada: Els Marges és molt més que una revista. Durant cinc dècades (1974-2024), a Els Marges els lectors hi han pogut polsar el batec del temps en l’àmbit de la nostra cultura en sentit ampli, i de manera concreta, en la preservació i defensa del nucli de qualsevol nació, també de la nació catalana: la llengua i la literatura que li són pròpies.