Activitats

Recentment s'han concedit dos projectes de recerca en convocatòries europees i estatals en els quals hi participen professors de la FIMA.

D'una banda, la Facultat ha entrat dins d’un projecte europeu emmarcat dins del programa Horizon 2020: el projecte ARCHIVER. Aquest projecte està sota la modalitat de Pre-Commercial Procurement (PCP) i té com a objectiu desenvolupar un sistema de preservació de dades de recerca a escala big data. Ha estat promogut per un consorci format pel CERN, EMBL-EBI i altres centres de recerca que busquen dotar un sistema, que actualment no existeix en el mercat, que sigui capaç d’emmagatzemar, permetre la reutilització i preservar les dades de recerca a nivell de Petabyte. Els resultats s’hauran d’integrar dins l’European Open Science Cloud (EOSC). ARCHIVER possiblement és ara la recerca més important que a escala mundial s’està duent sobre preservació de big data.

El projecte es desenvolupa sota la forma de challenge competitiu en tres fases. En aquesta primera fase s’hi van presentar 15 equips internacionals dels quals només cinc van ser seleccionats, i van iniciar la seva feina el 8 de juny. Un d’aquests equips és el liderat per l’empresa Libnova juntament amb el CSIC i la Universitat de Barcelona. L’equip de la UB està liderat pel professor Miquel Térmens i en formen part investigadors de la nostra Facultat (Miquel Centelles i Juanjo Boté) i de la de Dret (Asunción Esteve) i Matemàtiques i Informàtica (Jordi Vitrià i Mireia Ribera).

D'altra banda, a la darrera convocatòria de projectes de recerca finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació ha estat concedit el projecte Media4Teach, liderat per la professora de la FIMA Lydia Sánchez i en el qual participen els professors de la Facultat Sergio Villanueva i Jorge Franganillo. El projecte està coliderat pel catedràtic emèrit de la Facultat d'Educació Joaquim Prats i compta amb la col·laboració de l'empresa de verificació periodística Newtral, liderada per Ana Pastor, periodista i presentadora de La Sexta.

Media4Teach té per objectiu analitzar els fenòmens de desinformació i com des de la formació del professorat de secundària es pot fomentar el pensament crític. En les societats democràtiques com la nostra, els mitjans tenen un paper informatiu, formen l'opinió pública, ofereixen marcs amb els quals interpretar la realitat i implica un element de contrapoder. No obstant això, l'aparició d'Internet ha canviat substancialment la manera com s'usa i consumeix la informació. Fenòmens tan actuals com les anomenades "notícies falsejades", el discurs sobre "fets alternatius", o les anomenades "bombolles de filtres", revelen una amenaça de desinformació, així com una falta de consum crític de la informació. Els professors que han de formar els joves del futur no han rebut formació en alfabetització mediàtica. Així, l'objectiu principal d'aquest projecte és determinar la relació entre la capacitat d'anàlisi crítica del contingut informatiu, l'alfabetització mediàtica adquirida al llarg de la formació prèvia i la dieta informativa consumida pels estudiants al màster de Formació de Professorat de Secundària a Espanya.

Aquesta setmana s’ha començat a publicar l'edició de 2020 de l'Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, hereu de l'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura que ha canviat de nom per la integració i transformació, el 2017, de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura de la Universitat de Barcelona en el Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC). Aquesta edició és la 6a de la sèrie dels Anuari que ha mantingut la numeració perquè el nou Anuari segueix tenint el mateix objectiu que la publicació precedent: recollir l’estat de la qüestió i fer balanç de les actuacions corresponents a l'àmbit de biblioteques, llibre i lectura a Catalunya durant el bienni anterior. També es manté el format de publicació amb articles que apareixen al llarg de l’any, dins d'un número obert «en curs de publicació».

L'Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura és accessible a partir del repositori de Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona (RCUB). Les cinc primeres edicions de l'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura es podran seguir consultant al repositori de Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). El primer article de l'edició de 2020 és un treball de Joan Portell Rifà, «Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2018-2019): després de Bolonya... la vida continua»

El passat 4 de març, Enric Zapatero, consultor documental i gestor de continguts digitals a l'empresa Nubilum, ha participat a la Jornada «Competències professionals» que forma part del Passaport a la professió de 2n curs del grau d'Informació i Documentació i que s’ha organitzat en el marc de l’assignatura Suport i formació d’usuaris.

Enric Zapatero, diplomat en Biblioteconomia i Documentació a la nostra Facultat, ha compartit la seva experiència professional en l'atenció, suport i formació d’usuaris i clients i ha destacat les competències professionals i transversals necessàries per dur a terme aquest suport amb èxit. La jornada ha comptat amb 30 assistents.

El passat 26 de febrer de 2020 va tenir lloc un seminari intern de presentació de diverses recerques de membres del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura de la Facultat (CRICC), moderada pel director del centre, Ernest Abadal, i amb les intervencions dels professors i investigadors del CRICC Anna Villarroya, Sergio Villanueva i Maite Comalat.

En primer lloc, Anna Villarroya va presentar la seva trajectòria, de més de vint anys, en l'àmbit de la transferència de coneixement a les administracions públiques i el tercer sector. En l'àmbit públic va destacar la seva implicació des de l'any 2006 en el projecte del Compendium of Cultural Policies and Trends, inicialment promogut pel Consell d'Europa i ERICarts i que, en l'actualitat, és gestionat per l'Association of Cultural Policies and Trends, de la qual la professora Villarrroya és tresorera. També en l'àmbit públic va destacar els seus treballs dins de l'àmbit de l'economia de la cultura amb el Gabinet Tècnic del Departament de Cultura i els més recents amb la Diputació de Barcelona sobre el perfil i condicions laborals dels professionals de la cultura als ajuntaments. Pel que fa al sector privat sense afany de lucre, va destacar les seves tasques de comissariat en el Baròmetre de l'Observatori Social  de La Caixa, així com el treball més recent amb la Fundació Lluís Carulla sobre el valor transformador de la cultura. Pel que fa a aquest darrer punt, va destacar que formarà part aquest any del Jurat dels Premis Lluís Carulla, adreçats a estimular i fer viables projectes i idees culturals que transformin i millorin la societat catalana.

Per la seva banda, Sergio Villanueva va explicar què és l'EIT (European Institute of Innovation and Technology) i la seva comunitat dedicada al finançament d'innovacions en salut EIT Health. A continuació va presentar dos projectes finançats per EIT Health en els quals hi participa juntament amb altres professors de la Facultat. El primer, CRISH (Co-creating Innovative Solutions for Health), consistia en el disseny d'un curs de co-creació per a profesionals de la salut, pacients i investigadors que va incloure la creació d'un MOOC. La UB va participar en el disseny del curs, la seva avaluació i la producció del MOOC. El segon projecte, CALMA (Training and raising awareness to calm and alleviate dyspnea crisis), consisteix en el disseny d'un curs per a pacients amb EPOC (Malaltia pulmonar obstructiva crònica), vehiculat a través de peces audiovisuals a partir de narratives participatives. La UB ha participat en la recerca de les narratives participatives, la producció dels materials audiovisuals i l'avaluació del curs.

Per últim, Maite Comalat va presentar L’Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, com a coordinadora d'aquesta publicació del CRICC. L'Anuari va néixer l’any 2009 amb la voluntat de recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions pel que fa a la recerca, la creació i la difusió al voltant d’aquests tres àmbits a Catalunya. Els autors dels articles, professionals i investigadors, repassen cada dos anys les accions dutes a terme i apunten possibles tendències en un número obert que es publica al llarg de tot l’any. El proper volum, que correspon a l’any 2020, començarà a publicar-se al mes d’abril

El passat 19 de febrer, els alumnes de l’assignatura Avaluació i qualitat del grup presencial del grau d’Informació i Documentació van visitar la BEEBE (Biblioteca de l’Escola d’Enginyeria Barcelona Est) de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquesta biblioteca està ubicada al Campus Diagonal-Besòs i no només dona servei als estudiants de l’Escola d’Enginyeria sinó també als 28 grups de recerca i unitats transversals de recerca ubicats en aquest nou Campus de la UPC.

Toni Béjar, cap de la biblioteca, va fer una presentació general de la biblioteca: els seus orígens a l’edifici de l’Escola Industrial de Barcelona i l’oportunitat de canvi que va significar el trasllat a un edifici de nova planta, l’objectiu estratègic de sostenibilitat amb el que això implica en el seu dia a dia o la importància d’adequar-se a les necessitats dels seus usuaris, entre altres qüestions. Seguidament, Roser Alonso, responsable del suport a la recerca, i Marina Casadevall, responsable de serveis, van explicar alguns dels projectes més emblemàtics i activitats recents com GEOCommons, FUTUR o l’organització d’una escape room sobre Accés Obert per a la Setmana de la Ciència i en la qual va col·laborar-hi l’alumna d’ID que hi estava realitzant el Pràcticum.

El passat 12 de febrer, va tenir lloc una sessió especial en el postgrau de Llibreria. Fins a vuit llibreters: Andrea Giovanoli de la Llibreria L'Argonauta (Balaguer), Anun Jiménez de La Inexplicable (Barcelona), Gonzalo Rodriguez Fava de l'Editorial Chronos (Barcelona), Ilaria Sansotta de La Dolce Vita (Barcelona), Maite Sánchez de la Llibreria Pebre Negre (Barcelona), Núria Càrcamo de la Llibreria Sendak (Barcelona), Xavier Ros de la Llibreria Ça Trencada (Blanes) i Xavier Vidal de la NoLlegiu (Barcelona), tots ells emprenedors graduats de l'Escola de Llibreria, van compartir amb els alumnes de l'edició actual tota mena d'experiències que no van reeixir, que podrien haver anat millor, i que definitivament farien altrament si les tornessin a fer, això és, experiències a contrario. Es van tractar temes relatius a la decisió de la ubicació, a la relació amb les distribuïdores, a la programació d'activitats, a les devolucions... Una sessió rica en reflexions sobre tota mena d'aspectes pràctics de les llibreries.