abril 2023

Alcolea, Ana; Guirao, David. El maravilloso mundo de los libros. Madrid: Anaya, 2022. 79 p. ISBN 978-84-698-9096-7. 17,95 €.

Llibres que parlen de llibres, llibres que ens ajuden a conèixer la història, l’evolució, les tècniques, i tot l’indispensable al voltant de l’art de l’escriptura i de la literatura al llarg dels temps.

L’Ana Alcolea al text, i el David Guirao a les il·lustracions, ens conviden a fer un viatge màgic i meravellós al voltant dels llibres, des dels seus inicis fins a l’actualitat. Sota l’acurada edició del Grup Anaya, el jove lector (i els no tan joves també) descobriran els materials o suports amb què la humanitat va començar a narrar històries, els utensilis per escriure’ls, els moltíssims alfabets a través dels quals s’han deixat paleses les històries a explicar.

PUZ: 2022, cuatro décadas de cultura editorial. Coord., Pedro Rújula. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2022. 547 p. ISBN 978-84-1340-491-2. 10 €.

Habitualment les editorials universitàries acostumen a ser les grans desconegudes per al gran públic en general. Més enllà dels títols dedicats a la divulgació científica, l’especialització dels continguts que editen fa que provoquin un interès a una miríada de «petits» nínxols de lectors i per això l’impacte econòmic que generen les vendes de cadascun dels seus títols és modest. Centrades en la comunicació de la recerca duta a terme per investigadors tant de la pròpia institució com d’arreu del món, difícilment els seus best-sellers poden arribar a traure el cap en les llistes de més venuts per Sant Jordi. 

Escriptors africans. [Per] GELA, Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades; coord., Pere Comellas Casanova. [Igualada]: Edicions del Rec; [Barcelona]: Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, 2022. 218 p. ISBN 978-84-09-43886-0. 25 €.

«Havíem comentat llargament les ambigüitats de vegades confortables, sovint humiliants, de la nostra situació d’escriptors africans (o d’origen africà) en el camp literari francès. De manera una mica injusta, i perquè els autors africans de les generacions precedents eren unes dianes evidents i fàcils, aclaparàvem llavors els nostres primogènits. Els fèiem responsables del mal que patíem: el sentiment de ser incapaços de no tenir el dret (és el mateix) de dir d’on veníem».
Mohamed Mbougar Sarr. La plus secrète mémoire des hommes. Paris: Philippe Rey; Dakar: Jimsaan, 2021.

* * * * * * * *

Baron, Naomi S. How we read now: strategic choices for print, screen, and audio. New York: Oxford University Press, 2021. XI, 284 p. ISBN 978-0-19-008412-7.

Naomi S. Baron es una lingüista americana que ha dedicado gran parte de su vida a desentrañar los problemas del lenguaje y la lectura en el entorno digital, con trabajos pioneros desde los primeros momentos del desarrollo de la red hasta investigaciones más recientes como la que ahora comentamos. Su obra Always on: language in an online and mobile world, publicada en 2008 por Oxford University Press, ganó el premio English-Speaking Union’s HRH The Duke of Edinburgh ESU English Language Book en el año 2008. Con posterioridad publicó, también en Oxford University Press, Words onscreen: the fate of reading in a digital world, obra de 2015, que se puede considerar un precedente de How we read now, en tanto que está animada por la mismas preocupaciones y algunas de las hipótesis que se desarrollan con más detalle en el título de 2021. Por ejemplo, en el desarrollo del concepto de «affordances», entendidas como las propiedades inherentes a los diferentes medios que propician su uso en virtud de estas. En este sentido, habla de las «affordances» de lo impreso y de lo digital, y plantea una interesante hipótesis que, en cierto modo, contesta en su obra posterior: ¿Tienen los lectores sus propias «affordances» que los inclinan hacia un tipo de lectura u otro?

Seierstad, Åsne. El llibreter de Kabul. Trad., Carles Sans. Barcelona: Edicions 62, 2022. 332 p. (El balancí; 480). ISBN 978-84-297-8031-4. 19,90 €.

Åsne Seierstad és corresponsal de guerra. Nascuda a Noruega, ha fet reportatges a Kosovo, Txetxènia i Afganistan. Va escriure El llibreter de Kabul l’any 2002, recollint la seva experiència amb el llibreter Sultan Khan i la seva família.

En l’edició de 2022 del llibre, Seierstad afegeix un proemi en què reflexiona sobre la tornada dels talibans al poder i com això ha retornat Afganistan a una de les èpoques més fosques de la seva història (si és que mai n’hi va haver una de lluminosa). Les coses han canviat molt des que Seierstad va escriure el llibre, i malauradament, no per millorar.