El passat 17 de març de 2017, a la nova seu de Foto Colectania es va presentar als mitjans l'exposició «Fenomen fotollibre». Durant les intervencions, Vicenç Villatoro, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), va destacar el fet extraordinari que representa la col·laboració entre dues entitats, una de pública, el CCCB, i una de privada, la Fundació Foto Colectania, en la realització d’aquesta exposició. Va insistir que la voluntat del CCCB és la de seguir aquest camí, de tenir un paper actiu, de promoure, de compartir més iniciatives amb altres centres culturalment actius del país. Va destacar la importància actual del llibre de fotografia, el fotollibre, en el camp de la creació contemporània, amb un present brillant i un futur engrescador.
L’actual auge del fotollibre desmenteix els pronòstics més pessimistes sobre la desaparició del llibre. A continuació, l’empresari i col·leccionista Mario Rotllant, fundador i president de Foto Colectania, va fer un resum de la trajectòria de la galeria, des dels seus inicis fins a l’actual canvi de local, que junt amb l’exposició, es presentava en aquesta doble inauguració.
Foto Colectania va néixer a Barcelona el 2002 amb la vocació de promocionar i difondre la fotografia en tots els àmbits de la vida. És una fundació sense ànim de lucre que a través de la seva sala ha presentat més de 45 exposicions, ha editat diversos catàlegs i ha organitzat unes 500 activitats. Ara continua i amplia les seves activitats en una nova seu més gran, més ben equipada i potser millor ubicada al barri del Born de Barcelona, una zona culturalment revaloritzada i urbanísticament millorada.
Ocupa un antic local als Porxos de Fontserè, que fins fa poc va acollir un negoci centenari, La Comercial de Guarnicionería, que ha estat rehabilitat per convertir-se en un espai acollidor i lluminós. La interiorista Pilar Líbano i l’arquitecte Jaime Pons han salvat la majoria d’elements i de mobiliari de La Comercial, especialment prestatges i mampares de fusta, que han adaptat a les noves necessitats. El paviment cimentat propi dels antics espais industrials s’ha conservat íntegrament.
La nova Foto Colectania té diferents zones: l’espai expositiu, una gran sala polivalent on, a més d’exposicions, es poden portar a terme altres activitats. La col·lecció de fotografia, unes 3.000, s’ubicarà a la cambra de conservació, equipada amb la millor tecnologia museística. Destaca la biblioteca, que conté un important fons i està especialitzada en fotografia d’Espanya i de Portugal, principalment. Es troba situada al costat del carrer, uns grans finestrals permeten l’entrada de llum natural, cosa bona per als lectors, però perjudicial per als llibres. La sala multimèdia de projeccions i una zona de venda de llibres i cafè a la recepció completen les instal·lacions.
L’exposició «Fenomen fotollibre» és fruit de la col·laboració entre el CCCB i Foto Colectania, que comparteix aquests dos espais. El «fenomen» va començar fa uns divuit anys, quan diferents historiadors, teòrics, llibreters, bibliotecaris i col·leccionistes de la fotografia van posar en relleu el valor documental, artístic i creatiu de determinats llibres de fotografia, que aviat es van anomenar fotollibres. Un d’ells, potser el pioner, va ser Horacio Fernández, quan el 1999 va comissariar al Reina Sofía de Madrid una exposició dedicada a la fotografia impresa, llibres i revistes, del període d'entreguerres. La publicació del més que magnífic catàleg Fotografía pública = Photography in print, 1919-1939 va ser-ne el detonant.
L’exposició s’organitza en set capítols i un epíleg. Ha estat comissariada per un equip de nou especialistes internacionals que des d'òptiques diverses proposen una visió contemporània del fotollibre. Existeixen diferents definicions del que és un fotollibre; a la presentació de l'excel·lent dossier de premsa hi figura aquesta, que per la seva claredat, reprodueixo literalment:
«Un fotollibre és una obra en si mateixa. Un llibre on les fotografies construeixen el relat i responen a un concepte d’autor. Una obra coral en la qual intervenen el disseny, el grafisme i la tipografia, la seqüència de les imatges, la maqueta i el text, és a dir, un conjunt de qualitats de concepte i de materialitat de l’objecte. En els darrers anys els fotollibres han viscut un període de gran expansió i han passat a ocupar una posició central en la fotografia contemporània. Actualment, es produeixen més fotollibres que mai, es compren i es venen, s’intercanvien i es col·leccionen, i comprovem que, en plena era digital, existeix un retorn a l’objecte imprès. Molts autors han trobat en aquest format una bona eina per mostrar les seves fotografies, així com un espai perfecte per a l’experimentació i la creativitat.»
A Foto Colectania s’hi presenta una de les exposicions: «La biblioteca és el museu», comissariada per Horacio Fernández. És una selecció dels fons de les biblioteques personals de quatre fotògrafs rellevants, juntament amb algunes de les seves fotos. Són Manuel Álvarez Bravo, Gabriel Cualladó, Henri Cartier-Bresson i Martin Parr. Exposar llibres és complicat, més si són rars i/o valuosos, com és el cas. Per aquesta mostra s’ha optat per diferents maneres de fer-ho, alguns títols estan penjats a la paret protegits per expositors de metacrilat, altres en vitrines i, al seu costat, el vídeo o una pantalla tàctil que els reprodueix pàgina a pàgina. Quan és possible, es pot consultar una còpia del llibre en mà.
La presentació va continuar al CCCB. Moritz Neumüller, el comissari executiu, va proposar una visita guiada per l’exposició. Cada comissari va explicar i justificar el perquè de la seva tria. Martin Parr, fotògraf, comprador compulsiu de fotollibres –diu que en té tretze mil– i coautor junt amb Gerry Badger de la monumental bibliografia en tres volums sobre fotollibres The photobook: a history (London: Phaidon, 2004-2014) ha seleccionat 57 llibres de la seva col·lecció que considera que són els millors. Gerry Badger proposa «llibres de propaganda versus llibres de protesta» que potser en el fons no són tan diferents.
La secció «Reading New York, un photobookstudy» està dedicada a un únic llibre, el seminal Life is good and good for you in New York: trance witness revels (New York: Errata Editions, 2010) de William Klein, publicat originalment el 1956 a París. És considerat un dels llibres més influents mai editats. Va marcar tota una generació dels millors autors de fotollibres japonesos i continua sent un referent pels fotògrafs actuals. El muntatge intenta reflectir l’esperit del llibre, un itinerari pels murs plens de fotos a gran escala del llibre.
Les altres seccions són «Cinc aspectes dels fotollibres japonesos», una selecta mostra de la producció del Japó, considerat el país dels fotollibres. A «Pràctiques contemporànies», uns quants autors de l'última generació presenten els seus projectes i llibres. «Fascinacions i fracassos» té dues parts; una, dedicada a llibres sense pretensions artístiques, que únicament tenen una voluntat pràctica: manuals, col·leccionisme, sexe, però que sota la mirada del comissari esdevenen objecte de desig. La segona és una instal·lació a partir d’imatges trobades a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Més que explicar, s’ha de veure.
La darrera, «Estació Beta: fotollibres contemporanis», és una selecció de fotollibres publicats durant els darrers dos anys triats per un comitè internacional de 25 experts. És una zona de lectura on el visitant pot agafar els llibres i llegir-los còmodament.
És una sort, un privilegi per a Barcelona, ciutat de llarga tradició editorial i fotogràfica, tenir Foto Colectania, una de les poques galeries d’art dedicades exclusivament a la fotografia. Potser no ha estat prou valorada i reconeguda. Potser l’anterior ubicació, un local quasi clandestí ‒d'aquí el seu encant‒, no facilitava les visites. Potser el suport de les institucions públiques no ha estat a l’altura. Potser... Ha estat el mecenatge del món empresarial, Fundació Banc Sabadell, Damm, Bodegas Roda, Havas Media Group, Latham, Nespresso i altres que han fet possible la continuïtat i la projecció nacional i internacional de Foto Colectania. Potser ara bufen nous vents, la col·laboració amb el CCCB n'és un exemple, i esdevingui encara més un centre de referència del món de la fotografia.
El fet que l’exposició «Fenomen fotollibre» hagi estat possible ja és un èxit. És una de les més importants celebrades fins ara, tant per la producció com pel nombre d’especialistes nacionals i internacionals implicats. A Barcelona, el «fenomen fotollibre» ja fa temps que existeix. Tant aquí com a la resta de l’Estat hi ha una colla d’autors i editors reconeguts internacionalment. De manera espontània, arreu han proliferat els Photobook Club, un fenomen lligat al «fenomen» en els quals els membres es troben regularment per compartir llibres, opinions, descobertes i propostes. Una de les activitats programades pel 17 de maig és una trobada a Internet i Foto Colectania de diferents Photobook Club internacionals.
El catàleg
Fenomen fotollibre. Barcelona: RM Verlag: CCCB: Foto Colectania, 2017. 8 plecs sense paginar (cada plec, de 8 fulls) més una separata, en estoig de cartró amb coberta impresa. Il·lust. blanc i negre, color. ISBN 978-84-17047-03-0. 28 €. Edicions en català, castellà i anglès.
Conté: «Fenomen fotollibre», de Moritz Neumüller, Lesley A. Martin; «Reading New York un photobookstudy sobre Life is good & good for you in New York», de William Klein, Markus Schaden, Frederic Lezmi; «La visió del col·leccionista, els millors fotollibres segons Martin Parr» (no consta autor); «La biblioteca és el museu», d'Horacio Fernández; «Cinc aspectes dels fotollibres japonesos», de Ryuichi Kanenko; «Llibres de propaganda versus llibres de protesta», de Gerry Badger; «Fascinacions i fracassos», d'Erik Kessels; «Pràctiques contemporànies», d'Irene de Mendoza, Moritz Neumüller.
Si alguna cosa queda d’una bona exposició ha de ser un bon catàleg, com és el cas. Una vegada més, RM, l’editor, i els dissenyadors s’han lluït. «Obriu en cas de lectura» apareix al precinte lateral de la caixa de cartró, un disseny vagament industrial. Precinte que cal trencar, perquè evidentment volem llegir. A l’interior hi ha vuit plecs; corresponen a cada un dels capítols o seccions de l’exposició. Tots tenen el seu propi disseny i la seva tipografia, el seu color.
Moritz Neumüller a Fenomen fotollibre al seu article «Al peu de la lletra» fa un repàs històric de les publicacions que han estat atentes al llibre de fotografia. Cita bibliografies i estudis que han estat determinants en la historiografia dels fotollibres. Es troba a faltar, i molt, The book of 101 books: seminal photographic books of the Twentieth century, ed. by Andrew Roth, New York: PPP & Roth Horowitz, 2001, segurament el primer llibre que va sistematitzar, catalogar i fer evident la importància dels llibres de fotografia. Explica el cas d’una bibliotecària de la New York Public Library que va recopilar els llibres de fotografia del fons i «va fer patent per primera vegada als encarregats de la biblioteca que tenien una col·lecció de fotollibres extraordinàriament àmplia i valuosa que fins aquell moment estava completament dispersa entre els recursos extensos de la biblioteca».
El plec «Reading New York un photobookstudy sobre...» és un exercici d’estil tipogràfic. Un text amb lletres de diferent cos omple les pàgines gairebé sense espai pels marges, com si es volguessin escapar. Igual que l’exposició, és una evocació del llibre.
Text i fotos: Marcel Albet Guinart
Reportatge fotogràfic http://marcelalbet.blogspot.com.es/2017/03/teixint-aliances-el-fenomen-fotollibre.html
Afegeix un nou comentari