Erdrich, Louise. El fantasma de las palabras. Trad., Susana de la Higuera Glynne-Jones. Madrid: Siruela, 2022. 349 p. (Nuevos tiempos; 500). ISBN 978-84-19419-11-8. 23,95 €.
Si a alguna cosa ens convida El fantasma de las palabras de Louise Erdrich, és a descobrir una Amèrica que el lector europeu desconeix. Una Amèrica amb una història que no és la història oficial, sinó la de molts habitants descendents de nadius americans d’arrels indígenes amb les veus massa sovint silenciades. Cal dir que Louise Erdrich és descendent de la tribu ojibwe i d’emigrants francesos i alemanys.
La història d’El fantasma de las palabras té lloc a Minneapolis al 2019 i 2020, en un període que va del principi de la pandèmia de la COVID-19 a la mort de George Floyd i de totes les manifestacions que han seguit aquest esdeveniment del qual la violència s’ha estès més enllà de les fronteres dels Estats Units, simbolitzant l’odi racista intrínsec i indissoluble a la societat nord-americana.
El personatge principal de la novel·la s’anomena Tookie, i des de les primeres línies la seva presència es fa del tot entranyable perquè posa els seus dubtes existencials a disposició del lector; però no només això, la seva fragilitat, els seus errors, les seves indecisions li donen una autenticitat absoluta. És un personatge generós amb les seves vivències amb una autoderisió exquisida que encarna l’antiheroi també pel fet de ser dona. Ens ajuda a reflexionar sobre la manera que tenim de viure, tan pròpia de cadascú, i sobre la imperfecció com a font de tendresa.
Més precisament, la novel·la està ambientada en una llibreria de la ciutat de Minneapolis, una ciutat que l’autora descriu gràcies als colors dels seus cels, del capvespre a l’albada, una ciutat on surt el sol i neva alhora, una ciutat que a través de la mirada de l’autora es converteix en la possibilitat d’un viatge poètic.
Tota la novel·la té lloc enmig dels llibres i no només això, cada personatge s’estima els llibres que són el motor d’unes existències que coincideixen en una llibreria descrita minuciosament, en tots els seus detalls i racons. Uns llibres que són els que aporten caliu i fan suportable els hiverns gèlids de Minnesota. Uns llibres que són la columna vertebral de la novel·la i el vector que connecta tots els personatges entre ells.
Però el que més fascina és la manera que té Erdrich de fer-nos viatjar en les emocions de tots ells, el marit de Tookie, Pollux, un exagent de policia que acompanya la protagonista amb una delicadesa i una dolçor més pròpia d’un artista que d’un policia… Flora, la clienta morta que apareix com un fantasma incapaç de renunciar a la vida i a la passió pels llibres que ni la mort apaga i que encara importuna Tookie en més d’una ocasió amb les exigències d’una clienta insistent i senil.
Els llibres tenen tant de sentit per Erdrich que fins i tot s’immisceix en la seva pròpia novel·la encarnant la propietària de la llibreria Birchbark Books, una llibreria especialitzada en la literatura nativa americana.
Tookie ha de reconstruir la seva vida després d’un passat complex que necessita reordenar per continuar vivint, edificant finalment una existència que tingui sentit. Tots els personatges estan habitats pels fantasmes dels seus passats i comparteixen amb el lector unes experiències no només personals, sinó que tenen a veure amb la història del seu país. Tots ells són nadius americans, i les violències a les quals han estat sotmesos en el passat són la pedra angular de la novel·la, les referències a la història de les tribus, com els cree, els ojibwe i els michifs entre altres, i a la persecució per part dels soldats nord-americans, donen el seu caràcter novel·lístic trepidant alhora que una dimensió antropològica innegable.
De fet, Erdrich tal com ho dèiem al principi, ens dibuixa una altra Amèrica, diferent de la gran Amèrica que tots pensem conèixer i de la qual l’autora ens ofereix una visió a la qual no estem acostumats, una Amèrica de la gent, dels sentiments, de les tradicions, una Amèrica que des de fora sempre veiem tan desposseïda d’un passat, però a la qual l’autora torna ajustadament una història, que permet consolidar-li una dignitat.
Una dignitat perduda i que els llibres permeten reconstruir. Clients que entren i surten incansablement a la recerca de títols, guiats per una passió incandescent, i que tal com diu Tookie d’ella, poden parlar de llibres i de la vida, infinitament.
Llibres, molts llibres, només llibres que finalment curen les ferides d’una societat que no solament té el desig, per no dir la urgència, de revisitar el seu passat, però que també és ansiosa per dibuixar el seu futur, assetjada, tal com ho és ara, pels odis de tota mena, pel racisme ferotge, per la incertesa política i el record de la COVID-19 que amb la seva virulència planetària l’ha condemnada al dol i a una tristesa eterna.
Barbara Roig Equey
De la 1a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari