Les llibreries en l’imaginari cinematogràfic

Cada vegada dediquem més temps a col·leccionar components cinematogràfics. Seleccionem dades tècniques que ens atrauen o interessen de manera especial. Les agrupem i obtenim nous punts de vista, noves maneres d’atansar-nos al fet cinematogràfic. Una de les activitats més divertides que ens ofereix el cinema és descobrir les localitzacions d’una filmació. Les ciutats, en base a la seva representació i repetició en el cinema, han esdevingut icòniques. Poden les llibreries formar part, com les ciutats, de l’imaginari cinematogràfic?

Llibreries del fantàstic
Si la ciutat de Roma té un currículum impressionant com a ciutat de cinema, hi ha d’altres ciutats que, malgrat no ser reals, també formen part de l’imaginari cinematogràfic: METRÓPOLIS (Fritz Lang, 1927), per exemple. El mateix passa amb les llibreries. La llibreria com a mite en el cinema no necessàriament ha de ser un espai real: la de monsieur Labisse a LA INVENCIÓN DE HUGO (Martin Scorsese, 2011), la Flourish & Blotts de la sèrie de HARRY POTTER, o la del senyor Karl Konrad Koreander a LA HISTORIA INTERMINABLE (Wolfgang Petersen, 1984), pel que fa al cas.

Llibreries que prenen la carcassa a d’altres botigues
A NOTTING HILL (Roger Michell, 1999) la botiga de sabates i accessoris Notting Hill (142 Portobello Road, Londres) fou transformada en la llibreria The Travel Book Co.

A TIENES UN E-M@IL (Nora Ephron, 1998) es recrea la llibreria The Shop Around The Corner en la botiga d’antiguitats Maya Shaper's Cheese and Antique (103 de West 69th Street-Columbus Avenue, Manhattan, NY).

Quan acabaren ambdues filmacions, les botigues originals seguiren amb la seva activitat, tot i que, pel que fa a la novaiorquesa, poc temps després va ser un cafè, el Sonatina i, posterioment, una bugaderia, La Mode Cleaners.

Llibreries que s’amaguen darrere d’altres llibreries
A UNA CARA CON ÁNGEL (Stanley Donen, 1957) es va buscar una llibreria, diuen que atrotinada, per Greenwich Village per tal de recrear la Embryo & Concepts. No he aconseguit saber quina era originalment, però en tot cas, avui, l’única llibreria que en aquesta part de la ciutat de NY ens portaria a aquells anys i ambientació, seria The Strand Book Store (fundada el 1927) a 828 Broadway, altrament Broadway cantonada amb el carrer 12, NY.

La llibreria Argosy de VÉRTIGO. DE ENTRE LOS MUERTOS (Alfred Hitchcock, 1958) és, pràcticament, una reproducció d’una altra llibreria por voluntat expressa de Hitchcock: The Argonaut (786 Sutter Street, San Francisco); fundada el 1941, encara està en funcionament. Argosy fou totalment construïda en els platós dels estudis de la Paramount, encara que també es feren projeccions del carrer per a les escenes amb vistes des de l’interior de la llibreria.

A EL SUEÑO ETERNO (Howard Hawks, 1946), per exemple, la llibreria ACME Book Shop sembla ser que fou rodada a Book Treasury (6707 Hollywood Boulevard).

A APRENDIZ DE GIGOLÓ (John Turturro, 2013), la seqüència inicial amb John Turturro liquidant la vella llibreria familiar M. Schwartz & Sons Rare & Used Books, fou rodada en una llibreria en plena activitat avui, la Westsider Books (carrer 80 amb Broadway, altrament, 2246 Broadway, NY).

Llibreries de cinema
Més possibilitats combinatòries: la que vol presentar la llibreria com a localització cinematogràfica amb tots els seus atributs, com un homenatge al lloc, talment com si fos un monument emblemàtic. Tot seguit, alguns dels exemples més populars:

Rizzoli Bookstore (712 5th Avenue and East 56th Street, Manhattan, NY) a ENAMORARSE (Ulu Grosbard,1984).

Pageant Book & Print Shop (9th Street, at W. Houston, NY), a HANNAH Y SUS HERMANAS (Woody Allen, 1986), tancada el 1999.

Ray’s Occult Books (33 St. Mark’s Place, NY), a LOS CAZAFANTASMAS II (Ivan Reitman, 1989).

Shakespeare & Co. (37 Rue de la Bûcherie, Paris) a ANTES DEL ATARDECER (Richard Linklater, 2004).

Com a punt i final, esperem que aquestes històries no acabin mai i que sobretot no passi com a LA CARTA FINAL (David Hugh Jones, 1987) amb la londinenca Marks & Co (84, Charing Cross Road), subjecte cabdal de la història publicada el 1970 per Helene Hanff. El mític emplaçament de la llibreria que donà nom al llibre, ja era una botiga de discos quan es va rodar la pel·lícula. Més tard va ser transformada en un bar de vins i actualment és un restaurant belga.