Radioscopie de la librairie indépendante en Provence-Alpes-Côte d’Azur [en línia]: 2017-2022. Aix-en-Provence: Agence régionale du Livre Provence-Alpes-Côte d’Azur, 2023. 57 p. <https://www.livre-provencealpescotedazur.fr/media/pages/ressources/etudes-et-publications/radioscopie-de-la-librairie-en-provence-alpes-cote-d-azur/9ed8effd4b-1683898020/radioscopiedelalibrairie-2023.pdf>. [Consulta: 20 gener 2024].
La pandèmia de 2019 ens va fer replantejar moltes coses i va posar sobre la taula alguns temes problemàtics a resoldre. Un d’ells va ser el valor de la lectura i la necessitat de disposar de llibreries. Es van declarar les llibreries com a establiments culturals «de primera necessitat», fet del qual es deriva per extensió que la lectura és imprescindible per al bon estat mental i anímic de les persones, i l’accés a la cultura, un dret essencial. De fet, la situació de confinament va provocar un augment en la demanda de llibres, ja que altres formes d’oci que requereixen presencialitat estaven restringides. Però quin efecte real va suposar per a les mateixes llibreries el fet d’haver de sobreviure en unes circumstàncies tan excepcionals, i com va afectar-ne el funcionament posterior?
En aquest estudi podem veure detalladament aquesta informació en l’àmbit geogràfic concret de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, al sud de França, entre els anys 2017 i 2022.[1] Per proximitat, en alguns casos podríem extrapolar els resultats també al nostre territori, ja que el fet que fos una circumstància a nivell mundial va provocar que s’adoptessin mesures semblants, i en general la situació actual de les llibreries es regeix bastant per les tendències globals.
La primera part de l’estudi ens parla sobre la tipologia de les llibreries del territori, la segona n’estableix una cartografia, i la tercera se centra en l’evolució de l’economia entre els mesos de març de 2017 i març de 2022.
La tendència de la dècada anterior a l’esclat de la pandèmia mostrava la fragilitat del sector, amb pèrdues en volum i valor a causa en part de la disminució del pressupost familiar dedicat a comprar llibres, cosa que es va modificar durant la pandèmia, quan el confinament va fer que la gent canviés les pantalles per la lectura. Per posar-ho en xifres, el 50 % de les llibreries tenien problemes de tresoreria en 2017; el 2021 només el 7 % i el 2022 el 16 %.
Es va produir un creixement inèdit gràcies a les mesures d’ajuda aplicades pel govern francès (subvencions, atur parcial, fons de solidaritat, compensacions pel tancament forçat, ajudes per a la inversió, bo cultural, etc.), cosa que, a més a més d’alleugerar les càrregues financeres de les llibreries existents augmentant-ne la liquiditat, també va encoratjar nous projectes d’emprenedoria: fins a 336 entre 2019 i 2022 (sempre al territori esmentat).
Tot i això, amb la reobertura dels comerços i els locals d’oci, les vendes van tornar a caure: tornen els viatges, l’esport, l’oci... Es produeix una inflació en els preus que obliga a administrar-se amb prudència; les subvencions s’acaben i les llibreries han de tornar a fer malabars per poder encaixar el pes de les despeses, el pagament dels salaris, equilibrar l’estoc amb les novetats, renovar la clientela i modernitzar els punts de venda... Les despeses externes (lloguer, manteniment, honoraris comptables, comissions bancàries, transport, salaris, subministraments, impostos, etc.) fan que hi hagi poca amortització, un baix marge de benefici i una baixa massa salarial, cosa que provoca problemes financers: deutes, resultats negatius, poca rendibilitat, poca estabilitat.
És per això que, moltes vegades, tot i que al voltant del 90 % del producte ofert són llibres, gairebé sempre s’ha de complementar amb altres articles, com objectes de papereria, postals, jocs i joguines, cafès i pastisseria, premsa, etc., a més d’apostar per les novetats i els títols dels grans grups editorials. El fet és que les grans superfícies i plataformes de venda en línia s’han emportat una bona part dels clients; no es pot competir contra aquest tipus d’empreses i els seus recursos, i molts cops la proximitat d’un d’aquests llocs de venda frena les aspiracions d’obrir una llibreria. Tot i que la repartició dels punts de venda sigui del 51 % de llibreries independents (90 % són en forma d’empresa tradicional, i la resta associacions o cooperatives), 40 % de quioscos i 9 % de grans superfícies especialitzades, aquestes últimes acumulen un alt volum de mercat.
Aquest estudi també ens mostra que la geografia, la densitat demogràfica i el preu dels lloguers marca el tipus de llibreries que hi ha a cada territori i la clientela que les freqüenta. Per exemple, al sud de França notem una gran concentració de llibreries a la costa; les grans superfícies es concentren en els principals centres urbans d’atractiu turístic, comercial i cultural, especialment a Marsella, i, en canvi, a les zones muntanyoses no n’hi trobem cap. En els pobles petits, la clientela és fixa i, per tant, s’ha de cuidar; s’hi pot trobar premsa i normalment el negoci és portat per una sola persona, cosa que fa difícil tenir un relleu en el cas que hagi de tancar. Les topografies especials, és a dir, aquelles que tenen una població estacional, nuclis pròxims més interessants o un temps llarg de trajecte per arribar-hi, obliguen a tenir comerços multiproducte, que acaben sent supermercats amb una petita secció de llibres, o fins i tot llibreries itinerants.
Per últim, l’estudi també ens ofereix unes pautes financeres molt útils per determinar els nivells convenients de tresoreria, deute, liquiditat, solidesa, poder adquisitiu, autonomia i rendibilitat que hauria de tenir una llibreria per funcionar bé calculant-ne entre d’altres el cicle de venda, és a dir, cada quan es renova l’estoc (període de rotació) i la rapidesa amb què es paga als proveïdors, o el temps que caldria per reemborsar tota la inversió feta.
És molt important, a l’hora d’obrir un negoci, veure el panorama general del sector. Informes com aquest són molt útils per a aquesta tasca, ja que ens mostren la realitat tal com és, ens fan conèixer els resultats de l’experiència de negocis ja establerts i ens dona pautes per fer-ho el millor possible tenint en compte tots els factors.
María Olivera Pérez
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
[1] De l’Agence régionale du Livre Provence-Alpes-Côte d’Azur, entitat editora d’aquest treball, ja vam ressenyar en aquest blog un altre estudi fa un temps: Les librairies-cafés: guide pratique. (N. de la R.)
Afegeix un nou comentari