«Diàlegs: les altres cares del llibre» a l'entorn de les llibreries

El passat 17 de novembre de 2016, a la Llibreria Calders, va tenir lloc un dels «Diàlegs: les altres cares del llibre», organitzats per Tramoia, on conversaren sobre les llibreries l'amfitriona llibretera Isabel Sucunza i el llibreter Nacho Borraz de La Central (que substituïa l'anunciada Marta Ramoneda), moderats per l'escriptor i periodista Albert Forns.

La primera qüestió que sorgí fou què els havia portat a ser llibreters. Tots dos provenen de fora de Catalunya i, quan van arribar a Barcelona, «van flipar» amb el panorama llibrer de la ciutat. Ni a la Pamplona de Sucunza ni a la Saragossa de Borraz no només no «sonaven» autors catalans com Pla, o traduccions com La plaça del Diamant de Rodoreda, sinó que allà els referents eren la literatura espanyola clàssica, com Unamuno o Baroja, i hi havia poques editorials o molt especialitzades. Sucunza arribà a la conclusió que el que no t'explicaven era allò interessant i ho havies de descobrir anant a la biblioteca pública i a les llibreries. I com és que van acabar treballant en una llibreria barcelonina? Els dos provenen de carreres de lletres, però Borraz ja havia estat llibreter a Saragossa mentre que Sucunza va treballar a mitjans de comunicació relacionats amb el món del llibre.

Com a representants de dos models de llibreria diferents (La Central compta amb més de 20 anys i amb diverses llibreries, mentre que La Calders va obrir fa només un parell d'anys, durant la crisi), Forns va plantejar com s'organitzen per mantenir-se oberts. En el cas de Sucunza i Abel Cutillas, l'altre soci-llibreter de La Calders, quan van obrir es van plantejar «despeses fixes mínimes»: lloguer mínim, només ells dos treballant i una quantitat no exagerada de llibres (la compra inicial de llibres va suposar el mateix cost que les obres al local). També tenien clar que s'hi havia de poder fer activitats i, per tant, van reservar un espai per a tal fi. Pel que fa a l'horari, obren cada dia per aprofitar la dinàmica pròpia del barri. La Central, en canvi, no obre els diumenges (a excepció de la del MUHBA, Museu d'Història de Barcelona), però també té present que poder fer activitats, que no para de fer-ne, és fonamental, tot i que no sempre siguin els llibres l'eix d'aquestes activitats («cal donar un afegit cultural»; la cafeteria d'algunes llibreries són un altre servei que donen aquest valor afegit). Un altre element relacionat i important han estat les xarxes socials: els mateixos clients fan que la llibreria sigui coneguda i, a la vegada, permet als llibreters, també, organitzar activitats no proposades per editorials.

Però es continua venent llibres... com els compren les llibreries? En el cas de La Central, Borraz va explicar que centralitzen les compres de novetats i les compren, amb tres o quatre mesos d'antelació, als representants dels distribuïdors (figura de la qual es prescindeix cada vegada més a la ciutat de Barcelona) i segons àrees (narrativa, infantil, poesia, assaig, etc.). Compren grans volums de novetats, però Borraz també explicà que les editorials produeixen segons el que els demanen i, per tant, no és estrany que alguns títols s'exhaureixin. Després, depenent del que es va venent a cada llibreria, els llibreters encarregats de cadascuna compren aquells títols que necessiten o pels quals volen «apostar». En contraposició, el model de La Calders, que van obrir amb la idea de minimitzar les devolucions, tenen pocs exemplars de cada títol i no disposen de magatzem: com a molt, demanen 4 o 5 títols de cop o, si no, més, però en dipòsit per a activitats com presentacions, Sant Jordi, etc. Amb un exemple és més fàcil entendre els dos models: La Central ha comprat 1.000 exemplars de l'última novel·la de Ruiz Zafón (es posava a la venda el mateix dia 17); La Calders, des que va obrir, ha venut un Incerta glòria (el «seu» longseller) cada 10 dies, és a dir, entre 60 i 70 en total.

Seguidament va sorgir el tema de la col·locació: les editorials volen que els seus llibres siguin a les llibreries i no necessàriament exposats, però que hi siguin, i com més exemplars, millor, arriscant-se a un gran volum de devolucions. En el cas de La Calders, Sucunza explicà que «si el comercial és bo», només ofereix allò que voldrà comprar-li cada llibreria. I les reposicions? Dependrà de quant s'ha venut d'un títol, de quant de temps s'ha estat físicament a la llibreria abans d'haver-se venut o fins i tot segons la tria personal de cada llibreter. I a La Central ho compren tot? No, perquè, segons Borraz, tot i comprar molt, de tot el que es publica, només compren aproximadament el 15 %. I tot i comptar amb un fons d'uns 50.000 títols (30.000 menys que fa una dècada), encara poden recomanar i tenir un tracte personalitzat amb diversos clients, perquè fan rotar les propostes. Sucunza remarcà que a l'hora de recomanar s'ha de tenir en compte que, tot i recomanar un llibre que li agradi al mateix llibreter, no es pot recomanar un llibre dolent.

A la pregunta «per què et fas llibreter?», la resposta va ser, és clar, «per llegir llibres». Però quan llegeix un llibreter? La Isabel Sucunza diu que s'ha tornat una lectora «desorganitzada»: si no li interessa un llibre, ja no se l'acaba. Però matisa que ells no escullen sempre: moltes vegades són els clients qui recomanen als llibreters. I les ressenyes a premsa ajuden a vendre? Per si soles, generalment no, però si un llibre apareix a diversos llocs, l'acumulació sí que pot ajudar. Però, no obstant, a vegades no se sap per què un títol funciona molt i un altre no es ven, tot i fer la mateixa estratègia.

Pel que fa a les llibreries de barri, és dolent que n'hi hagi moltes? Segons en Nacho Borraz, tot i fer-se la competència, «és bo per al negoci» perquè (des del punt de vista del Raval) atrau que la gent vagi al barri i, si no hi ha el llibre en una llibreria, hi serà a l'altra. I les llibreries de segona mà? Doncs tenint present el cas del Mercat de Sant Antoni, amb les parades dels diumenges, Sucunza agraeix que hi siguin perquè no només no treu clients sinó que els fa passar per la llibreria. Però tot i aquesta interdependència, Sucunza també digué que La Calders no es pot considerar estrictament una llibreria de barri ja que, exceptuant els matins entre setmana, durant la resta d'hores hi va gent de tota la ciutat i també de fora.

Les llibreries competeixen amb les activitats? Dependrà de si són proposades per les editorials o creades per les mateixes llibreries: les segones, en ser pròpies, no generen competència; amb les primeres s'ha donat el cas que les editorials petites volen fer diverses presentacions en diverses llibreries i, per tant, a la llibreria no els surt a compte (a més que pot ser contraproduent per a l'editorial i l'autor si no hi ha públic).

Pel que fa a la competència electrònica, Forns els va demanar si venen e-books: La Calders no, i quan van obrir, no hi va haver cap llibreter que els aconsellés que en disposessin. A La Central, on també venen e-readers, l'e-book «funciona, però poc [...] el contingut no va més enllà del que pots trobar en una llibreria [...] i les editorials no saben què fer amb el preu». I com us afecta Amazon? No és competència, com tampoc ho són altres grans superfícies físiques, perquè les llibreries donen altres serveis que les grans empreses no poden oferir (les activitats). I, sobretot, el preu fix, afavoreix que la competència sigui més lleu.

Quina relació teniu amb els editors i els autors? Tant a La Calders com a La Central, els autors i editors coincideixen a preguntar on són els seus llibres, fins al punt que s'havia donat el cas que algun autor havia canviat ell mateix de lloc el seu llibre per fer-lo més visible, o editors que per les xarxes socials es queixaven de com se'ls hi exposaven. Però, actualment, amb l'auge d'editorials petites, el tracte és molt directe i la gestió d'activitats amb elles és molt més fàcil que no pas amb grans editorials amb diversos departaments. Per tant, com va apuntar la primera intervenció del públic, s'ha d'apostar per editorials petites? Sí, sempre i quan no es perdi de vista que les grans editorials també tenen títols de qualitat. I no són la venda de bestsellers de grans editorials les que permeten subsistir? Segons Sucunza, «els clients, generalment, saben què venem» i, per tant, que no trobaran segons quins títols. En el cas de La Central, Borraz explicà que hi venen bestsellers, però no en disposen de tots, ja que molts no arriben a un mínim de qualitat literària.

La següent pregunta del públic expressà que veia un interès general a la ciutat per la cultura (noves llibreries, actes amb força afluència de gent, etc.), i preguntà si el «notaven», aquest interès: van respondre que, a diferència d'altres països, on actes d'aquests tipus solen ser de pagament, aquí «tot s'aguanta per voluntariat» i, pel que fa a la creativitat d'editorials petites, destacaven que «tenen més llibertat» ja que no responen tant a vendre un determinat nombre d'exemplars i, per tant, poden escollir arriscar a l'hora de publicar i organitzar activitats.

Una altra intervenció del públic va preguntar quin paper tenen les administracions públiques, si donen suport a les llibreries en tant que dinamitzadores culturals: Sucunza va explicar que l'Ajuntament en dóna amb diversos tipus de subvencions, però que les que serveixen són aquelles que animen a portar gent a la llibreria; altres ajudes, com una que faciliti ampliar el fons, no són eficients si al final el fons no es ven. I les campanyes per fomentar la lectura, com la de «Fas 6 anys. Tria un llibre», són eficients? Per a Borraz, el que ajudaria seria que el pressupost destinat a biblioteques augmentés, perquè les biblioteques no són la competència de les llibreries: a la biblioteca, a través d'activitats, els infants trobaran els llibres, i després aniran a la llibreria. Sucunza recordà que, quan el conseller de Cultura es va reunir amb els llibreters per planificar concretament aquesta campanya, que cap dels llibreters li va donar suport.

Ha passat la crisi? Tot i que el sector del llibre viu en una crisi endèmica, i que com s'apuntava, el pressupost per a biblioteques ha disminuït o que les vendes han augmentat, però quasi imperceptiblement, és una bona notícia que «l'alegria financera dels bancs» d'abans de la crisi possiblement ja no tornarà i, per tant, no tancaran més llibreries a causa d'un ideal expansionista perquè les que han obert en temps de crisi, com La Calders, ja no han obert amb el propòsit de créixer.

La darrera pregunta del públic, amb la qual finalitzà l'acte, va voler saber què és i com s'aplica el nomenament de la UNESCO de la ciutat com a Barcelona Ciutat de la Literatura: tots tres, Borraz, Sucunza i Forns, creuen que encara s'està pensant què fer per aplicar-ho en un futur i, aprofitant l'avinentesa, es va voler saber si hi ha algun títol o autor que es vengui perquè s'identifica amb la ciutat (de la mateixa manera que passa, per exemple, amb Dublín i l'Ulisses): segons Borraz, el turisme de La Central del Raval relaciona la ciutat amb el supervendes internacional de Ruiz Zafón, però no és habitual aquesta identificació; segons Sucunza, els clients estrangers que viuen a la ciutat, per curiositat, sí que demanen històries que passin a Barcelona i, tenint en compte que majoritàriament aquests clients llegeixen en castellà, se'ls recomanen les novel·les traduïdes de Rodoreda o de Mendoza.

Text i fotos: Diego Ruiz Llamas
De la 5a edició de l'Escola de Llibreria

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.