«Años de trece meses: 13 autoras de la poesía actual en lengua española»

Irazoki, Francisco Javier (comp.). Años de trece meses: 13 autoras de la poesía actual en lengua española. Madrid: Demipage, 2022. 117 p. ISBN 978-84-94221-76-7. 15 €.

La compilació dels poemes i les poetes recollides en aquest llibre ha estat obra de Francisco Javier Irazoki, poeta i escriptor nascut a Navarra i des del 2018 també amb nacionalitat francesa, i col·laborador habitual de l’editorial Demipage, editorial independent creada al 2003.

En una nota inicial, l’editorial remarca la seva aposta per la poesia i, en conseqüència, no desitja fixar un cànon literari. Ni tampoc negar l’existència d’altres poetes valuoses no incloses en aquest llibre. El seu objectiu, segons diu la nota, és oferir una mostra breu de la qualitat de tretze autores actuals en llengua castellana.

Una recopilació de dones poetes sempre és una bona notícia per visibilitzar la seva obra, però aquesta selecció té algunes mancances segons el meu parer. Efectivament, tenim tretze poetes juntes, però sense connexió entre elles, en principi sense cap criteri explícit de selecció. Està bé no voler fixar un cànon, però considero que algun tipus de justificació de la selecció seria oportuna.

De cada poeta només tenim el lloc i la data de naixement, sense cap altra nota biogràfica, i després, directament, cinc dels seus poemes, sense indicació del poemari al qual pertanyen, mancança per a mi important. Al final del llibre inclou un apartat de bibliografia de cadascuna de les poetes, en alguns casos incompletes.

I parlant de la relació de poetes esmentades, com dèiem abans, no hi ha cap justificació de per què aquestes sí, i altres no, l’únic nexe d’unió és la llengua castellana. És una llista eclèctica per ordre de naixement on totes són espanyoles, excepte Ioana Gruia, nascuda a Bucarest però vivint a Granada des del 1997, i Piedad Bonnett, de Colòmbia. Però és una llista molt interessant amb els noms següents: Piedad Bonnett, Isla Correyero, Blanca Andreu, Maite Pérez Larumbe, Aurora Luque, Asunción Escribano, Isabel Bono, Luisa Castro, Pilar Adón, Raquel Lanseros, Ioana Gruia, Berta García Faet i Rosa Berbel.

Algunes d’elles són figures molt reconegudes, com la gran Piedad Bonnett, la veu més representativa de la poesia colombiana actualment, amb una extensa obra poètica, i com ella mateixa diu «Si leo mi poesía trazo la línea de mi vida, de mis desconciertos a mis inconformismos. Me leo a mí misma».

Un altre nom mític és el d’Isla Correyero, autora d’una de les antologies més influents de la poesia espanyola: Feroces: muestra de las actitudes radicales, marginales y heterodoxas en la última poesía española (Barcelona: DVD Ediciones, 1998). El seu últim llibre Japonesas (Madrid: Visor, 2021) va guanyar el XXXI Premio de Poesía Jaime Gil de Biedma.

Una altra poeta diferencial és Blanca Andreu, que en 1980 va guanyar el Premio Adonáis de Poesía amb el llibre De una niña de provincias que se vino a vivir en un Chagall, considerada el punt de partida de la «generació postnovíssima». També s’inclou Aurora Luque, amb una extensa obra i Premio Nacional de Poesía 2022 pel seu poemari Un número finito de veranos (Lleida: Milenio, 2021).

Luisa Castro és una altra poeta important que amb 19 anys (1986) guanya el premi Hiperión de Poesía per Los versos del eunuco (Madrid: Hiperión, 1986). Al 2022 ha publicat Un amor antigo (Vigo: Galaxia, 2022), un poemari en gallec, després de Baleas e baleas, 34 anys després. I amb poemes dedicats al seu pare.

Raquel Lanseros va rebre el Premio de la Crítica 2019 en la categoria de poesia per la seva obra Matria (Madrid: Visor, 2018). Aquest premi l’atorguen anualment els crítics literaris als millors llibres de narrativa i poesia. Al final tenim les dues autores més joves. Per una banda, Berta García Faet, que va ser guardonada al 2018 amb el Premio Nacional de Poesía Joven Miguel Hernández pel poemari Los salmos fosforitos (Barcelona: La Bella Varsovia, 2017), un homenatge al poeta peruà César Vallejo. És considerada una veu fonamental de la nova poesia espanyola i una de les més influents de la poesia actual. I per últim, Rosa Berbel, amb 25 anys, la més jove de les tretze, que acaba de publicar un nou poemari: Los planetas fantasma (Barcelona: Tusquets, 2022).

Com heu pogut veure, una relació de poetes molt diferents entre elles, d’universos poètics i contextos diferents que val la pena conèixer. 

Per acabar, us deixo un poema de Piedad Bonnett que no apareix a la selecció i que segur que us remourà quan el llegiu: «Las cicatrices», del poemari Explicaciones no pedidas (Madrid: Visor, 2011), XI Premio Casa de América de Poesia Americana. Una poeta i un poema que sempre m’emocionen.

Las cicatrices
No hay cicatriz, por brutal que parezca,
que no encierre belleza.
Una historia puntual se cuenta en ella,
algún dolor. Pero también su fin.
Las cicatrices, pues, son las costuras
de la memoria,
un remate imperfecto que nos sana
dañándonos. La forma
que el tiempo encuentra
de que nunca olvidemos las heridas.

Isabel Minguillón Carbonel
Directora de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Barcelona)