McMurtrie, John. Viajes literarios: cartografía de recorridos ficticios a través del mundo de la literatura. Trad., Antonio Díaz Pérez. Nueva ed. Barcelona: Blume, 2024. 256 p. ISBN 978-84-10268-34-0. 32 €.

El llibre és una bona i molt elaborada antologia que recull i resumeix una selecció d’autors i textos que s’han fet des de la mirada del viatge, ja sigui físic, ja sigui interior; ja sigui real, ja sigui fictici i ho fa des d’obres publicades en l’antiguitat, com és el cas de l’Odissea i fins pràcticament avui mateix, 2021, que és la publicació del darrer text comentat: La autopista Lincoln, d’Amor Towles (Salamandra, 2022). La presentació és, com s’endevina, cronològica. Cada capítol està summament ben elaborat i segueix unes pautes que en cap moment s’extralimiten: es nota el control i la determinació a fer-ho d’una manera prou acadèmica. I la veritat és que funciona. També perquè s’ajuda d’una sèrie d’elements que li donen aire i ambició documental: la reproducció de la primera coberta original del llibre, un resum molt ben alineat al marge, la mesura de l’entrada (dues o tres pàgines com a màxim), la fotografia de l’autor o autora i alguna imatge que il·lustri l’època descrita, ja siguin mapes, ja siguin obres pictòriques o bé siguin fotogrames de pel·lícules que se n’hagin adaptat. Tot té un ritme, calculat, però alhora que facilita l’interval en la lectura que és justament el que necessita un llibre d’aquesta envergadura. La lectura ocupa 243 pàgines de les 256 que en total té la publicació i són 78, en total, les referències literàries que s’hi fan.

Zevin, Gabrielle. La vida del llibreter A. J. Fikry. Trad., Octavi Gil Pujol. Barcelona: Periscopi, 2025. 271 p. (Antípoda; 91). ISBN 978-84-19332-88-2. 20,95 €.

Versió castellana: Las mil y una historias de A. J. Fikry. Trad., Joaquim de La Torre Mora. Madrid: ADN, 2025. 256 p. ISBN 978-84-10138-86-5.

No sé si a vosaltres també us passa, però cada cop em fan més mandra les novel·les que giren al voltant d’un petit comerç on una colla de personatges solitaris acaben trobant-hi el sentit de l’existència. Més que de misantropia jo diria que pateixo d’un problema de sobreexposició. En l’any i escaig que fa que treballo a la QuatreCincU del Masnou, han passat per les meves mans tants cafès, tavernes, papereries i, per damunt de tot, llibreries, que amb tots ells es podria obrir un imaginari centre comercial (entranyable i amb molta fusta, naturalment) de com a mínim dues plantes. De tot plegat crec que en podem extreure un parell de conclusions. La primera, que si els editors aposten per aquest tipus de novel·les és perquè tenen mercat, tal com passa amb les que inclouen Auschwitz al títol o hi surt un gat a la coberta (jo tampoc ho entenc, però és així). I la segona, que potser s’ha acabat fent realitat allò que tantes vegades ens havien augurat: que la gran epidèmia del nostre temps és la solitud i per això ens resulten tan reconfortants les històries de redempció a través de la pertinença a la comunitat, encara que s’iniciïn invariablement amb una transacció comercial («¡Pagando, eh, nene! ¡Pagando!», que deia el gran Pepe Rubianes fent broma de la seva vida sexual).