«100 libros que cambiaron el mundo»

Christianson, Scott; Salter, Colin. 100 libros que cambiaron el mundo. Barcelona: Blume, 2019. 224 p. ISBN 978-84-17492-32-8. 16,90 €.

Des de temps immemorials, la humanitat ha tendit a categoritzar el coneixement adquirit per tal que fos entenedor, tant per poder estudiar-lo com per poder transmetre’l. D’aquí que els plans d’estudis estiguin conformats en assignatures; les feines, en especialitzacions; la cultura, en gèneres. I si hi ha una forma primigènia de la categorització, aquesta és, sens dubte, la llista: per recomanar, per no oblidar, dels més venuts, per a moments especials... no acabaríem mai de citar-les totes.[1]

Ha sorgit un subgènere (el que deia de la cultura...) que es basa en el principi de la llista: el millor de determinada dècada, el millor de l’any passat, el que tant sí com no s’ha de llegir abans de morir... trobem llistes cinèfiles, musicals, d’exposicions... i, és clar, també en trobem de llibres. Ja vaig ressenyar fa més d’un any un llibre-llista visual i informativament magnífic.[2] I ara que em disposo a ressenyar-ne un altre, la temptació de comparar-los és forta, però ho evitaré: són semblants, sí, però que aquell m’«arribés» primer no pot determinar ni aquesta ni les presumiblement ressenyes futures d’aquesta mena de llibres que, de ben segur, sempre hi haurà.

100 libros que cambiaron el mundo, de Scott Christianson i Colin Salter és, físicament, de fàcil transport: gran, però no enorme, i no pesa gaire tot i la tapa dura. Està pensat per ser consultat i no només admirat, com podria fer pensar en un primer moment el seu bonic disseny. Cadascun dels 100 llibres està explicat, analitzat i contextualitzat en el que en podríem dir pàgines-fitxa, acompanyats d’una o dues imatges (cobertes de primeres edicions, autors, edicions curioses o pàgines determinades) i per això sorprèn negativament que el cos de lletra sigui petit, encara que hi hagi espai per al text, ja que les imatges n’ocupen poc i el format del llibre és gran. Si el que es volia era que fos un llibre de consulta, no ho pot ser gaire si s’ha de forçar la vista.

Però el que aquests textos expliquen no té res de negatiu, ans al contrari: la contextualització de cada llibre és exquisida (potser, això sí, quan expliquen una novel·la, l’expliquen massa... però les bones novel·les, les bones de veritat, ho segueixen essent encara que se n’expliqui el final) i el perquè que s’incloguin al llistat és del tot raonable. Bé, es podria argumentar que els últims llibres, els del segle XXI especialment, no han pogut canviar gaire el món perquè són d’una publicació tan recent que es fa difícil que l’hagin canviat o, com a mínim, que ja es puguin veure els seus efectes transformadors.

I la resta de llibres? Personalment, em costa pensar que un llibre pugui canviar el món, ni en el cas dels llibres que varen fundar religions puc dir tal afirmació taxativament, però sí que penso que aquests 100 llibres mereixen ser a la llista perquè és innegable que varen posar el seu granet de sorra perquè el món, com a mínim, continués girant.

Podem discutir que per què hi ha aquest llibre o aquest altre? Sí: per què Plató i no Aristòtil? Per què El capital i no El manifest comunista si el primer era llegit/escoltat per molta més gent que no pas el segon que és gegantí en tots els sentits? Per què no hi ha llibres més políticament dretans? Sí, es poden fer totes aquestes preguntes, que també se la fan els autors a la introducció, però la resposta podria ser molt simple: fes-la tu, lector, aquesta llista, i publica-la com han fet Christianson i Salter. De llistes de 100 llibres se’n podrien fer més de 100. Tanmateix, crec que sí que es poden fer algunes crítiques a la selecció present: trobo que són massa els llibres publicats a partir de l’any 1600; un nombre important de publicacions són anglosaxones (l’Enciclopèdia de Diderot i companys no va canviar el món? Sembla que no...); el nombre d’autores és baix (només un 10 %: és fàcil deduir la xifra exacta); o, per què, a excepció de Milton i Dante i el Shakespeare dramaturg, no hi surt ni la poesia ni el teatre?

Però no voldria donar més importància als defectes perquè aquest llibre no es mereix que aquesta sigui la seva última impressió: els lletraferits tindran una bona lectura que satisfarà la set de dades curioses, ja sigui perquè desconeixien els detalls d’aquell llibre que els agrada tant, o perquè aquell llibre d’aquella temàtica tan concreta no l’han llegit, o perquè no entenien on residia el seu poder transformador, capaç de fer canviar el món i, ara, ja ho saben. Perquè, en definitiva, no llegirem tots els llibres. Ni tan sols els 100 d’aquest llistat, però, després de llegir, el que sempre ens fa gaudir és saber encara més dels llibres que ens proporcionen el plaer de la lectura.

Fullegeu-ne unes pàgines.

Diego Ruiz Llamas  
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria