juny 2025

Reed, Shannon. Why we read: on bookworms, libraries, and just one more page before lights out. Toronto: Hanover Square Press, 2024. 329 p. ISBN 978-1-335-00796-4.

Shannon Reed es una escritora y profesora estadounidense. Colabora en publicaciones tales como The New Yorker o McSweeney’s Internet Tendency. En la actualidad, da clases en la Universidad de Pittsburgh como profesora de escritura creativa y ha trabajado también como profesora en centros educativos de primaria y secundaria en Pensilvania y Nueva York.

Es importante mencionar este recorrido profesional, ya que Why we read…, al igual que su otro libro publicado, es en gran parte autobiográfico. Why we read… es una invitación y una loa a la lectura, basada y acompañada de recuerdos de su propia experiencia familiar y personal, sobre todo de su actividad educativa como profesora de lengua y literatura. El libro se centra en las obras literarias –novela principalmente, aunque también aparecen el teatro y la poesía–, por lo que no se hace mención de ensayos u otras obras consideradas como de no ficción.

Anta, José Manuel; Abril, Luis; Gálvez, Ismael; Mellado, Arantxa. Libro blanco de la distribución POD [en línia]. [Madrid]: Fande (Federación de Asociaciones Nacionales de Distribuidores de Ediciones), 2024. 45 p. <https://www.podiprint.com/wp-content/uploads/2024/10/interactivo_BLANCO_POD.pdf>. [Consulta: 21.4.2025].

Quina és la vostra opinió sobre la distribució POD (print on demand, impressió sota demanda)? És la qüestió que se’ns planteja en aquesta ressenya a demanda.

L’època digital (n’hem de dir era?) ha trasbalsat el camp del llibre com probablement encara res no ho havia fet d’ençà de Gutenberg. El llibre, artefacte o objecte, manté la mateixa estructura sense modificacions remarcables, siga en paper o digital. Ara bé, tot al seu voltant és diferent. Tot s’ha metamorfosat. Com podem haver introduït tot de canvis i mantenir-ne el resultat? Aquesta aparent paradoxa no ha infantat, ara per ara, una realitat nova. O sí. El llibre en paper continua sent un aplec de planes tipogràficament estructurades i impreses que afegides una rere l’altra, i plec rere plec, es relliguen en unes cobertes o s’apeguen a unes cobertes que els fan de protecció. Res que no fes Gutenberg (encara que sense les tapes). Potser algú em dirà ara, «però el llibre digital és una altra cosa: un no-objecte (en un objecte: l’aparell electrònic)». Ver: és una imitació.

Seminari de la Crítica Literària (2n: 2023: Barcelona). D’on partim?: 20 de setembre de 2023, Barcelona. Barcelona: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, 2024. 133 p. (Quaderns divulgatius; 74). No venal. Disponible també en línia a: https://www.escriptors.cat/quadern-74/ii-seminari-critica

L’any 2022 es va celebrar el I Seminari de la Crítica Literària i van quedar obertes algunes qüestions sobre «Què és la literatura catalana?». En la primera edició es van abordar temes com la subjugació al nacionalisme castellanista, les limitacions del mercat literari, els criteris de les publicacions periòdiques i la precarietat laboral, els quals van desembocar en la necessitat, el 2023, d’una segona edició del Seminari, titulat «D’on partim?».

Petit, Michèle. Los libros y la belleza: somos animales poéticos. Pról., Daniel Goldin; trad., Olalla García. Pontevedra: Kalandraka, 2024. 211 p. ISBN 978-84-1343-256-4. 16 €.

Llegir Michèle Petit esdevé un passeig agradable on redescobrir la passió i la convicció per la lectura com a eina de transformació de la societat. Michèle Petit (París, 1946) és una destacada antropòloga francesa especialitzada en l’estudi de la lectura i la seva influència en la reconstrucció de la identitat. Fins a la seva jubilació, ha estat investigadora de la Universitat de París 1, i és membre honorària del laboratori LADYSS (Laboratori de Dinàmiques Socials i Recomposició dels Espais) del Centre Nacional per a la Investigació Científica (CNRS) a França.

Cummings, Brian. Bibliophobia: the end and the beginning of the book. New York: Oxford University Press, 2022. XXI, 562 p., [2] f. de làm. ISBN 978-0-19-284731-7.

Bibliophobia és un llibre que conté un ampli recorregut històric per les diverses facetes de la creació documental des de l’inici de la comunicació escrita en un format físic fins a l’era digital, passant per tota mena de fòbies i fílies que han provocat i provoquen les idees escrites en l’esser humà i les societats. Tota l’obra està ben il·lustrada amb exemples i amb diversitat de fotografies i referències bibliogràfiques. No segueix un ordre cronològic en el seu discurs, sinó que exemplifica diferents temes al llarg de la història, comuns en el temps, anant del present al passat i viceversa.

Perri, Emilia Cinzia (texto); Vanni, Silvia (dibujo). Sylvia Beach. Trad., Inés Sánchez Mesonero. Madrid: Liana, 2024. 172 p. (Bromelia; 26). ISBN 978-84-10158-14-6. 23 €.

Existen librerías míticas –muchas se pueden conocer en el excelente Librerías, de Jorge Carrión, cuya nueva edición revisada, actualizada y expandida salió recién publicada por Galaxia Gutenberg– como también hay libreros y libreras legendarios. En el mercado editorial actual, vivimos una moda de libros que tienen librerías o libreros como protagonistas, pero los letraheridos saben que hubo solamente una Shakespeare and Company y una Sylvia Beach: quizás el dúo librería-librera más conocido del mundo.

Jiménez-Pérez, Elena del Pilar. Leer nos hace humanos. Barcelona: Octaedro, 2023. 141 p. (Recursos educativos). ISBN 978-84-18083-34-1. 20 €.

Elena Jiménez-Pérez és professora del Departamento de Didáctica de las Lenguas, las Artes y el Deporte a la Facultad de Ciencias de la Educación de la Universitat de Màlaga. La intenció d’aquest llibre, segons que es diu a la contracoberta, és oferir directrius generals en educació com a base fonamental per tal de desenvolupar la labor docent, no només en l’àmbit de la lingüística, però sí centrada en aquesta.

Biagini, Cédric. El e-book: la muerte del libro: la guerra por el control de la atención. Madrid: Popular, 2023. 234 p. (El imperio digital; 1). ISBN 978-84-7884-927-7. 23 €.

L’any 2012, Cédric Biagini va publicar a França L’emprise numérique: comment Internet et les nouvelles technologies ont colonisé nos vies, o el que és el mateix, «La dependència digital: com Internet i les noves tecnologies han colonitzat les nostres vides». Poc més de deu anys després, l’Editorial Popular va decidir dividir el llibre en tres parts, i el 2023 va publicar-ne la traducció de la primera, davant la qual ens trobem avui: El e-book: la muerte del libro: la guerra por el control de la atención.[i]

Miquel y Planas, R. El purgatori del bibliòfil: novela fantàstica. Barcelona: Males Herbes, 2024. 181 p. (Distorsions; 114). ISBN 978-84-127824-8-6. 17 €.

«Aquell vespre havía arribat jo a casa possehit d’un malhumor de tots els dimonis.» Així comença aquesta novel·la de sàtira fantàstica escrita per Ramon Miquel i Planas, publicada per primera vegada el 1920. L’autor (1874-1950) fou un bibliòfil que dedicà la seva vida a tot allò que envolta el llibres: com a editor, traductor, investigador, escriptor, bibliògraf, etc. Fou autor de diverses obres, entre les quals destaca Bibliofília: recull d’estudis, observacions, comentaris y noticies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular, publicada en dos volums entre el 1911 i 1920, o La llegenda del llibreter assassí de Barcelona (1928).