abril 2024

Fluixà, Josep Antoni. La cendroseta invisible: aproximació a la literatura infantil i juvenil valenciana. Alzira: Bromera, 2023. 238 p. (Didàctiques; 10). ISBN 978-84-1358-374-7. 15,95 €.

Fa gairebé trenta anys, sis editorials infantils es van associar per compartir una col·lecció que duia com a nom «La mar». Cada editorial representava un territori i proposava una lectura, i les altres editorials la publicaven en la seva llengua. Així, un autor que escrivia en gallec, per exemple, veia com la seva història es podia llegir també en valencià, castellà, èuscar, etc. Era una iniciativa fantàstica i em vaig apressar a comprar tots els títols per incorporar-los al fons de la biblioteca escolar. Els nostres alumnes podien llegir l’obra de Patxi Zubizarreta o Fina Casalderrey en català i era formidable.

Martí Monterde, Antoni; Rosell Nicolás, Teresa (eds.). Comparatisme i crítica literària: la literatura comparada a Catalunya. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023. 297 p. (Figura). ISBN 978-84-9168-936-2. 28 €.

En una entrada d’aquest Blog de l’Escola de Llibreria del 2 de febrer de 2022, Ramon Aran dona compte del projecte La literatura comparada a Catalunya, liderat per Antoni Martí Monterde i Teresa Rosell, del qual han sortit diversos volums, l’últim del qual és el que ressenyem aquí. Em remeto doncs al que diu Ramon Aran sobre la proposta general i passo a donar notícia sobre els autors estudiats en aquest volum de 2023. Els capítols es poden classificar en tres grans blocs: el primer és el dels estudis dedicats a aspectes teòrics; el segon se centra en crítics literaris, i el tercer, en autors.

Yagisawa, Satoshi. Amics i llibres a Jinbōchō. Trad., Sandra Ruiz Morilla. Barcelona: Navona, 2023. 197 p. (Serie M). ISBN 978-84-19552-72-3. 16 €.

Asseguda al meu raconet de lectura (i de pensar), llibre en mà i amb atenció plena, em disposo a llegir aquesta recent, i ben trobada, novel·la: Amics i llibres a Jinbōchō. De cadència fàcil de seguir, noto que captiva des del primer moment a través d’una història delicadament senzilla que ens connecta amb la vida i, sense cap esforç, amb el panorama literari japonès. Va haver-hi, abans, una novel·la d’èxit precursora d’aquesta, Els meus dies a la llibreria Morisaki que va esdevenir un fenomen editorial i va ser duta al cinema, per la qual l’autor, Satoshi Yagisawa, va guanyar el premi literari japonès Chiyoda i que, com aquesta, va estar traduïda al català per l’editorial Navona.[1] Han passat tretze anys entre l’una i l’altra, i la seqüela d’aquella, la novel·la Amics i llibres a Jinbōchō que tractem ara, no defrauda en absolut.

Larraz, Fernando (ed.). La resistencia posible: censura y movimiento editorial en el tardofranquismo (1962-1978). Gijón: Trea, 2023. 243 p. ISBN 978–84-19823–25‑0. 25 €.

Fernando Larraz s’ha convertit en els últims anys en un investigador de referència pel que fa als estudis sobre la censura en la literatura espanyola, i en particular en la narrativa, durant el franquisme. El llibre que ara presenta és una peça més que ve a consolidar aquesta posició, però no tant pel capítol que ha coescrit per a aquest volum, sinó sobretot per la idea que hi ha en l’origen del llibre i per les moltes respostes que ens dona, algunes de les quals, malgrat ser molt pertinents, encara no han estat objecte de prou reflexió per part tant dels editors com dels lectors.

Vidal, Blanca Llum. Llegir petit i escriure sobre literatura i amor. Barcelona: Arcàdia, 2023. 122 p. (Deriva). ISBN 978-84-126673-7-0. 14 €.

«Crec que el més interessant d’”escriure-sobre-llibres” és explicar on et porten. Quin bot fas a partir o per mor d’ells. Què t’obren de nou, que no necessàriament ha de ser allò de què tracten. La “crítica” és sovint una paràfrasi? Si és que sí, per què se’n diu “crítica”?» –Blanca Llum Vidal, tuit publicat a X el 17 de febrer de 2024.

Crec que com a ressenyador habitual del Blog de l’Escola de Llibreria, i més concretament, com a ressenyador habitual de llibres sobre llibres, tinc el dret de deixar constància sobre un petit problema que vaig tenir a l’hora d’escriure aquesta mateixa ressenya que esteu llegint: no sabia pas com començar, com continuar i com acabar la ressenya de Llegir petit de Blanca Llum Vidal.

Vernet, Stéphanie; Cussac, Camille de. Books and the people who make them. Munich, etc.: Prestel, 2023. 48 p. ISBN 978-3-7913-7549-6.

Versió en català (2024)
​​​​​​​https://cocobooks.com/catalogo/la-gran-aventura-del-libro-el-backstage-de-la-edicion-copia/
Versió en castellà (2024)
https://cocobooks.com/catalogo/la-gran-aventura-del-libro-el-backstage-de-la-edicion/

L’autora, especialitzada en llibres infantils i juvenils, porta els joves lectors a un viatge pel fascinant món de la publicació de llibres, amb les acolorides il·lustracions de Camille de Cussac. Vernet detalla les moltes etapes involucrades en el procés de portar un llibre a la vida, des de la guspira inicial d’una idea en la ment de l’autor fins al moment en què arriba a les mans dels lectors.

Rueda Ramírez, Pedro. Libros y bibliotecas en Puebla de los Ángeles: circulación atlántica y consumo de impresos (siglos XVI-XVII). Puebla: Benemérita Universidad Autónoma de Puebla; CODICIS, 2023. 276 p. ISBN 978-607-8957-16-3.

Entre els segles XVI i XVII, la ciutat de Puebla de los Ángeles va esdevenir una ubicació molt interessant des del punt de vista de la història del llibre. La situació geogràfica d’aquest indret, a mig camí entre Veracruz i la Ciutat de Mèxic, el convertien en un lloc de pas obligat per als mercaders i comerciants vinculats a la carrera d’Índies. Igualment, el fet de comptar amb una àrea d’influència molt extensa, també li possibilitava actuar com un important centre redistribuïdor de productes. És en aquest entramat comercial tan extens on hem de situar el comerç de llibres d’origen europeu i les xarxes d’intercanvi que es van configurar al seu voltant.

Henn, Carsten. El panadero que horneaba historias. Trad., Elena Abós Álvarez-Buiza. Madrid: Maeva, 2024. 221 p. ISBN 978-84-19638-50-2. 19,90 €.

Què fem amb els llibres? Què fan els llibres amb els lectors? Si bé sembla que cada llibre reclama un tipus de lector concret, tot i que tots els lectors són benvinguts, també existeixen, contràriament, diverses formes de llegir un llibre, tantes com tipus de lectors que existeixen. És un diàleg, una conversa, entre lectors i llibres.

Bessard-Banquy, Olivier (dir.). Splendeurs et misères de la littérature: ou la démocratisation des lettres, de Balzac à Houellebecq. Malakoff: Armand Colin, 2022. 479 p. ISBN 978-2-200-63307-3.

Olivier Bessard-Banquy es uno de los teóricos más interesantes del panorama actual en el análisis de los fenómenos literarios y su relación con los distintos eslabones de la industria editorial, desde la creación a la recepción. Como se ha destacado en la reseña de su obra Modernité du livre, publicada en este blog, las aportaciones de Bessard-Banquy revisten una importancia capital, pues se trata de uno de los pocos autores que han explorado con rigor y continuidad el mundo de la edición con una perspectiva tanto histórica, como filológica y sociológica. En este caso no se trata de un ensayo personal, sino de una obra colectiva coordinada por él, en la que ha conseguido reunir a un selecto elenco de especialistas, que por sí mismos constituyen una excelente nómina de las figuras más significativas en el estudio de la edición.