«Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati», de Claudio Calveri

Calveri, Claudio. Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati. Milano: Editrice Bibliografica, 2021. 158 p. (I saggi; 21). ISBN 978-88-9357-320-7.

(Versione italiana alla fine)

Claudio Calveri, estrateg digital de grans empreses i institucions públiques italianes, comissari de la candidatura de Nàpols a la Ciutat de la Literatura Unesco, i d’altres projectes similars a escala nacional i internacional, realitza en el llibre que ressenyem una investigació oportuna i aclaridora sobre la manera com les tecnologies digitals estan redefinint la relació entre narrativa, mercat i consum cultural. Amb un estil clar i ben documentat, l’autor ens guia pels mecanismes de l’ecosistema narratiu contemporani, destacant com la interacció entre escriptors, lectors i plataformes digitals està configurant noves maneres de produir i gaudir d’històries.

L’estructura del llibre s’articula en quatre capítols principals, cadascun dels quals explora un aspecte concret de la relació entre narrativa i digitalització.

Si la paraula escrita ha representat el cor palpitant de la civilització humana i la principal eina per a la conservació, difusió i transformació del coneixement, amb l’arribada del digital s’ha obert un nou capítol, una era en què la narració no només es transforma, sinó que es fragmenta en una multiplicitat de formats, velocitats i profunditats. Què significa realment ser lector i narrador en aquest nou paradigma?

L’arribada dels lectors electrònics, com el Kindle, i de les plataformes en línia, com Wattpad o Medium, ha fet sortir a la llum una figura que, fins fa unes dècades, hauria semblat ciència-ficció: el lector digital. Aquest lector, immers en un món de possibilitats infinites, ja no es troba tancat per les parets d’una biblioteca ni pel pes físic d’un llibre de paper. Està connectat, sempre, a una xarxa global on cada text es pot trobar, comprar, descarregar i llegir en segons. Què distingeix realment el lector digital de la seva versió analògica? No es tracta només de la possibilitat d’accedir instantàniament a milions de textos, sinó també de la capacitat d’interactuar amb ells de noves maneres. Comentar, destacar, compartir fragments de text amb una comunitat global són evidentment pràctiques que amplien el mateix concepte de lectura, fent del lector digital no només un consumidor d’històries, sinó també un cocreador, un participant actiu d’un procés que abans era lineal i tancat.

Com es transforma l’experiència de la lectura en aquest context?

La lectura digital ofereix la possibilitat de llegir en qualsevol lloc, la possibilitat d’accedir a obres rares o oblidades, la integració de multimèdia que enriqueixen el text amb imatges, àudio i interactivitat. El digital no només ha transformat la nostra manera de llegir, també ha canviat el ritme en què consumim narracions: hem passat de la lectura seqüencial i en profunditat a un consum fragmentat, caracteritzat per les micronarratives i els continguts breus. Les xarxes socials, amb els seus tweets, threads i posts, representen la culminació d’aquesta tendència: el text esdevé un fragment, una espurna que capta l’atenció durant uns segons abans de ser substituït pel següent. A més, el digital no es limita a la fragmentació, ja que també és capaç de mesurar: cada clic, cada minut dedicat a una pàgina, cada descàrrega s’enregistra, s’analitza, s’interpreta. Plataformes com Wattpad utilitzen aquestes dades per crear històries que responen als gustos del públic en temps real, transformant el procés creatiu en una col·laboració contínua entre autor i lector. S’estableix així una nova forma de termodinàmica editorial: cada lector que interactua amb una història l’enriqueix, deixant comentaris, suggeriments i fins i tot reescrivint parts del text. Wattpad es converteix així en una forja de narracions en què es trasbalsen les lleis tradicionals de l’edició. Una «termometria narrativa» que, en obrir noves possibilitats, també planteja preguntes inquietants: què passa amb la creativitat quan està impulsada per mètriques més que per inspiració? La lectura mateixa, que abans era una experiència íntima i individual, esdevé un fenomen col·lectiu. La narració s’expandeix, es multiplica, evoluciona sota els ulls d’una comunitat global, donant vida a una forma de creativitat que ja no pertany només a l’autor, sinó a l’ecosistema en què es viu la història.

En el segon capítol es perfila una relectura de la retòrica aristotèlica: havent passat segles d’evolució cultural, sembla mantenir una rellevància sorprenent fins i tot en contextos aparentment allunyats de les places ateneses del segle IV aC. En particular, els tres pilars de la persuasió –logos, ethos i pathos– continuen constituint una brúixola fonamental per entendre com es construeix i es rep el missatge, fins i tot en el complex ecosistema digital contemporani, afirma Calveri. ¿Com es poden adaptar les normes de la retòrica aristotèlica al context digital? El logos –element racional i lògic de la persuasió– troba noves formes d’expressió: elements com ara mapes interactius, gràfics de barres o infografies integrades en articles, publicacions a xarxes socials o vídeos s’han convertit en eines privilegiades per transmetre informació complexa d’una manera sintètica i accessible. L’hipertext es pot considerar un aspecte fonamental del logos digital, que permet enriquir un discurs connectant-lo a fonts externes, ampliant així l’abast del missatge. Finalment, els algorismes i la personalització dels continguts semblen reforçar l’eficàcia argumentativa d’aquests últims, presentant-los com a pertinents i rellevants per a l’usuari concret.

El logos només pot ser efectiu si està recolzat per l’ethos, és a dir, la credibilitat de la persona que parla o escriu, l’autoritat de la persona que es comunica: en el món digital, els usuaris tendeixen a confiar només en fonts percebudes com a autoritzades i autèntiques. Un dels aspectes fonamentals per construir l’ethos és la marca personal, és a dir, la capacitat d’un individu o d’una organització per consolidar la seva imatge mitjançant una presència digital acurada i coherent. Al costat de la marca personal, l’autenticitat i la transparència s’han convertit en pilars essencials per guanyar confiança en el panorama digital. Un aspecte interessant de l’ethos digital és el paper creixent de la comunitat a l’hora de determinar la credibilitat d’un missatge o producte: les ressenyes, les valoracions i els comentaris dels usuaris ajuden a crear una reputació compartida, capaç d’influir en les opcions d’altres consumidors potencials. Aquest mecanisme transforma l’ethos en un procés dinàmic, en el qual cada veu contribueix a definir la fiabilitat global d’un contingut o experiència.

L’últim pilar de la retòrica aristotèlica, el pathos, el component emocional de la persuasió, és potser el que troba el seu major potencial en l’era digital. Les emocions són un catalitzador fonamental per al compromís en línia, i les plataformes digitals utilitzen àmpliament les tècniques de narració emocional per captar l’atenció del públic: vídeos virals, imatges evocadores i GIF que, gràcies a la seva immediatesa, aconsegueixen despertar reaccions profundes i duradores. Una altra característica del pathos digital és l’ús estratègic de desencadenants emocionals, que sustenten el funcionament de les plataformes socials: eines com ara «m’agrada», reaccions, comparticions i comentaris estan dissenyades per provocar respostes emocionals immediates, creant una interacció ràpida i gairebé instintiva entre l‘usuari i el contingut. Aquest sistema incentiva la gent a expressar opinions, participar en debats i mantenir-se implicat el major temps possible. La ludificació, o l’aplicació d’elements lúdics a contextos no lúdics, es pot considerar un exemple més del pathos en acció al món digital.

Es fa evident que en l’era digital, el logos, l’ethos i el pathos ja no funcionen de manera aïllada sinó que s’entrellacen per crear un ecosistema retòric complex.

Els nous processos creatius en marxa estan redefinint el mateix concepte d’autoria, desafiant els models tradicionals de copyright i propietat intel·lectual. Fins i tot les tradicionals presentacions de llibres s’ha passat a la versió en línia: plataformes com Zoom o les xarxes socials esdevenen escenaris de presentacions, entrevistes i lectures, a través dels quals l’autor pot dialogar directament amb el seu públic, implicant-lo activament en el procés creatiu. Finalment, l’autoedició i el crowdfunding representen el cim d’aquesta evolució, permetent que l’autor esdevingui el seu propi emprenedor. Plataformes com Kindle Direct Publishing i llocs com Kickstarter permeten a l’autor gestionar de manera independent el procés de producció i promoció, assegurant el control creatiu i una major part dels beneficis, i obrint el camí cap a models de negoci innovadors: des de la venda directa de llibres electrònics i audiollibres, als models de subscripció que ofereixen accés il·limitat a una biblioteca digital. En definitiva, el llibre participatiu no és només una tendència, sinó un canvi estructural que està remodelant el sector editorial.

La revolució digital, amb la seva omnipresència i velocitat de transformació, ha afectat tots els aspectes de la nostra existència, i el món de la paraula escrita no s’ha mantingut immune a aquest tsunami tecnològic. L’impacte ha estat profund i ambivalent, ha obert nous escenaris i ha plantejat preguntes crucials sobre el futur de la lectura, l’escriptura i el coneixement mateix. La transició del paper als mitjans digitals ha representat molt més que un simple canvi de format. La desmaterialització del text, la seva fluïdesa i accessibilitat instantània han canviat radicalment la nostra relació amb la paraula escrita. La hipertextualitat, característica intrínseca del web, ha trencat la linealitat del discurs, proposant una navegació reticular i multidireccional entre continguts.

La revolució digital no només ha canviat el suport i les maneres d’utilitzar la paraula escrita, sinó que també ha influït en el llenguatge i les formes narratives. La rapidesa i la síntesi que requereix la comunicació en línia han propiciat una simplificació de la sintaxi i l’ús d’un vocabulari més immediat. Al mateix temps, han sorgit noves formes d’escriptura col·laborativa i interactiva que desafien el concepte tradicional d’autoria i obren una concepció més fluida i participativa de la creació literària.

La revolució digital és encara un procés en curs, i el seu impacte en el món de la paraula escrita està lluny de ser clar. Es tractarà de saber governar aquesta transformació, potenciant un ús conscient i crític de les tecnologies digitals, per preservar el valor de la paraula escrita com a instrument de coneixement, expressió i creixement individual i col·lectiu. Serà fonamental invertir en educació digital, desenvolupar les habilitats necessàries per navegar conscientment per l’oceà d’informació de la xarxa i cultivar el plaer de la lectura profunda, en qualsevol format que es presenti.

Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati, combinant anàlisi acadèmica i reflexions pràctiques, ofereix una visió matisada de les transformacions narratives que tenen lloc a l’era digital. Gràcies a un enfocament multidisciplinari i a una rica sèrie d’exemples concrets, l’obra de Claudio Calveri representa un recurs preciós per a qualsevol persona que vulgui explorar les fronteres de l’escriptura i la lectura al segle XXI. Amb la seva capacitat d’entrellaçar teoria i pràctica, el llibre no només ajuda a entendre els canvis en marxa, sinó que estimula el lector a imaginar el futur de les narracions en un món cada cop més interconnectat i tecnològic.

Daniela Pinna
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria 

«Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati», di Claudio Calveri

Calveri, Claudio. Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati. Milano: Editrice Bibliografica, 2021. 158 p. (I saggi; 21). ISBN 978-88-9357-320-7.

Claudio Calveri, digital strategist di grandi aziende e istituzioni pubbliche italiane, curatore della candidatura di Napoli a Città della Letteratura Unesco, e di altri progetti analoghi a livello nazionale e internazionale, in questo suo libro, Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati, porta avanti un’indagine puntuale e illuminante sul modo in cui le tecnologie digitali stanno ridefinendo il rapporto tra narrazione, mercato e consumo culturale. Con uno stile chiaro e ben documentato, l’autore ci guida attraverso i meccanismi dell’ecosistema narrativo contemporaneo, evidenziando come l’interazione tra scrittori, lettori e piattaforme digitali stia plasmando nuove modalità di produzione e fruizione delle storie.

La struttura del libro si articola in quattro capitoli principali, ciascuno dei quali esplora un aspetto specifico della relazione tra narrazione e digitalizzazione.

Se la parola scritta ha rappresentato il nucleo pulsante della civiltà umana e lo strumento principale per la conservazione, diffusione e trasformazione del sapere, con l’avvento del digitale si è aperto un nuovo capitolo, un’era in cui la narrazione non solo si trasforma, ma si frammenta in una molteplicità di formati, velocità e profondità. Cosa significa davvero essere lettori e narratori in questo nuovo paradigma?

L’avvento degli e-reader, come il Kindle, e delle piattaforme online, come Wattpad o Medium, ha portato alla luce una figura che, fino a pochi decenni fa, sarebbe sembrata fantascientifica: il lettore digitale. Questo lettore, immerso in un mondo di infinite possibilità, non è più confinato dalle mura di una biblioteca o dal peso fisico di un libro cartaceo. È connesso, sempre, a una rete globale in cui ogni testo può essere trovato in pochi secondi, acquistato, scaricato e letto. Cosa distingue davvero il lettore digitale dalla sua versione analogica? Non si tratta solo della possibilità di accedere in modo immediato a milioni di testi, ma anche della possibilità di interagire con essi in modi nuovi. Commentare, evidenziare, condividere frammenti di testo con una comunità globale, evidentemente sono pratiche che ampliano il concetto stesso di lettura, facendo del lettore digitale non solo un consumatore di storie, ma anche un co-creatore, un partecipante attivo in un processo che un tempo era lineare e chiuso.

Come si trasforma l’esperienza della lettura in questo contesto?

La lettura digitale offre la possibilità di leggere ovunque, la capacità di accedere a opere rare o dimenticate, l’integrazione di multimedia che arricchiscono il testo con immagini, audio e interattività. Non solo il digitale ha trasformato il modo in cui leggiamo, ha anche modificato il ritmo con cui consumiamo le narrazioni: siamo passati da una lettura sequenziale e approfondita a un consumo frammentato, caratterizzato da micro-narrazioni e contenuti brevi. I social media, con i loro tweet, thread e post, rappresentano il culmine di questa tendenza: il testo diventa un frammento, una scintilla che cattura l’attenzione per pochi secondi prima di essere sostituita dal successivo. Il digitale del resto non si limita a frammentare, essendo in grado anche di misurare: ogni clic, ogni minuto trascorso su una pagina, ogni download viene registrato, analizzato, interpretato. Le piattaforme come Wattpad utilizzano questi dati per costruire storie che rispondono ai gusti del pubblico in tempo reale, trasformando il processo creativo in una collaborazione continua tra autore e lettore. Si instaura così una nuova forma di termodinamica editoriale: ogni lettore che interagisce con una storia la arricchisce, lasciando commenti, suggerimenti e persino riscrivendo parti del testo. Wattpad diventa così una fucina di narrazioni in cui le leggi tradizionali dell’editoria vengono ribaltate. Una «termometria narrativa» che, aprendo nuove possibilità, solleva anche domande inquietanti: cosa succede alla creatività quando è guidata dalle metriche anziché dall’ispirazione? La lettura stessa, che un tempo era un’esperienza intima e individuale, diventa un fenomeno collettivo. La narrazione si espande, si moltiplica, evolve sotto gli occhi di una comunità globale, dando vita a una forma di creatività che non appartiene più solo all’autore, ma all’ecosistema in cui la storia viene vissuta.

Nel secondo capitolo viene delineata una rilettura della retorica aristotelica: avendo attraversato secoli di evoluzione culturale, sembra mantenere una sorprendente rilevanza anche in contesti apparentemente lontani dalle piazze ateniesi del IV secolo a.C. In particolare, i tre pilastri della persuasione –logos, ethos e pathos– continuano a costituire una bussola fondamentale per comprendere come il messaggio venga costruito e recepito, anche nel complesso ecosistema digitale contemporaneo, sostiene Calveri. Come possono le norme della retorica aristotelica adattarsi al contesto digitale? Il logos –l’elemento razionale e logico della persuasione– trova nuove forme di espressione: elementi come mappe interattive, grafici a barre o infografiche integrate in articoli, post sui social o video, sono diventati strumenti privilegiati per veicolare informazioni complesse in modo sintetico e accessibile. L’ipertesto può essere considerato un aspetto fondamentale del logos digitale, consentendo di arricchire un discorso collegandolo a fonti esterne, ampliando così la portata del messaggio. Infine gli algoritmi e la personalizzazione dei contenuti, sembrano rafforzare l’efficacia argomentativa di questi ultimi, presentandoli come pertinenti e rilevanti per l’utente specifico.

Il logos può essere efficace solo se supportato dall' ethos, ossia la credibilità di chi parla o scrive, l’autorità di chi comunica: nel mondo digitale gli utenti tendono a fidarsi solo delle fonti percepite come autorevoli e autentiche. Uno degli aspetti fondamentali della costruzione dell’ethos è il personal branding, ossia la capacità di un individuo o di un’organizzazione di consolidare la propria immagine attraverso una presenza digitale curata e coerente. Accanto al personal branding, l’autenticità e la trasparenza sono diventate pilastri imprescindibili per guadagnare fiducia nel panorama digitale. Un aspetto interessante dell’ethos digitale è il ruolo crescente della comunità nel determinare la credibilità di un messaggio o prodotto: le recensioni degli utenti, i punteggi e i commenti contribuiscono a creare una reputazione condivisa, capace di influenzare le scelte di altri potenziali consumatori. Questo meccanismo trasforma l’ethos in un processo dinamico, in cui ogni voce contribuisce a definire l’affidabilità complessiva di un contenuto o di un’esperienza.

L’ultimo pilastro della retorica aristotelica, il pathos, la componente emotiva della persuasione, è forse quello che trova il suo massimo potenziale nell’era digitale. Le emozioni sono un catalizzatore fondamentale per il coinvolgimento online, e le piattaforme digitali sfruttano ampiamente tecniche di storytelling emotivo per catturare l’attenzione del pubblico: video virali, immagini evocative e GIF che, grazie alla loro immediatezza, riescono a suscitare reazioni profonde e durature. Un’altra caratteristica del pathos digitale è l’uso strategico dei trigger emotivi, alla base del funzionamento delle piattaforme social: strumenti come i «mi piace», le reazioni, le condivisioni e i commenti, sono progettati per suscitare risposte emotive immediate, creando un’interazione rapida e quasi istintiva tra l’utente e il contenuto. Questo sistema incentiva le persone a esprimere opinioni, partecipare a discussioni e rimanere coinvolte il più a lungo possibile. La gamification, ovvero l’applicazione di elementi ludici a contesti non ludici, può essere considerata un ulteriore esempio di pathos in azione nel digitale.

Diventa evidente come nell’era digitale, logos, ethos e pathos non operano più in modo isolato ma si intrecciano per creare un ecosistema retorico complesso.

I nuovi processi creativi in atto, stanno ridefinendo il concetto stesso di autorialità, sfidando i modelli tradizionali di copyright e proprietà intellettuale. Anche il tradizionale book tour si è trasferito online: piattaforme come Zoom o i social media diventano palcoscenici per presentazioni, interviste e letture, attraverso cui l’autore può dialogare direttamente con il suo pubblico, coinvolgendolo attivamente nel processo creativo. L’autopubblicazione e il crowdfunding infine, rappresentano l’apice di questa evoluzione, consentendo all’autore di diventare imprenditore di sé stesso. Piattaforme come Kindle Direct Publishing e siti come Kickstarter permettono all’autore di gestire autonomamente il processo di produzione e promozione, assicurandogli il controllo creativo e una maggiore quota dei profitti, e aprendo la strada a modelli di business innovativi: dalla vendita diretta di ebook e audiolibri, ai modelli di abbonamento che offrono accesso illimitato a una libreria digitale. Il libro partecipato insomma non è solo una tendenza, ma un cambiamento strutturale che sta rimodellando il settore editoriale.

La rivoluzione digitale, con la sua pervasività e rapidità di trasformazione, ha investito ogni aspetto della nostra esistenza, e il mondo della parola scritta non è rimasto immune a questo tsunami tecnologico. L'impatto è stato profondo e ambivalente, aprendo scenari inediti e ponendo interrogativi cruciali sul futuro della lettura, della scrittura e della conoscenza stessa. La transizione dal supporto cartaceo a quello digitale ha rappresentato molto più di un semplice cambio di formato. La smaterializzazione del testo, la sua fluidità e accessibilità istantanea hanno modificato radicalmente il nostro rapporto con la parola scritta. L’ipertestualità, caratteristica intrinseca del web, ha infranto la linearità del discorso, proponendo una navigazione reticolare e multidirezionale tra i contenuti.

La rivoluzione digitale non ha solo cambiato il supporto e le modalità di fruizione della parola scritta, ma ha anche influenzato il linguaggio e le forme narrative. La rapidità e la sintesi richieste dalla comunicazione online, hanno portato a una semplificazione della sintassi e all’utilizzo di un lessico più immediato. Allo stesso tempo, sono emerse nuove forme di scrittura collaborativa e interattiva che sfidano il concetto tradizionale di autorialità e aprono a una concezione più fluida e partecipativa della creazione letteraria.

La rivoluzione digitale è un processo ancora in corso, e il suo impatto sul mondo della parola scritta è tutt’altro che definito. Si tratterà di saper governare questa trasformazione, promuovendo un uso consapevole e critico delle tecnologie digitali, per preservare il valore della parola scritta come strumento di conoscenza,di espressione e di crescita individuale e collettiva. Sarà fondamentale investire nell’educazione digitale, sviluppare le competenze necessarie per navigare con consapevolezza nell’oceano informativo del web e coltivare il piacere della lettura profonda, in qualsiasi formato essa si presenti.

Narrazioni digitali: scrittura e lettura nei nuovi mercati, combinando analisi accademica e riflessioni pratiche, offre una visione articolata delle trasformazioni narrative in atto nell’era digitale. Grazie a un approccio multidisciplinare e a una ricca serie di esempi concreti, l’opera di Claudio Calveri rappresenta una risorsa preziosa per chiunque voglia esplorare le frontiere della scrittura e della lettura nel ventunesimo secolo. Con la sua capacità di intrecciare teoria e pratica, il libro non solo aiuta a comprendere i cambiamenti in corso, ma stimola il lettore a immaginare il futuro delle narrazioni in un mondo sempre più interconnesso e tecnologico.

Daniela Pinna

De la 6.ª promozione dell’Escola de Llibreria