Queixas Zas, Mercedes. De pergamiños, follas voandeiras e libros ao .gal: breve historia da literatura galega. Vigo: Xerais, 2016. 228 p. (Libro X; 14). ISBN 978-84-9914-983-7.

El títol del nou llibre de Mercedes Queixas —que és una especialista i una divulgadora— no és gaire aclaridor: l’al·lusió a pergamins, fulls i llibres indueix a pensar en una història del llibre. El subtítol, en canvi, sí que descriu exactament què tenim entre mans: una breu història de la literatura gallega, des de l’extraordinària poesia medieval fins a l’extensa producció de finals del segle xx, que no dóna gens de rellevància al suport físic, però en dóna molta a la qüestió lingüística. És un llibre, doncs, que hauria d’interessar força en l’àmbit català. No només perquè la literatura gallega —com, de fet, la immensa majoria de literatures— és una completa desconeguda per a la majoria, sinó perquè la situació lingüisticoliterària gallega ens és en certs aspectes molt pròxima i la podem entendre molt bé.

Pujol, Enric; Riba, Jordi (coords.). Llibres que fan idees [en línia]: els principals títols per entendre el món d’avui. Barcelona: El Núvol, 2015. 217 p. (Biblioteca del Núvol; 12). <www.nuvol.com/wp-content/uploads/2015/04/llibresquefan_v6.pdf>. [Consulta: 17 oct. 2016].

El text és un assaig de filosofia política, econòmica, cultural i social, estructurat en un recull d'articles escrits per diferents autors, els quals analitzen, succintament, aquells llibres i pensadors que han deixat empremta dins del pensament. L'objectiu de l'estudi és revisar les transformacions en el pensament contemporani des de finals dels vuitanta del segle passat fins a l'actualitat.