Madden, Matt. Ex libris: un cómic. Trad., Carlos Mayor. Barcelona: Salamandra Graphic, 2022. 105 p. ISBN 978-84-18621-08-6. 24 €.
Parlar de la darrera obra de Matt Madden publicada al nostre país no és fàcil: Ex libris és un còmic «estrany» que desafia el lector i que no permet, per exemple, ser llegit al metro mentre vas atapeït cap a la feina.
Abans, però, permeteu-me un parell de línies per parlar-vos d’una altra obra seva: 99 ejercicios de estilo, publicada per Sinsentido l’any 2007 i que plantejava com una mateixa situació es podia explicar de 99 maneres diferents (i val a dir que la idea no era originària seva, sinó que venia a ser un homenatge al llibre Exercicis d‘estil, de Raymond Queneau (Quaderns Crema, 2022), publicat originalment al 1947 i que partia de la mateixa premissa).
I bé, si ja al 2007 Madden ens oferia un exercici artístic i ens ajudava en certa manera a comprendre que el còmic té menys limitacions de les que ens imaginem, aquesta nova obra que avui ressenyem aquí vindria a ser una altra prova.
L’argument té un punt de partida clar: una persona entra en una habitació… no sabem qui és, no se li veu la cara en cap moment, no sabem com ha arribat allà, no sabem res del seu context… res. Zero. Només sabem que entra en una habitació i que, tot i que a primer cop d’ull no es veu, hi ha una prestatgeria plena de còmics.
Els pocs detalls de vida que li anem descobrint són gràcies a la lectura dels títols i algunes pàgines dels còmics en qüestió: és una comunicació, un diàleg que ens dona pistes de qui pot ser o quina és la raó per la qual es troba en aquesta habitació. De fet, una de les fonts d’inspiració per a Madden a l’hora de crear aquest còmic és l’obra Si una nit d‘hivern un viatger, d’Italo Calvino (Edicions 62, 2022) i considerada una metaficció.
L’obra és visualment molt diversa, amb moltes referències (algunes més fàcils de deduir que d’altres) i realitzat en 20 estils de dibuix diferent. En certes situacions hi ha un punt didàctic, i també de joc. Per exemple, quan nosaltres, lectors, llegim les pàgines realitzades en estil manga ens adonem que la història no té massa sentit… el lector de dins del còmic pensa igual, ho relaciona potser amb una mala traducció. Però no, perquè el joc està en el fet que el manga es llegeix al revés, en sentit oriental, i si ho provem, la cosa ja ens quadra més.
Aquest còmic, o metacòmic, no deixa de ser un experiment de l’autor com ja va ser-ho el seu 99 ejercicios de estilo. Segur que l’ha gaudit mentre el creava, se li nota el domini de la tècnica, tant per part del dibuix i el color com pel text i l’atmosfera de cada història: tant en trobes immers en una història de super herois com de terror. Crec que és un d’aquells llibres per llegir i rellegir, perquè sempre trobaràs algun detall nou, alguna cosa que se t’havia passat per alt o una interpelació en la qual no t’havies donat per al·ludit.
I tampoc vull passar per alt l’edició per part de Salamandra, amb tapa dura i de format gran. Es veu una edició cuidada, cosa que el converteix fàcilment en un llibre per regalar a les persones que gaudeixen del còmic en el seu sentit més ampli.
Eli Ramirez
Bibliotecària
Afegeix un nou comentari