Koegler, Caroline; Norrick-Rühl, Corinna. Are books still «different»?: literature as culture and commodity in a digital age. Cambridge, etc.: Cambridge University Press, 2023. 106 p. (Elements in publishing and book culture). Disponible en pdf: https://doi.org/10.1017/9781108982450. ISBN 978-1-108-98712-7.
L’editorial Cambridge University Press ofereix en accés obert el llibre Are books still «different»?: literature as culture and commodity in a digital age escrit per Caroline Koegler i Corinna Norrick-Rühl, investigadores de la Universitat de Múnic. Com és habitual en aquest format de publicació, els qui així ho prefereixin poden optar per la compra d’un exemplar imprès del volum.
Aquest treball explora la qüestió fonamental sobre si els llibres mantenen una posició única en l’era digital. Per descomptat, ja s’ha escrit molt al llarg dels anys sobre la relació entre el llibre (com a objecte, concepte i model de distribució i preservació del coneixement i del fet literari) en el context del món digital. En aquest sentit, no han faltat els estudis i els intents de predir el futur per sentenciar tant que el llibre desapareixerà donant pas a la pantalla, com per defensar la seva pervivència més enllà de qualsevol innovació provinent de l’esfera digital. Això no vol dir que el debat estigui esgotat, atès que es tracta d’observar la reacció de diferents agents implicats (lectors, autors, editors, llibreters...) i interessos creuats (no només industrials o culturals) davant d’unes tecnologies i hàbits de consum i formes de producció que estan en un canvi constant i encara accelerat.
En aquest sentit, l’obra que analitzem explora amb profunditat les tensions existents entre la percepció dels llibres com a béns culturals únics i la seva funció com a mercaderies en un context de consum dins d’un espai cada cop més digitalitzat. Adoptant una perspectiva interdisciplinària que integra els estudis literaris i editorials, aquest estudi interroga el concepte de «diferència» aplicat als llibres, examinant-ne les dimensions discursives, polítiques i comercials.
Com a producte de consum i, per tant, subjecte a les dinàmiques del mercat, l’estudi sobre el llibre i la seva consideració como a bé cultural, el treball no pot abastar la totalitat de supòsits del mercat global i les adaptacions legals aplicades als diferents països i entorns. Així, el llibre comença amb una anàlisi històrica sobre la percepció dels llibres com a béns excepcionals i les implicacions econòmiques: les autores subratllen com aquesta idea ha estat defensada tant per regulacions polítiques com per narratives culturals. Un dels casos que plantegen és la llei del preu fix per als llibres del Regne Unit que es va abolir l’any 1997. De fet, aquesta llei és fonamental en el llibre i inspira el títol, ja que l’argumentació es va basar en el fet que els llibres són objectes de consum diferents. Com se sap, el nostre mercat manté una protecció similar encara avui, a més d’un IVA reduït per al llibre (tant imprès com digital). Així doncs, encara que és evidentment impossible cobrir tots els supòsits regionals dels lectors, el context aportat és suficient per comprendre el tracte fiscal i mercantil que s’ha atorgat al llibre en el nostre entorn, que, sí, ha sigut diferent a altres productes culturals i d’entreteniment.
El segon capítol de l’estudi, encara que curt, és el que pot resultar de més interès per al lector centrat en l’estat del llibre al món digital. Les autores mostren que la digitalització ha alterat no només els processos de distribució del llibre, sinó també la definició del llibre com a objecte, una qüestió ben treballada en multitud d’estudis previs sobre el concepte de llibre digital i la simbiosi entre forma i format en la desmaterialització de la pàgina impresa. És clar que un llibre digital és un bé intangible, una part d’un flux de dades a Internet i en dispositius de consum especialitzats (amb productes com els coneguts Kobo o Kindle) o generals (como un mòbil o una tauleta), deslligats d’una entitat física singular. Això, naturalment, canvia el seu valor simbòlic i econòmic, però també la percepció d’una possible «diferència» com a objecte cultural. No en va, aquesta desmaterialització també canvia els mecanismes d’escriptura i publicació (amb l’autopublicació en plataformes de venda en línia), no només els de compra i consum, i, amb ells, els processos de curació editorial. Per les autores, aquestes transformacions posen en qüestió els mecanismes tradicionals de valoració cultural i econòmica dels llibres.
Les implicacions per a la percepció mercantil del llibre que s’hi identifiquen són multidimensionals. A les ja assenyalades, el caràcter diferencial del llibre es potencia des de la construcció auràtica del llibre com un bé cultural superior com a estratègia de màrqueting. La qüestió que plantegen és si aquesta «diferència», al miasma de la digitalitat, es percep de la mateixa manera. Un mercat global i digitalitzat no té per què mantenir paràmetres de percepció cultural, ni una dinàmica de protecció de la (pròpia) cultura, si l’explotació capitalista característica de les corporacions tecnològiques s’imposa sobre altres consideracions ètiques, polítiques o intel·lectuals.
I és que la relació entre la literatura i el mercat ha estat complexa a l’últim segle, movent-se entre una visió tardocapitalista de consum irracional i un discurs de superioritat moral per les seves potencials característiques com a ítem cultural. Aquesta vida amfíbia del llibre és, per descomptat, ser totes dues coses: mercaderia i producte cultural. Una de les conclusions a què condueix el volum és que no es pot negar la necessitat de mantenir polítiques de protecció que es puguin aplicar en una dinàmica comercial moderna i de canvis accelerats.
Are books still «different»? ens ofereix una reflexió profunda sobre la naturalesa canviant dels llibres en un context globalitzat i digitalitzat que ens pot ajudar a aprofundir en els contextos glocals d’un mercat que, en tot cas, està encara en fase de reinvenció i reconceptualització. És cert que el llibre ha de ser repensat i que hi ha aspectes de la seva diferencialitat tradicional que potser ja no podem aplicar avui dia si parlem de producció llibresca estrictament digital, o que genera conflictes en una edició doble (digital i impresa), consideracions que són més industrials i materials que inherents a la construcció cultural del concepte del llibre en el nostre món. Amb el treball de Caroline Koegler i Corinna Norrick-Rühl aquest camí segueix obrint-se i ens dona més eines per analitzar els desafiaments del llibre i el seu mercat en el segle XXI.
Professor del Departament de Literatura Espanyola i Hispanoamericana de la Universitat de Salamanca
Afegeix un nou comentari