Suzuki, Shige (CJ); Stewart, Ronald. Manga: a critical guide. London; New York: Bloomsbury Academic, 2023. XI, 266 p. (Bloomsbury comics studies). ISBN 978-1-3500-7234-3.
En els últims anys, tant el manga com l’anime s’han convertit en una de les formes d’entreteniment més consumides pel públic jove i no tan jove. A grans mercats com el francès, amb una llarga tradició de còmic nacional, el manga està guanyant cada cop més terreny, i al mercat espanyol, malgrat que encara es publica més còmic estatunidenc que japonès, sembla que pel que fa a la facturació el manga supera, amb escreix, qualsevol dels altres tipus de còmics. El manga i l’anime són ja fenòmens globals, malgrat que han estat sovint menystinguts o considerats una moda passatgera. Més de trenta anys després de l’inici del seu desplegament a Occident, el manga sembla tenir una salut de ferro i potser encara no ha tocat sostre.
En realitat, li queden moltes fites per assolir. Si a les novel·les gràfiques encara els costa sovint entrar de forma natural i habitual en certs mitjans i publicacions, el manga, malgrat el seu èxit comercial, sembla que hagi de fer un doble esforç per aconseguir-ho, i no sempre queda alliberat dels prejudicis sobre la seva qualitat o la seva condició de producte adolescent sense més interès (i això, fins i tot dins del mateix món del còmic). Però no tot és negatiu, i és que sembla que en l’àmbit acadèmic, el manga cada cop genera més literatura, segurament per una qüestió generacional.
És precisament de l’àmbit acadèmic d’on sorgeix aquesta nova publicació de dos estudiosos del manga: Shige (CJ) Suzuki i Ronald Stewart, que pretenen amb aquest llibre oferir una guia d’iniciació, des d’un punt de vista crític, al vast món del còmic japonès. I no és una tasca fàcil, perquè parlar de manga no és simplement parlar de còmics, també inclou una bona dosi de coneixement sobre la cultura des de la qual es va originar.
Les publicacions sobre manga a Occident en realitat van començar fins i tot abans del boom de popularitat dels anys noranta. El llibre de referència durant dècades va ser el Manga! Manga!: the world of Japanese comics que va publicar Frederik L. Schodt a l’editorial Kodansha International el 1983, i la majoria dels que han vingut després han partit sempre de la seva base. A l’Estat espanyol, en la dècada passada també han sorgit alguns llibres de caràcter divulgatiu hereus d’aquesta publicació i amb similars aspiracions, però pel que fa a publicacions en anglès, sembla que s’ha preferit apostar per obres que s’han centrat en aspectes més concrets de la cultura manga, i no tant per intentar deixar una mica enrere el camí marcat per Schodt. Almenys, fins que Suzuki i Stewart s’han animat a abordar els orígens i el fenomen del manga gairebé des de zero.
L’obra s’organitza en quatre grans seccions, però que en certa manera podem dividir en dues parts prou diferenciades. La primera part inclou un exhaustiu repàs als orígens i evolució històrica del manga i també un capítol en què aborda l’impacte que ha tingut socialment i culturalment. La segona part inclou una sèrie d’exercicis que es poden desenvolupar dins de l’aula, una relativament breu selecció de títols clau, i un més que imprescindible i prou extens glossari, probablement molt útil per a aquell que s’acosti per primer cop al, a vegades, críptic món del manga.
Les dues primeres seccions són probablement les que més justifiquen la publicació d’aquest llibre i que se li faci un lloc a l’estanteria. Malgrat que els autors consideren que només passen per sobre de les qüestions històriques, el cert és que la part dedicada a explorar els inicis de la història del manga al segle XIX i principis del XX és probablement de les més precises i documentades que hem pogut llegir a Occident. Potser això va en detriment de la resta d’èpoques, on realment hi ha molt més a explicar i els autors han de resumir i seleccionar, però no deixen de ser períodes que han estat molt més estudiats en altres publicacions.
Pel que fa al capítol dedicat a l’impacte social i cultural del manga, ens trobem que serveix de complement ideal per acabar d’explicar i contextualitzar alguns dels aspectes tractats més de passada en l’anterior secció, i ens ajuden a entendre molt millor el còmic japonès en el seu context sociocultural. L’única crítica aquí seria que és un capítol una mica desigual. Està dividit en seccions amb extensions molt variables, on es tracten temes com el de la censura, les qüestions de gènere, l’arribada del gekiga, el seinen o el josei, alguns gèneres com l’històric o el didàctic, i fins i tot l’impacte a escala mundial, a nivell acadèmic i comercial del manga i la seva explotació dins la cultura del media mix. El problema aquí, i això potser té més a veure amb els interessos que pugui tenir cada lector, és que alguns d’aquests subapartats són més extensos i alguns més limitats, i per tant, en alguns s’arriba a aprofundir molt més que en d’altres. Tot i això, aquesta segona part és probablement una de les més valuoses del llibre de cara a presentar el manga com una forma de cultura lligada a un país i a la seva cultura, i com a poc a poc aquest fenomen local s’ha anat globalitzant amb tot el que això implica.
La segona part del llibre s’encara cap a aspectes més pràctics i precisament relacionats amb el món acadèmic o de l’ensenyament. El tercer capítol està dedicat a oferir una sèrie d’eines de caràcter didàctic que docents, o fins i tot divulgadors, poden utilitzar a classe o per a les seves anàlisis crítiques de les obres. Des del conegut test de Bechdel per tractar les qüestions de gènere dins el manga fins a l’anàlisi de la narrativa pròpia del mitjà, passant per exercicis de contextualització històrica o l’ús adequat de la biografia. Lògicament, és un apartat que certs lectors passaran per alt, però que està prou ben plantejat com perquè sigui una lectura enriquidora.
El quart gran bloc, amb la seva selecció de títols clau, no sorprèn que es faci molt curt. La història del manga és ja molt llarga, i fer una tria de títols representatius és una tasca molt dura que sovint t’obliga a deixar enrere obres i autors importants; la selecció de Suzuki i Stewart no és una excepció. Tots els que hi són s’ho mereixen, però sempre ens faltaran una sèrie de títols que, si la intenció, com ells diuen, és mostrar la immensa varietat del manga, haurien de ser-hi (especialment pel que fa al manga de demografia femenina).
Manga: a critical guide té el potencial per convertir-se en un dels llibres de referència per al món acadèmic, però també té la capacitat per arribar al món de la divulgació o fins i tot a aquells lectors aficionats amb gran interès per la història del manga. Tot i això, potser valdria la pena revisar algunes parts de la introducció que a l’any 2023 ja han quedat una mica caducades. Trobem a faltar que es parli de la nova explosió de manga i l’anime tant a nivell global com al mateix Japó postpandèmia, de la mateixa manera que es passa molt de puntetes pel format digital que ara mateix s’està convertint en el preferit de molts japonesos. En aquest aspecte, potser el llibre es publica massa tard i queda lleugerament desfasat a l’hora de reflectir els últims anys, però això no va en absolut en detriment de la feina feta en tota la resta de seccions, i que converteix aquesta publicació en un dels imprescindibles de qualsevol persona estudiosa del manga.
Oriol Estrada Rangil «El Capitán Urías»
https://twitter.com/CapitanUrias
Afegeix un nou comentari